Música als carrers de València: menys prohibicions i més solucions

L’Ajuntament de València vol que la ciutat s’erigisca com ‘la capital de la música’ amb el projecte ‘Music City’, no obstant això, el col·lectiu dels músics de carrer continua demanant que es reestructure una normativa que “prohibeix més que permet”

Font: Musicarte Urbano

Música als carrers de València: menys prohibicions i més solucions
10/07/2019 -

“És molt hipòcrita voler nomenar a València com a ciutat de la música quan l’Ajuntament prohibeix la música amb altaveus, la venda de discografia dels músics de carrer i l’acció de passar la gorra”. Kiron, portaveu de Musicarte Urbano, l’associació de músics i artistes llistes de carrers de València, denúncia amb aquestes paraules el fet que l’Ajuntament pretenga que la nostra ciutat s’erigisca com a ‘capital de la música’ -amb la creació del projecte ‘Music City’– malgrat que l’administració encara no haja aconseguit encaixar en la seua estructura una realitat que no es veu reflectida en la normativa municipal. Aquest projecte s’alça sobre una marca, la de València com a ciutat que promociona i promou tota mena de música per a tots els públics; no obstant això, sobre el paper, compta amb molts deures pendents per a autoproclamar-se com a ‘capital de la música’. Com, per exemple, reestructurar una llei escrita pel Govern Popular o posar fre a les multes que reconeguts músics de carrer com Borja Catanesi, millor música llista de carrers del món, –qui, segons fonts municipals, “va demanar el permís diverses vegades però no li ho van donar pel fet que tenia una gran quantitat de multes acumulades” per causes que l’Ajuntament no especifica- han hagut de patir.

UNA LLEI “DEL PP” QUE NECESSITA REESTRUCTURAR-SE

Segons Alicia Martínez, gestora cultural de Musicarte Urbano, “estem en un país en el qual la música de carrer no està massa valorada, ja que, en la resta d’Europa, la gent està molt acostumada a veure músics pel carrer. Ací, no obstant això, no està tan normalitzat”. Per aquesta raó merament cultural, el Govern Municipal encara no ha reestructurat una llei que, segons Alicia, “no és justa perquè no està ben estudiada. A més, sembla que els polítics i els ciutadans no tenen en compte que molta gent viu d’això: de fer música al carrer”. La gestora cultural ens explica que la normativa vigent es va aprovar en 2014, sota el mandat del Govern popular i que, per això, es “continuen establint unes prohibicions d’un govern anterior; és com si no s’haguera fet res”. L’única cosa que ha canviat, segons Kiron, és que “ara, hi ha menys repressió policial”.

La Llei d’Ordenança Reguladora d’Ocupació del Domini Públic Municipal -així es diu la normativa- és, segons Kiron, “un pegat posat pel PP on es prohibeixen més coses de les que es permeten”. L’Associació destaca, sobretot, el fet que la normativa siga “ambigua i poc específica”: “La Llei diu que no es poden superar els 65 decibels, però això no és equitatiu, ja que cada instrument produeix un cert nivell de decibels en concret”, apunta Kiron. A més, el portaveu també indica que la principal raó que es multe als músics de carrer a València és per contaminació acústica. No obstant això, segons Kiron, “mai s’ha fet un mesurament de la quantitat de decibels que produeix un músic. És a dir, és com si et multaren per excés de velocitat sense que hi haguera cap radar que el poguera comprovar”.

Alicia, seguint la mateixa línia que el portaveu, declara que aquesta ambigüitat en la normativa “beneficia a uns quants músics i perjudica uns altres”. La gestora cultural ens parla de dos casos de músics perjudicats. Un d’ells es tracta d’una xica l’únic instrument de la qual és la veu. “Aquesta cantant no pot fer el seu treball sense un amplificador, ja que els músics de carrer solen actuar en terrasses on la gent parla molt alt i, sense voler, acabaria destrossant-se la veu“, afirma Alicia. D’altra banda, també existeix el cas d’un percussionista que toca un instrument ambiental anomenat hand-pam, el so del qual quasi no es percep. La gestora ens explica que “tot instrument de percussió està prohibit al carrer a causa de les batucades, que és cert que emeten un alt nivell de decibels. No obstant això, la normativa hauria de contemplar que no tots els instruments de percussió emeten els mateixos decibels i que, per tant, no haurien d’estar tots prohibits. Això, com moltes altres coses, s’ha de reestructurar”.

MÚSICS, HOSTALERS I VEÏNS

Segons Kiron i Alicia, Musicar-te porta més de quatre anys demanant-li a l’Ajuntament que revise l’ordenança, a més de portar-li proposades per a la nova normativa. Entre elles es troben la reestructuració dels horaris d’estiu, la regulació dels instruments amplificats mitjançant la implementació d’un nivell màxim de decibels per a cada instrument -“perquè cada instrument és un món”, ens diuen des de Musicar-te-, el consens entre els diferents grups involucrats -hostalers, veïns i músics- i l’autoregulació de cada músic, ja que els músics també han de ser responsables amb el compliment del nivell de decibels permés.

Totes aquestes mesures són les que més urgeixen a l’associació, ja que són les que, juntament amb el gabinet El Rogle, estan analitzant en el context d’un estudi sociològic. El seu objectiu és unir forces amb alguna associació d’hostalers de València, afectats per aquest problema, i altres associacions en defensa de la música en directe. També, encara que això encara estiga lluny, els agradaria col·laborar amb alguna associació veïnal, “ja que això ha arribat a passar en ciutats com Barcelona, on hostalers, veïns i músics s’han ajuntat per a aconseguir un objectiu en comú”, testifica Alicia.

EL CAS “CATANESI” I ELS PERMISOS

Fonts municipals asseguren que Borja Catanesi “va denunciar a l’Ajuntament per no concedir-li els permisos; tanmateix, això va ser perquè tenia massa multes acumulades”. Malgrat tot, l’Ajuntament no especifica la causa de les multes i, segons els mitjans de comunicació, el mes de novembre passat, li van requisar a Catanesi els instruments i li van denunciar per contaminació acústica . En el seu mur de facebook va qualificar aquesta actuació de “lamentable” per part de l’Ajuntament.

L’ordenança que regula l’activitat dels músics de carrer no és gens genèrica, de fet és molt general: en ella s’inclou totes les activitats festives, el tema de les terrasses, etc. Per tant, és un tema que l’ajuntament considera una miqueta secundari.

Fonts municipals asseguren que els permisos, durant el govern del PP, caducaven al cap de tres mesos, mentre que ara ho fan al cap de sis mesos. És un gran pas. Així i tot, des de Musicar-te, es continua demanant una regulació en la sol·licitud dels permisos, ja que la seua proposta va més enllà: “un permís anual per a residents i un permís temporal per a la gent estrangera“, declara Alicia.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

17 + set =

sagunt a escena 2019
turismo salou