Si diem "cinc de la matinada, no esperava que acabàrem pels carrers de Ciutat Vella...", segurament sabreu de què es tracta. Efectivament: "Camals mullats" de la Gossa Sorda, una cançó que ja ha esdevingut un himne en l'escena musical valenciana. Altres grups com Obrint Pas o Aspencat també poden presumir de ser els primers grups en valencià que s'han encarregat de crear himnes que tothom cante; que gent que no havia escoltat mai abans música en valencià, no puga deixar de cantar les seues lletres.
Però, com bé diu el nom d'un d'aquests grups, ells van ser els qui van obrir el pas a altres agrupacions de rock en valencià, els qui van dibuixar per primera volta la drecera cap a la massificació de la música en la nostra llengua. Gràcies a aquests tres grups -ja retirats dels escenaris-, molts altres van agafar-los el relleu i van continuar el camí que ells van obrir a principis de la dècada dels 2000. Ara, després d'un d'una dècada, la música en valencià està en el seu millor moment; està en una època d'auge que posiciona la música en valencià com un fenomen cultural emergent i de gran efervescència a la nostra comunitat i, també, fora d'ella.
L'ORIGEN DE LA POPULARITZACIÓ DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ
Tot va canviar a partir de l'any 2005, amb la creació del col·lectiu artístic i sindical Ovidi Montllor. En aquesta època, el govern del PP menyspreava la música i la cultura en valencià. Així doncs, aquest col·lectiu es va crear per a ocupar el Palau de la Música i, durant quasi tres hores, hi va haver músics tocant en acústic davant un públic dins i fora del recinte que els aclamava de forma pacífica. L'acció va tindre un gran impacte mediàtic i va servir perquè la gent començara a escoltar de forma més massiva que abans cançons en valencià.Aquest col·lectiu es va anomenar d'aquesta forma en honor al músic i actor valencià Ovidi Montllor, deixat també de costat per les institucions del moment. A més, també van batejar els únics premis de la música en valencià, molt importants per a normalitzar la música en la nostra llengua, amb el nom d'aquest artista nascut a Alcoi.
UN GÈNERE MUSICAL MÉS
Aquests primers grups de rock en valencià van escollir la seua llengua per expressar el seu descontent polític i social, pel que fa a l'àmbit local o regional i, també, a l'àmbit nacional o internacional. Tots aquests primers grups de l'escena musical valenciana consideraven la música i les lletres com una ferramenta de transformació i lluita política i social. Açò era així pel simple fet que els unia una mateixa ideologia i un mateix territori, el qual ha sofert històricament diverses contradiccions importants entre la política i la cultura.Per aquesta raó, la música en valencià va tendir a ser considerada com un gènere més, on tots els grups que cantaven en aquesta llengua ho feien d'una forma semblant: ritmes provinents del rock, del punk, de l'ska o del hip-hop -és a dir, música purament urbana-, unes lletres bel·ligerants que es corresponien amb una ideologia en concret, una producció del so semblant -ja que quasi tots ells pertanyien a l'extinta discogràfica Mésdemil- i una estètica pareguda.
Seguint la mateixa línia, tots hem escoltat alguna volta en la nostra vida allò de "jo escolte rap, punk, pop i música en valencià". Durant més d'una dècada, des de l'èxit sense precedents d'Obrint Pas o La Gossa Sorda, la música en la nostra llengua va significar un gènere més al costat d'altres. Però ara, amb la fusió de gèneres i amb la creació de diverses bandes en aquesta llengua, la música en valencià està acollint una gran pluralitat de gèneres diferents, deslligant-se, d'aquesta forma, de la idea de "música en valencià" com a gènere.
EL PANORAMA ACTUAL DELS GRUPS EN VALENCIÀ
Smoking SoulsMalgrat que la música en valencià haja evolucionat cap a diversos horitzons que no havia tocat mai -electrònica, indie, rock alternatiu, trap...-, també s'aferra a les seues arrels amb agrupacions de hip-hop o d'ska que estan rebent molt èxit. És el cas de Zoo, que, malgrat ser coetani d'Obrint Pas i d'Aspencat i, d'aquesta forma, haver "obert el pas" a molts altres grups, encara segueix en actiu, produint discos com l'exitós Raval, on fusionen els ritmes del moment amb l'essència del, en aquest cas, hip-hop en valencià. A banda, Zoo és el grup en la nostra llengua més famós del moment, dins i fora de la nostra comunitat, amb 214.552 oients mensuals a Spotify i un gran nombre de concerts esgotats per tot arreu del globus. Aquest estiu, els valencians podrem gaudir de la seua música en directe el 18 de juliol al "Pirata Rock" (Gandia).
El Diluvi
Un altre grup que ha vingut per a quedar-se al panorama de la música en valencià ha sigut, per exemple, Smoking Souls, que en 2017 es posicionà com la banda en la nostra llengua que més concerts va fer durant eixe any, el mateix que va treure el disc Cendra i or. Enguany, l'agrupació de rock alternatiu, prepara el seu últim àlbum després de la presentació del seu primer single: Líquid.
Encara existeixen moltes agrupacions d'estils diferents que utilitzen la música com una ferramenta transformadora i de lluita social -així com Zoo i, en algunes lletres, Smoking Souls-. És el cas de grups com Auxili, Atupa o Vadebo, presents en gran quantitat d'importants festivals de la comunitat així com el Festardor, el Festivern o el Feslloch. Entre aquests també destaquem El Diluvi, Pupil·les o Mafalda, tres dels pocs grups en valencià compostos per dones i amb lletres feministes. Segons la cantant d'El Diluvi, compositora d'un dels himnes feministes en valencià d'aquesta època, I tu, sols tu, el feuq eu hi haja una xicoteta quantitat de grups formats per dones, potser siga una conseqüència directa de la manca de referents femenins i feministes en el món de la música en la nostra llengua.
Altres grups de tendències properes a l'indie i lletres que no tracten temàtiques purament polítiques o socials -és a dir, que no utilitzen la música com a ferramenta per a la lluita política- són la banda d'indie-pop Tardor, la d'indie experimental Gener, que fa ús de l'electrònica i recupera sons propis de l'indie britànic, o la d'indie-rock Geografies, entre moltes altres agrupacions emergents que procuren introduir nous sons a la música en valencià. Un altre grup més veterà però que segueix la mateixa tendència que els darrers és Sènior i el cor brutal.
TRADICIÓ DE CANTAUTORS
Pau AlabajosÉs sabut que la música en valencià va tindre el seu origen en la cançó, eixe gènere que intentava imitar la chansón francesa i reivindicar, amb lletres poètiques i esquinçadores, les atrocitats del franquisme en la nostra terra, entre altres passions i pensaments que el poeta i cantautor volguera compartir. És el cas de grans músics com Ovidi Montllor i Raimon, els qui van posar-li música al context políticsocial valencià del moment.
Ara, després d'unes quantes dècades, segueixen havent cantautors que mantenen i respecten aquesta tradició de la canço valenciana, i que, a més, gaudeixen d'un gran grapat de seguidors. El més famós fins al moment és el torrentí Pau Alabajos, guanyador del Premi Ovidi Montllor l'any 2006. Aquest músic, a banda de composar cançons pròpies, també ha musicat poemes d'Estellés, tots recollits en l'àlbum Ciutat a cau d'orella.
Alguns altres cantautors són Andreu Valor, nét de l'escriptor Enric Valor, Feliu Ventura o Bertomeu, junt amb altres més veterans com Rafael Xambó o Clara Andrés. Un duet que està triomfant els últims anys i que fa una mescla entre cançó i pop és el que formen Mireia Vives, antiga cantant del grup Rapsode, i el cantautor Borja Penalba.
LA MÚSICA EN VALENCIÀ: COMBATRE LA MINORITZACIÓ DE LA LLENGUA
Obrint pas va tocar al Japó i Zoo també ho farà aquest juliol, a banda de tocar també a França. Aquests són exemples de com ha canviat el panorama musical en valencià i cap on sembla dirigir-se. El futur d'aquesta música, segons experts en música en valencià, anirà emparellat amb l'evolució de la llengua i amb la seua total normalització en el nostre territori.Fins que el valencià no deixe de ser una llengua minoritzada -ja que encara ho és-, la música en valencià també estarà minoritzada. Malgrat tot, ara, per primera volta en la història de l'escena musical valenciana, veiem com la música en la nostra llengua ve per a quedar-se, per a ser escoltada per més gent de la qual pensàvem. Alguns la titllen de moda, però, malgrat considerar-la una mera moda, ve per a quedar-se.