25n
25N
25N

El Museu Valencià d’Etnologia desvela la indumentària tradicional d’Alcublas en una exposició

L’exposició s’obri al públic aquest dijous a les 19.30 hores, sense visites guiades i amb aforament limitat, seguint les indicacions sanitàries i el protocol actual de la Diputació

El Museu Valencià d’Etnologia desvela la indumentària tradicional d’Alcublas en una exposició
12/03/2020 -

El Museu Valencià d’Etnologia presenta l’exposició temporal ‘La tradición desvelada. Indumentaria tradicional de Alcublas’ sobre la indumentària tradicional d’aquest municipi de La Serranía, un ric llegat que encara s’utilitza en l’actualitat en dates assenyalades i que permet estudiar i conéixer els vestits dels nostres avantpassats.

A l’exposició es mostren aproximadament 100 peces (7 maniquins complets d’indumentària tradicional, peces de roba, documents, pendents, reliquiaris, medalles, mocadors, etc.) procedents de famílies d’Alcublas i diverses institucions. S’ha produït en col·laboració amb l’Ajuntament d’Alcublas, l’Associació La Vihuela de València i Associació Cultural Aires Serrans d’Alcublas.

Està comissariada per Javier Marco Casero i Sergio Civera Pont, experts i autors de nombroses publicacions sobre indumentària tradicional, i ha sigut coordinada Pilar Payà, conservadora del Museu Valencià d’Etnologia.

Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, l’exposició “tracta de revelar la tradició i valorar l’esforç de conservació, manteniment i generositat que han fet els alcublans durant generacions, perquè hui en dia puguem gaudir d’aquest ric patrimoni cultural”.

Per a l’alcaldessa d’Alcublas, Maria Blanca Pastor, “preservem bens llegats pels nostres ancestres que ens mantenen vinculats als records de la infància, a la família; un arbre d’arrels invisibles que es va nodrint amb pràctiques culturals que heretem dels nostres avantpassats”.

L’herència

En la localitat d’Alcublas és habitual que les famílies atresoren en un bagul la indumentària rebuda dels seus ascendents en herència. Aquesta “caixa de les robes antigues” s’ha anat configurant de generació en generació amb peces de gran valor cultural, algunes de les quals compten amb més de dos-cents anys de vida.

Normalment eren les dones les que s’encarregaven de la cura i del manteniment de la indumentària del bagul, de la mateixa manera que també confeccionaven noves peces, que s’incorporaven al llegat familiar.

El repartiment de l’herència es feia a través d’un sorteig per lots entre els descendents directes. Les joies i els mocadors de seda, considerades les peces de major valor, se separaven en primer lloc. Resultava freqüent disgregar joies i partir peces a fi d’efectuar lots equitatius: pendents reconvertits en fermalls o penjolls, mocadors tallats simètricament, o la confecció de dues faldes de xiqueta utilitzant el teixit d’una saia, mostren el reaprofitament d’unes peces transformades que han sobreviscut el pas del temps.

Un patrimoni ancestral recuperat

Quan Alcublas es vist de festa, el temps sembla retrocedir; el fet de repicar les campanes i la música desborden goig i els carrers s’omplin d’homes i dones engalanades amb les robes heretades de les seues famílies.

A diferència d’altres comarques, que solien llogar els vestits en cases de roba especialitzades, en els Serrans generalment s’han servit de la indumentària local a fi de configurar l’abille festiu. Les dones rescaten dels baguls els tres vestits més representatius utilitzats en les principals festes d’Alcublas: el vestit de majorala, el de “basquiña” i el de xurra; així com els elements propis de la indumentària masculina, el vestit de Xurro, utilitzat indistintament per a tots els actes festius, optant per l’ús dels calçons o saragüells.

De la mateixa manera, s’han recuperat aquestes peces per a diferents espectacles teatrals, carnestoltes i per Nadal, sent freqüent l’ús de saies roges, camises i “justillos” que, combinades amb altres peces de nova confecció, com la samarra o el sarró, complementen el vestit de pastora en les representacions del betlem.

Els diferents actes i programes dels festejos han evolucionat amb els anys. Algunes d’aquestes celebracions han desaparegut; unes altres s’han incorporat amb noves modes: quan la Colònia Alcublana a València, una societat constituïda per un grup d’alcublans residents en la capital, va instaurar les festes patronals en honor a la Verge de la Salut l’any 1954, amb la finalitat de fomentar i enaltir les tradicions i festes més característiques de la localitat.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

19 + tres =

caixaontinyent
Informacion coronavirus