Les dones obtenen millors resultats en la universitat, però accedeixen a llocs de treball menys estables i un 9,5 per cent pitjor remunerats que els homes, segons l'últim 'Essencials', de la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie).
L'informe, publicat aquest dijous 26 de setembre, apunta que en el curs 2018-2019 prop d'1,3 milions d'estudiants van cursar un grau en les universitats espanyoles i el 55 per cent eren dones, com també ho és el 60 per cent dels nous titulats.
En aquest sentit, els autors de l'estudi destaquen que les dones accedeixen a la universitat "millor preparades", ja que la seua nota mitjana d'admissió és de 8,89 enfront del 8,57 dels homes. A més, el 33 per cent té una nota per damunt del 10 (sobre 14), enfront del 27 per cent dels homes.
La investigació revela que aquests millors resultats continuen durant l'etapa universitària. Les universitàries presenten una taxa de rendiment (percentatge de crèdits superats sobre els avaluats) quasi 10 punts superior a la dels homes (81,8% enfront de 72,5%), abandonen en menor mesurada els estudis triats (19% enfront de 25%) i es graduen amb millor expedient (7,34 enfront de 7,05 sobre 10).
Així mateix, la taxa d'idoneïtat (percentatge d'estudiants que finalitza la titulació en el temps teòric previst o abans) en les dones és del 43 per cent, quasi el doble que en el cas dels homes (24%).
D'altra banda, l'informe recull dades d'afiliació a la Seguretat Social dels egressats en títols de grau i cicle (llicenciatures i diplomatures) en el curs 2013-2014 publicats pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i que analitza la seua inserció laboral en els 4 anys següents a la graduació, des de 2015 a 2018.
Respecte al mercat laboral, les dones presenten una taxa d'afiliació --mesurada com el percentatge de graduats universitaris que estan donats d'alta en la Seguretat Social respecte al total de titulats en 2013-2014-- del 45,5 per cent un any després d'egressar que augmenta fins al 71,9 per cent transcorreguts quatre anys. Aquestes taxes són lleugerament inferiors a la dels homes (49% i 72,8%), si bé al cap de quatre anys a penes aconsegueix el punt de diferència.
MENYS CONTRACTES INDEFINITS
En aquest context, les dones tenen menor estabilitat en l'ocupació, ja que el 48,8 per cent de les universitàries contractades per compte d'altri compten amb un contracte indefinit a l'any de graduar-se, 8 punts menys que els homes. Quatre anys després, el percentatge de contractacions indefinides es redueix al 46,1 per cent, mentre que creix en el cas dels homes en 2,9 punts, fins al 59,6 per cent.En tipus de jornada laboral, els autors de l'informe aprecien diferències. Al cap de quatre anys de graduar-se, el 85,8 per cent dels universitaris afiliats a la Seguretat Social per compte d'altri treballa a temps complet, enfront del 74,3 per cent de les dones. La bretxa entre tots dos sexes també s'amplia amb el temps en aquesta dimensió, des dels 4,5 punts percentuals en el primer any fins als 11,5 en l'últim registrat.
A més, l'estudi indica que el percentatge d'universitàries en règim d'autònoms se situa en el 7,4 per cent enfront de l'11,1 per cent entre els homes; i, després de graduar-se, el 50,2 per cent dels homes té una ocupació d'acord amb la seua titulació universitària, enfront del 46,7 per cent de les dones, però al cap de quatre anys aquesta bretxa es redueix fins a situar-se en el 61,3 per cent i 60,3 per cent, respectivament.
REMUNERACIÓ I BRETXA
En matèria de sou, l'estudi assenyala que res més graduar-se les dones assalariades amb jornada a temps complet tenen una base de cotització mitjana anual de 20.538 euros, 2.078 euros menys que la base mitjana dels homes (22.616 euros). Després de quatre anys, els ingressos dels i les universitàries creixen un 22% cadascun, i la bretxa salarial entre tots dos sexes s'eleva a 2.624 euros, la qual cosa suposa un 9,5% menys d'ingressos respecte dels homes.D'aquesta forma, la distribució per sexes dels trams de cotització revela que el percentatge d'universitaris que té una remuneració superior als 36.000 euros a l'any de graduar-se (tram superior) (14,8%) duplica al de les universitàries (6,9%) un any després de graduar-se.
Per contra, el 24,3 per cent de dones té una base mitjana de cotització menor als 12.000 euros anuals enfront del 20,7 per cent d'ells. Al cap de quatre anys de la graduació, el percentatge de titulats universitaris en el tram superior augmenta, però, per als autors, "la bretxa entre sexes continua sent rellevant" (10 punts percentuals, 21% d'homes enfront d'11,1% de dones).
Segons els investigadors, aquestes diferències globals en la base de cotització podrien deure's a l'elecció dels estudis, doncs les titulacions que gaudeixen de millor ocupabilitat, com són informàtica, enginyeria aeronàutica, telecomunicacions o organització industrial a penes compten amb un 25 per cent de dones, en el millor dels casos.
No obstant això, alerten que "aquesta situació menys favorable per a les universitàries sobre la remuneració es manté amb independència de l'àmbit d'estudi que hagen cursat, amb l'única excepció de matemàtiques i estadística".
Finalment, la desigualtat s'amplia fins al 15 per cent en les titulacions relacionades amb la indústria manufacturera i producció --que agrupa titulacions com a enginyeria alimentària, enologia o enginyeria tèxtil-- o el 13 per cent amb les ciències socials i del comportament --ciències polítiques, sociologia, criminologia, etc.