Pablo Puyol i Adriana Torrebejano estrenen a València la versió "més contemporània" de 'Mort al Nil'

E.P

Pablo Puyol i Adriana Torrebejano estrenen a València la versió "més contemporània" de 'Mort al Nil'
16/05/2019 -

Els actors Pablo Puyol i Adriana Torrebejano protagonitzen la versió “més contemporània” de l’obra d’Agatha Christie ‘Mort al Nil’, que s’estrena aquest dijous a València, en un muntatge que subratlla l'”emoció i l’essència” dels personatges per damunt de l’escenografia.

L’obra ha sigut presentada aquest dijous en el Teatre Olympia pel seu director, Víctor Conde, i els actors Pablo Puyol, Adriana Torrebejano, Cisco Lara, Ana Escribano, Lorena de Orte, Paula Montcada i el pianista Dídac Flores.

El director ha destacat que, en realitzar l’adaptació, es va preguntar què podien aportar “com a gent del teatre contemporani a una obra clàssica, perquè sembla que Agatha Christie sempre es fa amb el tresillo i el llum”.

D’aquesta forma, Conde va buscar un llenguatge contemporani que servira per a contar “una història molt contemporània”, en la qual ha apuntat que el descobriment de l’assassí és “una excusa”, mentre que “el més interessant és la dissecció que fa dels personatges, d’una cosa humana, de les coses fosques que tenim les persones i que no han canviat res”, en una obra que “intenta retratar les misèries humanes”.

Així, ha detallat que han modernitzat el llenguatge en l’adaptació i han obert el text per a contemplar un plantejament escènic propi del teatre del segle XXI, en la qual s’incorporen ‘flaix-backs’, que il·lustren les conclusions i la resolució dels crims en les adaptacions cinematogràfiques de l’autora.

A més, utilitzant el llenguatge cinematogràfic, han substituït les llargues explicacions per un dinàmic joc de temps i espais on es representa de forma visual el que l’espectador no ha vist en el moment del crim.

El director de l’obra ha destacat la presència d’actors “eminentment joves” que aporten “energia i un llenguatge contemporani i més físic”, a més d’adaptar el moviment escènic que s’ha creat específicament per a cada personatge.

En la mateixa línia, ha ressaltat la importància de la música, que està “al servei de l’actor” i serveix com a element per a accentuar, i fins i tot relatar, el dramatisme de les escenes, a més de permetre que l’espectador “viatge entre sentiments”.

L’obra compta amb música en directe, amb Paula Montcada com a cantant i Dídac Flores com a pianista, uns intèrprets que “il·lustren, a nivell sonor, tota la funció”. “No és una obra musical, però té música, com la vida”, ha defensat Conde, que considera que aquest és “un element més” del teatre contemporani.

EMOCIÓ PER DAMUNT DEL DECORAT

El director ha recalcat que la idea d’aquesta adaptació no era sorprendre l’espectador, cosa que creu que finalment han acabat fent, sinó que se centraven en “com presentar un títol clàssic al públic contemporani”. “Es tracta de la manera en la qual contes la història; la idea era fer un muntatge que subratllara l’emoció dels personatges per damunt del decorat”, ha sostingut.

En aquest context, l’escenografia està centrada en els actors, ja que Conde volia “fugir de la comèdia de tresillo”, en un escenari format per una plataforma de fusta inclinada que representa la coberta del vaixell en el qual se situa la història.

“Volia que els personatges estigueren més desprotegits en l’escenari. Actuem sense barreres, l’espectador aporta la seua imaginació i és una funció de teatre més basada en el que els passa per dins els personatges que en la fusteria. És un joc de nuesa que fa que la profunditat dels actors siga molt més evident”, ha ressaltat.

D’aquesta forma, en la versió de Conde els actors mai ixen d’escena, sinó que els personatges sempre es troben en aqueixa plataforma que fa les vegades de coberta, sense poder eixir d’ella. “Volem veure què passaria sabent que un és un assassí, que pot morir qualsevol; què passava amb uns actors que estaven tant temps en un espai quasi sense poder respirar”, ha apuntat.

“ESSÈNCIA DE LES RELACIONS HUMANES”

D’altra banda, el director ha assegurat que durant l’obra els espectadors “obliden qui és l’assassí”, perquè considera que és “molt més important per on passen i viatgen els personatges” i el públic es queda “amb l’essència de les relacions humanes”.

En aquest sentit, Torrebejano ha destacat que aquesta obra de Christie “va més enllà” de l’assassinat i se centra en temes “més importants”, com l’amor, la gelosia o la ràbia, i ha apuntat que les obres de la novel·lista sempre poden gaudir-se “com si fóra la primera vegada”.

UN HÈRCULES POIROT “ESPECIAL”

Per part seua, Puyol ha explicat que el seu personatge “no té referències” d’altres actors que l’han interpretat, ja que volien que fora “especial”. “Havia de ser alguna cosa que no tinguera res a veure amb els Hèrcules Poirot que s’havien fet, perquè tant físicament com psicològicament estan molt estereotipats”, ha comentat.

“Va ser molt més important centrar-me en el text, en què els passa als personatges, al meu i a la resta; pensar en el passat del personatge, què podia haver-li portat a aquest moment i per què ara actua d’aquesta manera”, ha puntualitzat l’actor.

La peça romandrà en el teatre valencià durant dues setmanes, fins al 26 de maig, amb onze funcions que arrancaran aquest dijous a les 20.00 hores. Les representacions continuaran aquest divendres, el dia 22, 23 i 24 a les 20.00; el dia 18 i 25 amb doble sessió a les 18.00 i a les 21.00 hores; i el 19 i 26 de maig a les 19.00 hores.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

10 − huit =

sagunt a escena 2019
turismo salou