La soprano Montserrat Caballé ha mort als 85 anys la matinada d'aquest dissabte en l'Hospital Sant Pau de Barcelona, han informat Europa Press fonts hospitalàries.
La soprano es trobava ingressada des de mitjan setembre en el centre. El funeral serà el dilluns al migdia en el Tanatori de les Corts, mentre que la vetla serà aquest diumenge a partir de les 14 hores en el mateix centre, segons fonts funeràries.
SOPRANO UNIVERSAL DEL SEGLE XX
Montserrat Caballé va ser una diva universal de l'òpera, a l'altura de les millors sopranos del segle XX, quan la crítica i el públic la van situar al nivell de Joan Sutherland, Renata Tebaldi i Maria Calles.Va poder educar la seua veu només perquè la família de l'industrial i polític Eusebi Bertrand li va pagar la continuació dels estudis musicals, ja que havia nascut (1933) en una família humil, i, així, va estar deu anys en el Conservatori del Liceu.
Però no tots la van encoratjar: durant la seua primera audició, en 1956 en l'òpera de Roma, l'agent que la va escoltar li va dir que tornara a la seua casa, es casara i tinguera fills, perquè el seu caràcter no era per a la "bogeria" del teatre, malgrat la seua bona veu --en retrobar-se temps després, ell va acabar demanant-li que mai revelara el seu nom--.
Ella no va seguir aquell consell descoratjador, i les següents audicions van funcionar: en 1956 va entrar en l'Òpera de Basilea, on va assimilar un repertori ampli, però es va plantejar deixar la música poc després, durant els seus tres anys a Bremen (1959-62).
Li va deprimir el treball maquinal en aquest teatre, en contrast amb "l'alegria i el romanticisme" de la companyia suïssa, i el seu germà i assessor artístic, Carles, li va demanar invertir un any a recuperar la il·lusió abans de deixar-ho tot: la va recobrar, i va deure molt a la disciplina de Bremen.
DEBUT OFICIAL EN 1962
En 1962 va debutar oficialment com a soprano en el Liceu amb l'estrena espanyola de 'Arabella', amb la qual va triomfar, i va actuar allí 28 temporades seguides, amb mig centenar d'òperes i 70 funcions fins a 1989.
A l'any següent va renunciar a cantar la 'Valquiria' per desavinences, però l'incendi del teatre els va reunir en 1994, i va actuar repetidament: entre aquelles quatre dècades estan els millors moments de la seua carrera.
JOSEP CARRERAS
Va ajudar a impulsar al tenor Josep Carreras en el Gran Teatre del Liceu quan ell era un jove cantant, i també va ser decisiva amb Joan Pons, quan li va revelar que era baríton i no baix.
Va ser una gran amiga de Carreres, que aquest dissabte ha dit d'ella: "De totes les sopranos que he escoltat en viu en el teatre, no he escoltat mai a ningú cantar com Caballé".
NOVA YORK
En interpretar 'Turandot' va conéixer al seu marit, el tenor Bernabé Martí, amb el qual es va casar en 1964, i en 1965 li la va conéixer internacionalment en triomfar en el Carnegie Hall (Nova York) amb la seua primera 'Lucrezia Borgia' substituint a Marilyn Horne, que acabava de donar a llum: la van aplaudir 20 minuts.
L'èxit d'aqueixa mateixa òpera es va repetir a Londres, on també va triomfar després en 'Il Pirata' cantant amb crosses després de trencar-se un genoll.
La capital anglesa va ser també el lloc on va gravar la majoria dels seus discos, i a més, en el Covent Garden va cantar la 'Tosca' amb la mateixa posada en escena que Zeffirelli havia creat per a Maria Calles, amiga seua i que la va assessorar llavors, deu dies abans de morir (1977).
En aqueixa mateixa dècada, la pròpia Calles, la gran 'Norma' del segle XX, va admetre a Caballé que l'havia superat en aquesta obra de Bellini: es va convertir en històrica la seua 'Norma' a l'aire lliure en el Teatre Antic d'Orange en 1974, any en què a més li van diagnosticar un tumor maligne, i un altre en 1985, però els va superar.
La seua fama de diva es va basar en la seua qualitat, però també van ajudar algunes reaccions en assajos i en viu davant directors i públics exigents, encara que la seua imatge va ser natural i popular, i es va prestar a més va cantar a més amb Freddie Mercury, Vangelis, Barbra Streisand i Frank Sinatra.
En els últims anys de la seua carrera va fer classes a Andorra, on va arribar a ser resident i van ser polèmiques els seus avantatges fiscals consegüents, però ella al·legava que la seua vinculació amb el Principat venia de 1969, quan no podia tenir raons econòmiques per a traslladar-se.
Una altra de les seues polèmiques --passatgera-- va ser pel seu suport electoral a CiU, quan la van incloure en una llista electoral sense permís: la federació --al que havia recolzat però des de fora-- li va demanar perdó, encara que ella ho va considerar un abús de confiança.
50 ANIVERSARI EN EL LICEU
El gener de 2012, el Gran Teatre del Liceu va commemorar el 50 aniversari del seu debut amb una exposició i un gran concert en el qual li van acompanyar amics i companys de trajectòria, com el seu germà, Carles Caballé; la seua filla Montserrat Bernabé amb la seua família, i el baríton Joan Pons, a més de la plana major de la política cultural.
Després de diversos concerts en plena forma, com el realitzat en el Madrid Arena aqueix juny, Caballé va haver de cancel·lar a la fi d'octubre un recital en l'Auditori de Girona després de patir una caiguda que li va provocar una fractura d'húmer i un lleu ictus.
En 2015, un jutge de Barcelona la va condemnar a sis mesos de presó per un delicte contra la Hisenda Pública, després d'un pacte de la cantant amb la Fiscalia i Advocacia de l'Estat en el qual va reconéixer un frau fiscal de 508.562 euros en l'IRPF de 2010, encara que no va entrar a la presó.