Mor Juan Cotino després de quasi un mes ingressat a l'hospital per Covid-19

L’expresident de les Corts Valencianes, exconseller en l’etapa del PP i exdirector general de la Policia, Juan Cotino, ha mort després d’estar quasi un mes ingressat a l’Hospital de Manises, on va donar positiu a la prova de Covid-19.

Segons han indicat a Europa Press fonts de l’entorn, el polític valencià es trobava en l’UCI i encara que els últims comunicats mèdics eren bastant bons, després de quasi un mes intubado el coronavirus li ha afectat diversos òrgans i ha mort. La família, han explicat, està “destrossada” i de moment no pensa fer cap declaració pública.

Cotino va ingressar el 17 de març a l’Hospital de Manises després de trobar-se indisposat i un primer test del coronavirus va llançar un resultat negatiu. No obstant això, se li va efectuar una segona prova que va donar positiva en Covid-19. Davant el seu delicat estat de salut, va ser traslladat a la Unitat de Vigilància intensiva (UCI), on ha falecido.

Es dóna la circumstància que Cotino va estar del 9 al 12 de març a Madrid per a acudir al judici en el qual se’l jutjava per presumptes irregularitats en la contractació de pantalles per a la visita del papa Benet XVI a València en 2006, dins del conegut com a cas Gürtel.

Va declarar el 12 de març –que seria l’última sessió en ajornar-se hores després el judici per la pandèmia– i després de concloure la compareixença el president del tribunal li va recordar que quedava exempt d’assistir a les següents sessions fins a l’últim dia, moment en què podria utilitzar el torn d’última paraula. “Perquè si el coronavirus us deixa, ací estarem”, es va acomiadar Cotino.

Cotino (Xirivella, 26-01-1950), va anar en la seua joventut president de la Cambra Agrària de Xirivella i també un dels creadors de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA). Així mateix, va ser un dels fundadors de la UCD en la Comunitat Valenciana i regidor en la seua localitat natal per aquesta força política.

En 1991 va ser triat regidor a l’Ajuntament de València, en la candidatura liderada per Rita Barberá. Va assumir el càrrec de Tinent d’Alcalde i regidor de Trànsit, Policia Local, Acció Social i Solidaritat. Va ser reelegit en les eleccions de 1995, però en 1996 va ser nomenat director general de la Policia amb Jaime Mayor Orella (PP) com a ministre de l’Interior.

Va ocupar aqueix càrrec fins a 2002, moment en el qual va ser nomenat delegat del Govern en la Comunitat Valenciana. Amb la victòria socialista de 2004, va ser rellevat i va passar llavors a la política autonòmica, on va exercir la direcció de diverses conselleries. Així, en 2004 va assumir Agricultura, Pesca i Alimentació; en 2007 va passar a Benestar Social i va assumir la vicepresidència tercera; i en 2009 va ser nomenat conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, a més de mantindre’s com a vicepresident tercer.

Posteriorment, al juny de 2011 Cotino va prendre possessió com a president de les Corts Valencianes jurant sobre la Bíblia, la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i davant un crucifix, i va renunciar a l’octubre de 2014 “per a tornar a treballar en el camp” després de 40 anys en el món de la política. De fet, el propi parlament valencià ha confirmat la notícia de la seua mort i ha mostrat les seues condolences a familiars i amics.

En 2016 la segona comissió d’investigació de les Corts de l’accident de metre del 3 de juny de 2016 a València, en el qual van perdre la vida 43 persones i altres 47 van resultar ferides, va concloure que el sinistre era “previsible i evitable” i va assenyalar a 13 responsables polítics, entre els quals figurava Juan Cotino.

Se’l va acusar d’haver visitat en aquells moments a familiars de víctimes de l’accident oferint ocupació i ajudes i preguntant si anaven a personar-se en el procés judicial posat en marxa. En la seua compareixença en la comissió va demanar “perdó” a les famílies de les víctimes “per no haver-les atés millor”, però ha subratllat que va intentar “ajudar en la mesura que siga possible” durant les aproximadament 35 visites que va realitzar a títol “personal”. “No vaig oferir res a ningú per a demanar-los res a canvi”, va assegurar.

CAUSES JUDICIALS PENDENTS

En el pla judicial, Cotino tenia pendents tres causes judicials: la primera la que ja s’estava jutjant en l’Audiència Nacional relacionada amb presumptes irregularitats en la contractació de pantalles per a la visita del papa Benet XVI a València en 2006. S’enfrontava a 11 anys de presó que li reclamava la Fiscalia.

En la seua declaració es va desvincular de l’organització de la visita del Papa i va assegurar que ell només es va encarregar de coordinar als grups de voluntaris en matèria de seguretat. Va negar, així, haver participat o haver estat present en les reunions en les quals es va negociar el pagament de més de 7 milions d’euros a la trama Gürtel per la instal·lació de pantalles gegants i sistema de megafonia.

Per part seua, també estava imputat en el procediment obert pel Jutjat d’Instrucció número 5 de València per a investigar presumptes irregularitats en les contractacions de la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies (FVEMF) per a la visita del Papa Benet XVI.

Així mateix, la titular del Jutjat d’Instrucció número 8 de València que investiga el cas Erm havia citat a declarar a la fi de març i principis d’abril a Juan Cotino, entre altres, com investigat, en aquest cas en el qual s’investiguen presumptes suborns a canvi d’adjudicacions de les ITV i el Pla Eòlic Valencià.

Cotino ha defensat sempre davant la justícia la seua innocència i va recalcar fa quasi quatre anys que mai havia ficat la mà en cap calaix encara que podia haver ficat la pota “moltes vegades” durant la seua gestió política.