Mor Juan Cotino després de quasi un mes ingressat a l'hospital per Covid-19
Va ocupar importants càrrecs polítics en els àmbits municipal, autonòmic i estatal i tenia tres processos judicials pendents
Jorge Gil - Europa Press

L’expresident de les Corts Valencianes, exconseller en l’etapa del PP i exdirector general de la Policia, Juan Cotino, ha mort després d’estar quasi un mes ingressat a l’Hospital de Manises, on va donar positiu a la prova de Covid-19.
Segons han indicat a Europa Press fonts de l’entorn, el polític valencià es trobava en l’UCI i encara que els últims comunicats mèdics eren bastant bons, després de quasi un mes intubado el coronavirus li ha afectat diversos òrgans i ha mort. La família, han explicat, està “destrossada” i de moment no pensa fer cap declaració pública.
Cotino va ingressar el 17 de març a l’Hospital de Manises després de trobar-se indisposat i un primer test del coronavirus va llançar un resultat negatiu. No obstant això, se li va efectuar una segona prova que va donar positiva en Covid-19. Davant el seu delicat estat de salut, va ser traslladat a la Unitat de Vigilància intensiva (UCI), on ha falecido.
Es dóna la circumstància que Cotino va estar del 9 al 12 de març a Madrid per a acudir al judici en el qual se’l jutjava per presumptes irregularitats en la contractació de pantalles per a la visita del papa Benet XVI a València en 2006, dins del conegut com a cas Gürtel.
Va declarar el 12 de març –que seria l’última sessió en ajornar-se hores després el judici per la pandèmia– i després de concloure la compareixença el president del tribunal li va recordar que quedava exempt d’assistir a les següents sessions fins a l’últim dia, moment en què podria utilitzar el torn d’última paraula. “Perquè si el coronavirus us deixa, ací estarem”, es va acomiadar Cotino.
Cotino (Xirivella, 26-01-1950), va anar en la seua joventut president de la Cambra Agrària de Xirivella i també un dels creadors de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA). Així mateix, va ser un dels fundadors de la UCD en la Comunitat Valenciana i regidor en la seua localitat natal per aquesta força política.
En 1991 va ser triat regidor a l’Ajuntament de València, en la candidatura liderada per Rita Barberá. Va assumir el càrrec de Tinent d’Alcalde i regidor de Trànsit, Policia Local, Acció Social i Solidaritat. Va ser reelegit en les eleccions de 1995, però en 1996 va ser nomenat director general de la Policia amb Jaime Mayor Orella (PP) com a ministre de l’Interior.
Va ocupar aqueix càrrec fins a 2002, moment en el qual va ser nomenat delegat del Govern en la Comunitat Valenciana. Amb la victòria socialista de 2004, va ser rellevat i va passar llavors a la política autonòmica, on va exercir la direcció de diverses conselleries. Així, en 2004 va assumir Agricultura, Pesca i Alimentació; en 2007 va passar a Benestar Social i va assumir la vicepresidència tercera; i en 2009 va ser nomenat conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, a més de mantindre’s com a vicepresident tercer.
Posteriorment, al juny de 2011 Cotino va prendre possessió com a president de les Corts Valencianes jurant sobre la Bíblia, la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i davant un crucifix, i va renunciar a l’octubre de 2014 “per a tornar a treballar en el camp” després de 40 anys en el món de la política. De fet, el propi parlament valencià ha confirmat la notícia de la seua mort i ha mostrat les seues condolences a familiars i amics.
En 2016 la segona comissió d’investigació de les Corts de l’accident de metre del 3 de juny de 2016 a València, en el qual van perdre la vida 43 persones i altres 47 van resultar ferides, va concloure que el sinistre era “previsible i evitable” i va assenyalar a 13 responsables polítics, entre els quals figurava Juan Cotino.
Se’l va acusar d’haver visitat en aquells moments a familiars de víctimes de l’accident oferint ocupació i ajudes i preguntant si anaven a personar-se en el procés judicial posat en marxa. En la seua compareixença en la comissió va demanar “perdó” a les famílies de les víctimes “per no haver-les atés millor”, però ha subratllat que va intentar “ajudar en la mesura que siga possible” durant les aproximadament 35 visites que va realitzar a títol “personal”. “No vaig oferir res a ningú per a demanar-los res a canvi”, va assegurar.
CAUSES JUDICIALS PENDENTS
En el pla judicial, Cotino tenia pendents tres causes judicials: la primera la que ja s’estava jutjant en l’Audiència Nacional relacionada amb presumptes irregularitats en la contractació de pantalles per a la visita del papa Benet XVI a València en 2006. S’enfrontava a 11 anys de presó que li reclamava la Fiscalia.
En la seua declaració es va desvincular de l’organització de la visita del Papa i va assegurar que ell només es va encarregar de coordinar als grups de voluntaris en matèria de seguretat. Va negar, així, haver participat o haver estat present en les reunions en les quals es va negociar el pagament de més de 7 milions d’euros a la trama Gürtel per la instal·lació de pantalles gegants i sistema de megafonia.
Per part seua, també estava imputat en el procediment obert pel Jutjat d’Instrucció número 5 de València per a investigar presumptes irregularitats en les contractacions de la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies (FVEMF) per a la visita del Papa Benet XVI.
Així mateix, la titular del Jutjat d’Instrucció número 8 de València que investiga el cas Erm havia citat a declarar a la fi de març i principis d’abril a Juan Cotino, entre altres, com investigat, en aquest cas en el qual s’investiguen presumptes suborns a canvi d’adjudicacions de les ITV i el Pla Eòlic Valencià.
Cotino ha defensat sempre davant la justícia la seua innocència i va recalcar fa quasi quatre anys que mai havia ficat la mà en cap calaix encara que podia haver ficat la pota “moltes vegades” durant la seua gestió política.
No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?
Escriu el teu comentari