Oltra, sobre el Botànic II: "Que no es crega ningú que ací donarem xecs en blanc"

La Vicepresidenta de la Generalitat en funcions defensa: “En Compromís un dels nostres senyals d’identitat és la lleialtat i en el cas del govern autonòmic així s’ha demostrat”

Guardar

Negociaciones botanic oltra puig dalmau-2
Negociaciones botanic oltra puig dalmau-2

La vicepresidenta en funcions i portaveu de Compromís, Mónica Oltra, considera que "no és el moment" de pronunciar-se públicament sobre qui ocuparà la Presidència de la Generalitat atés que les negociacions no estan en aqueixa fase i, a més, "depén de tot el que es faça abans". "Ací no hi ha xecs en blanc, i menys abans de saber què es farà, que no es crea ningú que donarem xecs en blanc", ha subratllat.

En una entrevista concedida a Europa Press després de l'arrencada de la X Legislatura en Les Corts Valencianes, Oltra ha afirmat que serà "molt diversa i plural" i espera que hi haja almenys "un clima de cortesia i d'educació" malgrat les discrepàncies polítiques".

Sobre l'arribada de Vox al parlament valencià, ha celebrat que els valencians els hagen deixat en l'oposició malgrat que pensaven que "anaven a traure l'or i el moro", al mateix temps que ha lamentat que "un partit d'extrema dreta, enemics de la democràcia, aprofiten un sistema de llibertats i democràcia per a accedir a les institucions i carregar-li'l".

Davant la pregunta de qui veu com a líder de l'oposició, si a Isabel Bonig (PP) o a Toni Cantó (Cs), ha assenyalat que tots dos "estan barallant-se per veure qui és el més ric del cementeri" però "en principi és la persona que té més escons de l'oposició" encara que "aquell que amb més habilitat planteja les seues idees i propostes pot convertir-se en un líder mediàtic per damunt del líder numèric".

Tres setmanes després del 28A, la líder de Compromís extrau dues conclusions: la gent "vol seguir amb un govern botànic i vol més equilibris, en aquest moment qualsevol pacte que s'haja de fer en Les Corts ha de ser a tres com a mínim". Al seu judici, el fet que el Botànic tinga ara menys escons en conjunt no és ressenyable i ironitza: "En tot cas afectarà les retencions urinàries a l'hora de votar".

Per a Oltra, Compromís ha aconseguit "consolidar" una "base sòlida" de votants, després d'un creixement "molt gran, quasi antinatural" en 2015.

26M: "L'ALEGRIA MOBILITZA MÉS QUE LA POR"

Al seu judici, la coalició tindrà "un bon resultat" en les municipals després d'unes autonòmiques "molt mediatitzades per l'arrossegament de les generals i tota l'agressivitat que es respirava" en aqueixa campanya nacional. Ara "el fenomen de l'extrema dreta s'ha desinflat com un suflé" i "ja ningú pot abanderar el vot de la por".

No tem una desmobilització de l'electorat d'esquerres perquè el 28A "va ser bé i això també és un element de mobilització: l'alegria mobilitza molt més que la por". Per tant, no té "cap dubte" que Joan Ribó serà novament alcalde de València.

Preguntada sobre si exportaria el mestissatge del Consell al consistori per a evitar frecs com els sorgits en aquesta legislatura, ha indicat que això "ho veuran l'alcalde i el seu equip en negociar", però ha assenyalat que "també va molt en el tarannà de les persones".

"En Compromís un dels nostres senyals d'identitat és la lleialtat i en el cas del govern autonòmic així s'ha demostrat, hem sigut molt conscients de qui estava en la Presidència, qui estava en la Vicepresidència i com es conformava la política comuna. El que passa és que hi ha vegades que hi ha persones que no saben estar en un segon pla, que no saben assumir que no tenen l'Alcaldia i això és el que porta els frecs, no saber assumir el paper que els ciutadans t'han donat", ha apuntat.

El mestissatge ha sigut "l'argamassa" del Botànic, ha destacat Oltra, i a partir d'ara en un Consell amb tres socis --en entrar Unides Podem-- "un mestissatge reinventat serà una condició" que Compromís podrà sobre la taula.

Precisament sobre el futur Botànic II, siga o no est el nom que finalment reba l'acord, fins al cap del 26M no s'abordarà el 'quin' (contingut) i més tard arribaran el 'com' (organització) i el 'qui' (noms). Membres del PSPV van demanar a Compromís que diguera públicament que Ximo Puig serà el president, però Oltra ha assegurat que encara no ha arribat aqueixa fase: "Arribarà quan arribe i depén de la prèvia del quin, del quin i del com. No és el moment i depén de tot el que es faça abans".

"Ací no hi ha xecs en blanc i menys abans de saber què es farà", ha advertit, subratllant algunes "diferències" entre Compromís i el PSPV en alguns dels seus plantejaments. Ha exposat, per exemple, les divergències en matèria fiscal o la proposta socialista perquè la matrícula universitària siga gratis per als qui aproven tot en un curs, una mesura "profundament antisocial", davant la qual Compromís proposa que les taxes siguen progressives segons ingressos.

"UN HA DE SER CONSCIENT DEL QUE TÉ"

Preguntada si considera que, com va apuntar el seu síndic, Fran Ferri, el PSPV estava actuant com si tinguera majoria absoluta, Oltra ha destacat que té "absoluta sintonia" amb ell i ha agregat: "Un ha de ser conscient del que té, del que val el que té, del que necessita i del que val el que necessita, i així un se situa en la realitat".

Sobre la resposta del PSPV a aquelles paraules afirmant que sí que tenen la majoria absoluta en el Botànic, la líder de Compromís ha replicat: "Bé Però amb la majoria absoluta del Botànic tenen la investidura del president? Eixa és la pregunta que s'han de fer".

La vicepresidenta no precisa quin serà el seu futur: "La voluntat és participar del nou govern, en quin departament, en quines matèries i en quines competències, també hem d'escoltar a la resta, això ja no depén d'una". Ha remarcat que ha estat "molt a gust aquests quatre anys" com a portaveu i és una qüestió que "estarà sobre la taula" quan es parle del 'qui' però no vol "condicionar amb les expectatives pròpies tota una negociació".

CANVI CLIMÀTIC I LA DESIGUALTAT EN EL BOTÀNIC II

Respecte a les línies del futur acord, ha avançat que plantejaran dues qüestions fonamentals: abordar la lluita contra el canvi climàtic i atallar les desigualtats socials. Aquests grans eixos van lligats amb el canvi de model productiu basat en la transformació ecològica de l'economia, el desenvolupament de la societat de les cures, la cultura com a motor econòmic i la I+D+i com a valor afegit, ha apuntat.

Hi ha, al seu judici, una qüestió simbòlica que es podria impulsar, la declaració de l'emergència climàtica i Compromís el plantejarà com a "símbol" del Botànic II.

Preguntada sobre la dificultat o no d'arribar a un acord sobre eixes bases, ha explicat que a vegades és complicat "perquè els interessos d'una minoria quasi sempre marquen l'hegemonia del relat públic". "Al final quan algú parla de situar-se en el centre i la moderació el que està dient és que no cal molestar els poderosos", ha subratllat.

CONSELLERIES: DECISIÓ PER MATÈRIES, NO PER NÚMEROS

Respecte a si veu assumible un augment de conselleries, ha assenyalat que l'experiència li diu que sí, que s'han "quedat curts" perquè hi ha departaments que per disparitat de competències o per massa càrrega necessitarien dues, encara que ha advertit: "La raó no pot ser que necessite tantes conselleries perquè em quadren els números de la negociació".

Al seu judici, Cultura podria ser una de les quals es desgranara per a separar-la d'un "mastodont" com a Educació, mentre que no veu un departament sol de turisme perquè "no deixa de ser un sector productiu, que és important en el PIB, però el comerç ho és més i ningú demana una conselleria". "Una altra cosa és que puga estar dins d'un àmbit de sectors productius i ací tindre un departament propi", ha puntualitzat.

Així mateix, creu que la de Transparència és "imprescindible" no solament per a contribuir al bon govern i a la rendició de comptes, sinó per a implicar la ciutadania en la presa de decisions com amb els pressupostos participatius que hauran de plantejar aquesta legislatura.

Arxivat a:

Destacats