Mónica Oltra: "en la política sobra electoralisme i falta política, sobra partidisme i falta política"

Guardar

monica_galicia
monica_galicia

La portaveu de Compromís i vicepresidenta de la Generalitat de València, Mónica Oltra, ha defensat que la gestió de la "diversitat" interna de les coalicions polítiques ha de realitzar-se "no tant votant com acordant" i amb més política que "electoralisme".

Així ho ha expressat la número dos del Govern valencià en una trobada mantinguda amb el portaveu d'En Marea, Luís Villares, per a qui Compromís és l'"espill" en el qual ha de mirar-se l'espai de confluència gallec.

Durant dos dies, Oltra estarà a Galícia en una visita que es desenvolupa tant en coincidència amb la celebració del Dia dóna Pàtria com de la commemoració del cinqué aniversari de l'accident ferroviari d'Angrois i que permetrà establir amb En Marea "un espai de convivència conjunt", segons ha destacat Villares. .

En una trobada amb mitjans de comunicació, Mónica Oltra, ha explicat que la gestió de Compromís, que està integrada per tres formacions polítiques, s'apuntala sobre el debat abans que la votació, i sobre la prioritat de l'interés general abans que el partidista i l'electoralista.

"La nostra manera de prendre decisions no és tan votant, que votem molt poc, com acordant, açò ens porta més temps, però ens dóna més fortalesa perquè ningú se sent exclòs ni perdedor com en les votacions", ha exposat Oltra, en el desdejuni informatiu en el qual ha estat acompanyada de Villares.

"SOBRA PARTIDISME I FALTA POLÍTICA"

En segon lloc, advoca per anteposar l'interés general a l'obtenció de rèdits electorals. "Jo crec que en la política sobra electoralisme i falta política, sobra partidisme i falta política, s'acaben unes eleccions i ja s'està pensant en les següents, i d'ací ve que un prenga les decisions en funció de l'interés electoral, i en política açò no pot ser així", ha asseverat.

En aquesta línia, ha posat com a exemple la decisió d'acollir a València el buc 'Aquarius', amb independència de si "donava vots o no", perquè "calia fer-ho políticament, moralment, humanament".

"Nosaltres fins a finals de 2018 estem absolutament centrats en la gestió", ha afegit, "és cert que el temps de Podemos és un altre perquè ells no estan dins del govern, però el nostre no pot ser, si ens fiquem en problemes de veure com fem, en llistes i tal, no es pot estar en missa i repicant", ha agregat.

En tot cas, Oltra ha puntualitzat que en el període electoral, encara que es demanarà el vot per a la seua formació, també s'exposarà que la seua aspiració és la "consolidació" d'un model amb l'objectiu de poder "demostrar" que "governs plurals estables més enllà d'una legislatura són possibles".

"Tot el debat electoral cal gestionar-ho en els seus temps i pensar que ningú en política tenim la veritat absoluta, i que tots podem aprendre de l'altre", ha sentenciat.

"PUNTS EN COMÚ" DE COMPROMÍS I EN MAREA

Després de les recomanacions d'Oltra, Luís Villares ha destacat els "punts en comú" de Compromís i En Marea, si bé ha matisat que la "gestió de la diversitat" de la confluència gallega és "més complexa perquè va integrar en aqueix treball a Podemos".

"Com a espai de treball és un organisme viu en el qual encara estem cercant quin seria la morfologia definitiva, però el desig dels quals integrem En Marea és que siga espai comú per al futur", ha ressaltat.

"Que cada qui conree les seues particularitats fora de l'horari d'oficina", ha insinuat, "però que en el dia a dia tinguem aqueixa lleialtat als principis bàsics que han de ser centrals per a la transformació social".

La visita d'Oltra escenifica el treball d'En Marea per establir un "espai de convivència conjunt", amb Compromís com l'"espill" en el qual s'ha de mirar la coalició gallega, perquè "van ser capaces de transmetre a la Comunitat Valenciana que es poden fer polítiques d'una altra manera, que es pot fer molt amb poc", "sense robar", i partint de les bases de "regeneració, de lluitar contra la corrupció" i de la "desmercantilització de serveis públics".

En aquesta línia, Villares ha defensat la defensa de la recuperació de serveis públics, en la sanitat, l'educació o la prevenció d'incendis, l'impuls a noves polítiques per al desenvolupament industrial o el fiançament de serveis socials sobre la dignitat i no solament l'assistència.

Enfront d'açò, ha dit que les polítiques del PP i la recent elecció de Pablo Casado com a president nacional de la formació "consagren una idea de govern corrupte", que pensa "en interessos particulars" i que "consolida polítiques que van causar danys a la població".

ETAPA "FUNESTA" DEL PP

En el seu balanç de l'any polític al final del període de sessions, Villares ha assegurat que s'ha tractat d'una etapa "funesta", "negativa", que va començar posant de manifest la "incapacitat de Feijóo per a gestionar" i l'existència d'"un govern covard" amb l'ona d'incendis i que va prosseguir mostrant la seua "incapacitat" per a gestionar recursos per a la ciutadania "que quedava indefensa" després de l'accident pirotècnic de Paramos. "Ha sigut un curs funest i el PP es torna a retratar, solament atén als seus interessos particulars", ha afegit.

En aquesta línia, ha emmarcat també les seues crítiques a la gestió de la Xunta davant l'atur anunciat dels agents forestals, defensant que "han de treballar en condicions de salubritat" i amb organització.

"Si se'ns parla de recuperació de PIB és necessari que la precarietat siga qüestió del passat, estan justificades les reivindicacions que entenem que són justes i han de ser ateses", ha conclòs.

"CORRUPCIÓ INSTITUCIONALITZADA" A VALÈNCIA

En la seua exposició, Mónica Oltra ha relatat algunes de les polítiques impulsades des del govern de coalició de la Generalitat, davant una situació de "multipartidisme dialogant", encaminada a frenar la situació heretada de "corrupció institucionalitzada". "Tot estava podrit i amb una ciutadania que es movia entre la indignació i la frustració", ha afegit.

Oltra ha descrit una Comunitat Valenciana "pobra", amb una "renda per càpita 11 punts per sota de la mitjana nacional", i amb un deute de 46.000 milions d'euros.

En aquest context, els objectius del nou Govern, ha relatat, han sigut "rescatar persones", la "transparència i lluita contra la corrupció, els serveis al servei de la gent, un nou model productiu i, el cinqué, un finançament just".

Arxivat a:

Destacats