25n
25N
25N

Sabies que el Cid Campeador va batallar en els carrers de Mislata?

¿Dónde están Valencia y sus casas, los chillidos y el gorgear de sus pájaros y los cantos de sus palomos?
¿Dónde están los parajes de su Ruzafa, del Djisr, de su Mislata y de su Masanasa?

Poeta Abu Abd Allah Muhammad ibn al-Abbar, s. XIII.

Tot lloc té la seua història darrere. La ciutat de València, gran i bella com a poques, encara té torres medievals, ponts i construccions que parlen d’un passat de diversitat cultural i fets històrics que van marcar l’esdevenir del país.

Mislata és una part de la ciutat molt especial. Situada entre el nou llit al sud del riu Túria i l’antic al nord, precisament en l’Horta Oest, té la particularitat que el seu centre històric està vinculat al de la capital, conformant-se com un dels municipis que ha crescut al recer de l’àrea metropolitana.

I si de recer es tracta, el seu nom està lligat al seu caràcter de refugi. “Mislata” prové de l’àrab Manzil ‘Aţā’ o “Posada de Atá”, o lloc que funcionava com a protecció per als viatgers que es dirigien cap al centre de València.

El Cid Campeador va visitar i va batallar a Mislata

Mislata compta amb el barri de la Moreria i el barri cristià. Això perquè en el segle XI el lloc ja estava dominat pels musulmans, els qui són els responsables de l’actual configuració dels carrers, entre moltes altres herències del poble.

Esta configuració de dos nuclis urbans diferents respon a la manera en què els dos barris estaven poblats per moriscs i cristians respectivament, en una configuració peculiar on fins i tot hi havia alcaldies per a cadascun dels centres. En el segle XVIII, quasi dos-cents anys després de la gran expulsió de 1609, la Moreria es va afegir a Mislata definitivament.

Veni, vidi, vici, va dir Julio César després de guanyar la Batalla de Zela en el principi de l’era cristiana. Els mislaters poden estar orgullosos, ja que el famós Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, també va arribar als seus carrers per a fer honor a eixa frase en batallar amb els almoràvits en el segle XI, molt abans d’aquella divisió. Però esta no va ser l’única batalla, ja que en la Guerra de la Independència va haver-hi també moltes reyertes entre espanyols i francesos… encara que això és una altra història.

Així, el poble de Mislata no solament és part de la literatura, sinó que també d’uns fets decisius sempre lligats a la ciutat de València i a Espanya.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

11 − cinc =