Mirem al futur sense perdre la memòria

Mirem al futur sense perdre la memòria
23/04/2019 -

La política memorialista d’aquest país (o la no política) genera situacions alarmants que tan sols ens provoquen vergonya com a societat. Continuen passant els dies, els mesos i els anys, sense que cap dels governants del país assumisca la responsabilitat per aquesta anomalia democràtica que sols ocorre al nostre Estat.

Esta falta de valentia no és baladí, comporta un significat profund que va més enllà de la no acció per revertir la situació i afrontar-la. Significa que, qui ha estat en possessió del poder, té un sentit molt dèbil del que significa una democràcia i dels valors fonamentals sense els quals, és impossible concebre-la.

Ara que celebrem el 14 d’abril ens trobem amb les tres actituds clarament diferenciades. D’una banda qui menysprea i rebutja la importància de la memòria com a element de reparació i cohesió social, demostrant de forma implícita que, en el fons, el que rebutgen és la condemna al cop d’Estat i la dictadura franquista que ens va sotmetre durant 40 anys. D’altra banda està qui aprofita aquesta data solemne per fer un simulacre (perfectament calculat) de preocupació per la situació, prometent polítiques que mai ha dut a terme tot i haver tingut l’oportunitat i que -en el fons també, com en l’anterior cas- ells i nosaltres sabem que mai ho faran.

Per últim estem els què, contra critiques encoratjades i ferotges, afrontem la memòria com un element fonamental per a la societat i el sistema. Perquè entenem que no es pot mirar al futur sense afrontar el passat, per molt dolent que aquest siga. Sabem, a la fi, que totes i tots avançarem millor si abans hem tancat ferides i hem sigut capaços, de forma madura, d’explicar als que no ho han conegut, allò que de qualsevol manera s’ha d’evitar.

Escric açò un 14 d’abril, després de tornar del Cementeri de Paterna i plorar davant de les fosses comunes que hem exhumat aquests darrers quatre anys des de la Diputació de València… i també davant d’aquelles que no hem arribat però que ens comprometen a fer des de la Generalitat Valenciana a partir del 28 d’abril. Podem comprometre’ns amb la legitimitat i credibilitat de qui ja he començat la feina de valent.

Hui hem tornat a plorar totes i tots junts pels que no estan i van ser cruelment assassinats, de la forma més inhumana que pot existir. Però, una vegada secades les llàgrimes, hem reafirmat el nostre Compromís per continuar lluitant per un futur millor. Perquè qui ens acusa de viure en el passat encara no ha comprés que som nosaltres qui més treballa cada dia per avançar.
Acaba una nova jornada republicana i eixim més forts que mai per guanyar el demà, sempre fidels als valors de Llibertat, Igualtat i Fraternitat.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tretze − 3 =

sagunt a escena 2019
turismo salou