Un total de 581.771 ciutadans i ciutadanes de València estan convocats a les urnes el pròxim dia 28 d'abril, en la convocatòria electoral al Parlament i a les Corts. L'alcalde de València, Joan Ribó, ha presidit aquest matí la sessió plenària en la qual s'ha realitzat el sorteig per a determinar la conformació de les meses electorals, segons estableix la llei orgànica del règim electoral general.
Pel que fa a l'organització de la jornada electoral en si, es disposarà de 926 meses electorals en un total de 275 col·legis electorals (amb 590 seccions). Cada mesa electoral té un màxim de 998 electors i un mínim de 243, i es divideix segons criteris geogràfics.
Segons preveu aquesta normativa, la formació de les meses electorals és competència dels ajuntaments, sota la supervisió de les juntes electorals de zona. Els càrrecs de la presidència i les vocalies de les meses electorals han de ser designats per sorteig públic entre la totalitat de les persones incloses en la llista d'electors de cada taula. Així ho ha recordat el secretari general de la corporació, Pedro García Rabassa, a l'inici de la sessió plenària, que ha presidit l'alcalde de València, Joan Ribó, i que ha comptat amb la presència del president de la Junta Electoral de Zona, Félix Blázquez, i del secretari d'aquesta entitat, Luciano Borges.
Els requisits per a formar part de les meses electorals són saber llegir i escriure i tindre una edat menor de 70 anys (encara que es pot renunciar a assumir la funció a partir dels 65 anys). A més, les persones que exercisquen la presidència han d'estar en possessió del títol de Batxiller o el de Formació Professional de segon grau, o subsidiàriament el de Graduat Escolar o equivalent.
La normativa assenyala que la determinació dels membres de les meses es farà mitjançant una aplicació informàtica per a la qual es necessiten dos nombres de dues xifres cadascun. Per això, en la sessió plenària de hui s'han extret quatre xifres d'una bossa, de manera aleatòria, labor que han exercit els membres de la corporació Roberto Jaramillo, Maria Àngels Ramón-Llin, Manuel Camarasa i Vicent Sarrià. Els dos números resultants, el 21 i el 15, s'introdueixen seguidament en una aplicació informàtica específica, que en fa ús mitjançant un algorisme matemàtic que garantix la seguretat i la criptografia de tot el procés: el primer valor indica el coeficient de salt en la llista d'electors, mentre que el segon número indica el nombre de vegades que s'ha de remenar la llista d'electors obtinguda del procés anterior. El resultat determina, finalment, la designació de cadascun dels components (una presidència i dues vocalies) i els corresponents suplents de cada mesa electoral, seguint així tot el procediment administratiu legalment establit.
Els ciutadans i les ciutadanes a qui l'atzar haja dut aquesta responsabilitat rebran en els pròxims dies la corresponent notificació, juntament amb un manual d'instruccions sobre les seues funcions. A partir d'aquest moment, disposen d'un termini de set dies per a al·legar davant la Junta Electoral de Zona alguna causa justificada i documentada que els impedisca l'acceptació del càrrec. Per exemple, no poden ocupar la presidència ni les vocalies les persones que concórreguen a les eleccions com a candidates.
En total, a la circumscripció de València, concorren un total de 14 candidatures a les eleccions generals al Congrés i altres 14 al Senat, mentre que el nombre de candidatures que es presenten al parlament autonòmic és de 15, tal com recull aquesta mateixa setmana el Boletín Oficial del Estado (BOE) i el Butlletí Oficial de la Província (BOP).