caixa popular

Mercadona: de carnisseria a supermercat

Els amos de la gran superfície són els espanyols que més fortuna posseeixen després de Amanció Ortega i la seua filla. Repassem la història de l’imperi Mercadona

Mercadona: de carnisseria a supermercat
05/11/2017 -

La revista Forbes ha publicat aquesta setmana la llista de les majors fortunes d’Espanya, liderada per Amancio Ortega (70.000 milions), la seua filla Sandra Ortega (6.500 milions) i el valencià Juan Roig (4.800 milions). L’esposa de Juan Roig, Hortensia Herrero, es troba en el setè lloc de la llista, amb 2.600 milions.

La suma acumulada pel matrimoni arriba als 7.400 milions, gràcies principalment a la construcció de l’imperi Mercadona, que actualment compta amb 1.621 supermercats repartits per la geografia espanyola.

Uns ultramarins

El seu origen es remunta a 1977, quan, dins del grup Cárnicas Roig, ostentat per Francisco Roig i la seua esposa Trinidad Alfonso, aquests van donar el tret d’eixida a Mercadona. L’objectiu inicial era ampliar la comercialització de carns a través d’ultramarins.

El rerefons del seu nom hui seria molt polèmic. En els anys setanta, l’habitual era que les dones s’encarregaren, entre altres tasques, de fer la compra. “Mercat de dóna” és la denominació inicial, de la qual es va extraure el nom posterior, que perdura fins hui.

La gran expansió

Tan sols tres anys després, ja comptava amb 8 tendes d’ultramarins en la ciutat de València. Va ser aleshores quan l’actual dirigent, Juan Roig, al costat de la seua esposa i els seus germans, van comprar l’empresa als seus pares.
Amb 32 anys, Juan Roig, graduat en Ciències Econòmiques i Empresarials en la Universitat de València, assumeix la direcció i comença una expansió vertiginosa durant les pròximes dècades. En 1988 es fa amb la cadena Suprette, amb 22 supermercats a València; l’any següent, fa el mateix amb les empreses Cesta de Distribución i Desarrollo de Centros Comerciales, la qual cosa li introdueix en el mercat madrileny; en 1991, amb Supermercats Dinos i Super Aguilar, i en 1998, compra altres cadenes com Almacens PaquerSuperama i Supermercats Vilaró.

En definitiva, fins a finals del segle XX, Mercadona duu a terme un procés de concentració i d’absorció de companyies competidores, la qual cosa li porta a liderar el sector. Així mateix, és el procés de concentració vertical el que fa que Mercadona acabe per controlar quasi tota la cadena productiva. Des de la producció fins a la venda. I açò és un dels grans èxits des del punt de vista dels experts.

També els avanços tecnològics són un dels punts forts de l’empresa. En 1982, Mercadona es converteix en pionera en implantar l’escàner per a la lectura de codis de barres en els punts de vendes, i en 1986, va impulsar la targeta per als clients.

Els 90: consolidació de l’imperi

Aquesta dècada és clau. En 1990, Juan Roig i Hortensia Herrero es fan amb la majoria del capital social de Mercadona, comprant part de les accions als germans Roig.

1996 és, sense dubte, l’altre punt d’inflexió d’aquesta dècada. Naixen les marques blanques de l’empresa: Hacendado, la genèrica; Bosque Verde, per a productes de neteja; Deliplus, per a productes d’higiene; i Compy. Eixe any, a més, signa el primer conveni amb tots els treballadors. A la fi de segle, en 1999, tots els empleats passen a ser fixos. En aquell moment eren 16.825, enfront dels 74.000 amb els quals va tancar l’empresa l’exercici de 2014.

Crisi i actualitat

A partir de 2008, la crisi ja es començava a notar en el consum. Mercadona va saber adaptar-se al nou context i li va donar un nou impuls a la seua estratègia fins al moment: SPB (sempre preus baixos). Va posar en marxa el Carro Menú, per a oferir al client “el carro de la compra total de major qualitat i més barat del mercat”, i a partir de 2009, comença a suprimir marques dels seus establiments, donant-li prioritat a les marques blanques.

L’imperi no va deixar de créixer i en 2014, va obrir el seu supermercat número 1.500 i va aconseguir una facturació de 20.831 milions d’euros. L’any passat, 2016, Mercadona va anunciar la seua expansió internacional. La cadena pretén obrir en 2019 quatre noves tendes a Portugal, on preveu crear 200 llocs de treball.

Crítiques al seu model de gestió

Tots aquests assoliments, per a molts, es veuen entelats per una forma de gestionar irrespectuosa. El control que fa Mercadona de tota la cadena productiva sol exigir als proveïdors exclusivitat. Quan l’aconsegueix, alguns d’ells han fet públic que reben pressions d’aquesta empresa per a baixar els costos de producció. Per això, els proveïdors es veuen obligats a realitzar reajustaments que afecten la seua plantilla.

També la preeminència de les marques blanques de Mercadona és un punt de controvèrsia, per la qual cosa ha rebut moltes crítiques des dels seus proveïdors, que veuen reduït el seu marge d’acció.

La política laboral ha sigut qüestionada des dels sindicats. Queixes que es van fer públiques en el famós Salvados de Jordi Évole. Entre les polèmiques destaquen sentències fermes per assetjament a les treballadores, la violació del dret de les treballadores a guardar el temps de lactància dels seus fills, o la submissió als seus treballadors a un examen de conducta anual. A més, a través de les xarxes socials es va difondre un contracte laboral de Mercadona en el qual incloïa una clàusula de confidencialitat per a evitar que aquests problemes arribaren als mitjans.

No obstant, Mercadona segueix creixent, i s’ha convertit en l’empresa capdavantera de la Comunitat, i el matrimoni Roig-Herrero, en unes de les persones més adinerades d’Espanya, com ressalta la llista Forbes.

Etiquetes


fiestas gandia 2018

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

18 − un =

semana de la agricultura de torrent 2018
sempre teua
exposicion caps tallats
exposicion caps tallats
decidim vlc
Decidim VLC
cultura als barris