25n
25N
25N

Memòria col·lectiva, referents i la secessió de les elits

Memòria col·lectiva, referents i la secessió de les elits

“Una sociedad sin memoria es un pueblo sin alma” o “qui perd els orígens, perd la identitat”.

Fa uns dies va faltar Emili Tortosa Cosme. Fou Director General de Bancaixa des del 1989 fins a l’any 1998 i qui la va fer créixer des d’una xicoteta caixa a un gran grup financer.

Vaig entrar uns anys més tard i no vaig viure la Bancaixa d’Emili Tortosa, però tinc un bon amic del Mareny, Joaquin, que a tall de batalleta estiuenca, m’ha narrat reflexions i sensacions d’aquella època. I pense, mentre ell em parla, que hauria sigut una època bonica de viure.

Anit vaig poder llegir aquesta entrevista. Molt descriptiva, molta informació. Primer, sobre Emili. L’entrevistador va cosint preguntes concretes que ens deixen veure part de la seua personalitat. També de la seua visió de futur, de l’empresa en què creia i que feu créixer, de l’entorn en la que operava, de les normes que calia complir… Però sobretot, de la manera en la qual li agradava que foren les coses. I és en aquest punt on ja t’atrapa la manera de pensar d’Emili, si és que no ho ha fet abans…

Una entrevista amb explicacions que m’han resultat dures, per tot el que es llig entre línies. Tot allò que els valencians fa temps que anem perdent, que anem deixant perdre i que encara no hem aprés a evitar perdre-ho.

Emili Tortosa, ha tingut un funeral discret, segons em comenta un amic que sí que ha acudit. No hi ha hagut aglomeracions. Potser penseu que siga per la responsabilitat dels valencians que ens hem quedat a casa confinats per la pandèmia. Però tampoc hi ha hagut altres gestos. I a mi, açò, em sembla greu.

No podem oblidar tan ràpidament. Hem d’aprendre a mantindre la memòria col·lectiva. I a valorar-la. I la figura d’Emili n’és un exemple.

Vivim en un món en el qual la crítica està massa solta. En canvi, l’esforç, el mèrit, el reconeixement, són valors que pensem que no van amb nosaltres. Ens generem opinions ràpides, per exemple, a través de les fake-news. I les fem veritats absolutes. I així no podem avançar com a societat.

On estan els nostres referents? Les nostres elits? On estan aquelles persones que des de la seua posició poden millorar el benestar i el progrés del poble valencià? Necessitem referents del camp de l’economia, com Emili, però també en el camp de la medicina (en tot el que està passant!), i en el món de l’educació o de la enginyeria, i referents socials…

Sé que els tenim. Sols hem d’aprendre a valorar-los.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

15 + 4 =

25n horta sud
25n horta sud