- Xifra històrica de professorat per al curs 2018-2019
- Una desena de centres de la Comunitat Valenciana oferiran religió islàmica i evangèlica
Milers d'estudiants de la Comunitat Valenciana tornen, hui, a les aules per a començar al nou curs escolar. Un curs que arriba carregat de novetats, que cerquen millorar l'atenció a l'alumnat, proporcionant als docents una sèrie d'eines i millores en les seues condicions laborals enfocades a aconseguir eixa innovació educativa i una atenció individualitza per la qual ha treballat el Govern del Botànic.
El conseller d'Educació, Vicent Marzà, juntament amb el Secretari Autonòmic d'Educació, Miquel Soler, van fer un balanç de com havia evolucionat l'àmbit educatiu al llarg d'aquests últims anys, i en el qual van posar l'accent en les millores dins de les aules. Així, un dels canvis més significatius ha sigut la creació de 1.801 noves unitats educatives en Infantil i Primària, que han contribuït a la reducció del nombre d'alumnes per classe, que ha aconseguit el 21,9 enfront dels 25,2 alumnes per classe als quals es va arribar en l'última etapa de l'anterior equip de Govern. Concretament, les dades demostren que el 90% de les aules de Primària estaran per sota de la ràtio màxima de 25 alumnes, i un 97% de les aules de l'ESO per sota de la ràtio màxima de 30 alumnes.
No obstant això, aquestes no són totes les novetats que s'implantaran en aquest nou curs escolar. I és que des de la conselleria d'Educació s'han proposat atorgar als centres una major llibertat horària, organitzativa i de gestió econòmica perquè puguen distribuir les hores de coordinació, planificació i implantació de metodologies més innovadores en funció de l'alumnat. Doncs, tal com explica Soler, "si cada alumne és diferent i té unes necessitats, cada centre també és diferent".
En aquest sentit, s'ha apostat per noves dinàmiques d'aprenentatge en els instituts, com el treball per projectes interdisciplinaris, les sessions de reforç de coneixement de totes les àrees o les sessions d'aprofundiment de coneixements perquè "no és necessari introduir una nova assignatura cada vegada que hi haja un coneixement nou". Així mateix, també s'ha donat més flexibilitat als centres perquè distribuïsquen les sessions de competència comunicativa en anglés, valencià o castellà. D'aquesta manera, les escoles hauran de moure's entre un mínim d'una hora i un màxim de tres hores i mitja per setmana, mentre que en els instituts serà d'una hora per setmana com a mínim.
La religió en els centres educatius
Ha saltat, de nou, la polèmica amb l'ensenyament de la religió en els col·legis públics. I és que Marzà ha anunciat que, a partir d'octubre, una desena de centres educatius de la Comunitat Valenciana oferiran, a més de la religió catòlica, la religió islàmica i l'evangèlica. Una obligació que els marca l'acord que va signar l'Estat espanyol, en els anys 90, amb diverses confessions en el qual es comprometien a impartir-les sempre que hi haguera demanda.Es tracta d'un programa pilot que ha generat opinions oposades. Marzà ja ha explicat, en diverses ocasions, que si fora per ell "no hi hauria cap assignatura dedicada a una única religió, però mentre l'ensenyament religiós no desaparega de les aules públiques, cal complir la llei. Estem obligats a oferir-ho".
Més inversió per alumne
Malgrat l'infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana, el Govern de la Nau ha continuat amb l'objectiu d'eliminar les desigualtats en l'àmbit de l'ensenyament. D'aquesta manera, s'han impulsat diferents accions socials com la Xarxa Llibres, que compta amb un 13% més d'alumnes adherits que el curs passat o les Beques Menjador, que en les rendes més baixes si que cobreix la totalitat del cost del menjador, i que, aquest curs, ha comptat amb un pressupost de 71,8 milions d'euros.Quant a l'alumnat en el tram de 0 a 3 anys, des del Govern del Botànic s'ha treballat en l'ampliació del nombre d'aules gratuïtes de 2 anys, així com a millorar el Bo Infantil, augmentant el pressupost fins als 42 milions d'euros i realitzant una distribució més equitativa de les ajudes, que han permés que "famílies que no podia escolaritzar als seus fills/es, ara puguen fer-ho".