Barcelona, València, Sevilla, Albacete, Toledo, Valladolid, Bilbao, Osca, Madrid, Oviedo, Palma i Sant Sebastià superen el límit establit per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre concentració de partícules PM2.5, que està fixat en 10 micrograms/m3, segons es desprén d'un estudi publicat en la revista 'The New England Journal of Medicine'.
De les 19 ciutats espanyoles on s'han estudiat els seus nivells de PM2.5, només Lleó, Càceres, Las Palmas, Salamanca, Vitòria, Tenerife i Burgos compleixen amb els estàndards establits per l'OMS. En el cas de les partícules PM10, la majoria de les 45 ciutats espanyoles analitzades superen els límits. Només Terol, Pontevedra, Alacant, Valladolid, Osca i Orense quedarien per davall dels 20 micrograms/m3.
Espanya estableix en 25 micrograms/m3 el valor límit de concentració anual per a les PM2.5 i en 40 micrograms/m3 per a les PM10, seguint la línia del que fixa la Unió Europea (UE). No obstant això, l'OMS estableix uns límits molt més baixos. PM10 i PM2.5 són els productes contaminants de major impacte mediambiental. Com més xicotetes són les partícules, més nocives poden ser.
Les PM2.5, que tenen menor diàmetre, són més perjudicials per a la salut. Aquest tipus de partícules són les que s'emeten, per exemple, en la combustió dels vehicles dièsel, a més d'en la combustió fòssil (petroli, carbó, gas natural) i combustible de biomassa, en les temperatures altes en processos industrials, fonedores, refineries o acereries, entre altres.
"El que fan aquestes partícules, en passar pel torrent sanguini, és afavorir la trombosi i potenciar l'ateroesclerosi mitjançant inflamació vascular, estrés oxidatiu i disfunció endotelial", explica el doctor Jordi Bañeras, cardiòleg de la unitat de crítics cardiovasculars de l'Hospital Vall d'Hebron, professor associat de la Universitat de Barcelona i membre de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC).
Segons aquest expert, per cada reducció de 10 micrograms/m3 en les concentracions de PM2.5 es podrien prevenir el 2,1 per cent de les arrítmies ventriculars per infart agut de miocardi, la qual cosa "els faria sens dubte menys letals". Fins a un 0,88 per cent dels infarts podrien atribuir-se a la contaminació, però el "més preocupant és que la pol·lució empitjora el pronòstic d'aquests esdeveniments cardiovasculars, convertint-los en més arritmogènics i, per tant, més letals", adverteix.
Amb motiu del Cim del Clima, que se celebra a Madrid entre el 2 i el 13 de desembre, la Fundació Espanyola del Cor (FEC) recorda que la contaminació atmosfèrica causa 8,8 milions de morts a l'any en el món, 790.000 a Europa i unes 30.000 a Espanya; sent entre el 40 i el 80 per cent d'aqueixes morts de causa cardiovascular. Sobre aquest tema, el vicepresident de la FEC, José Luis Palma, indica que "la contaminació ambiental és un factor de risc cardiovascular".