Expertes creuen que una major coordinació i formació són les claus per a millorar la detecció de casos i l'atenció a les víctimes de la violència de gènere. Les especialistes constaten que existeixen "problemes de comunicació" entre els diversos agents implicats --policial, judicial etc.--, així com una necessitat d'implicar en els protocols d'actuació a professionals formats i amb "sensibilitat" per a treballar amb les persones que pateixen aquest tipus de situacions.
En una setmana tràgica --han sigut assassinades tres dones en Maracena (Granada), Bilbao i Torrox (Màlaga) i dues xiquetes a Castelló--, el Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, ha anunciat que ha iniciat una actuació d'ofici per l'assassinat de les dues menors presumptament a les mans del seu pare per a disposar de la informació sobre l'existència de denúncia prèvia, si va haver-hi ordre d'allunyament de les menors i si va existir una valoració del risc per les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i, si escau, a qui es va comunicar.
La fiscal especialitzada en Violència de Gènere de València, Susana Gisbert, explica a Europa Press que en el cas de Castelló no s'ha valorat "bé el risc". Açò ocorre, entre altres motius, perquè el més habitual és que les denúncies per violència de gènere se sustenten únicament en el testimoniatge de la víctima, atés que solen ser delictes comesos en la intimitat i sense més proves. A més, se sol avaluar "amb urgència i en condicions que no sempre són les òptimes".
Per exemple, com ocorre a Castelló, en molts partits judicials, els jutjats especialitzats en violència de gènere únicament atenen en horari d'oficines i, si la víctima acudeix fora d'aquestes hores, és atesa per un jutjat de guàrdia no especialitzat. "Un informe de valoració de risc fet amb un test en un jutjat de guàrdia és un element més, però amb un equip que avaluara a la víctima estaríem molt més preparats per a saber que un cas és de molt risc", detalla.
La també portaveu de la Fiscalia Provincial de València sosté que fallen els sistemes d'avaluació de possibles casos de violència de gènere i, en concret, assenyala un precepte que permet que les víctimes s'acullen al seu dret a no declarar si l'autor dels fets és la seua parella, el seu fill o el seu pare. "Açò fa que les dones sàpien que poden tirar-se arrere i en moltes ocasions tenen una gran dependència psicològica o econòmica", indica Gisbert.
La fiscal argumenta que "el dret penal no sempre és la resposta, o l'única resposta", per la qual cosa, malgrat que "es posa el focus en els jutjats", s'ha de cercar el suport "en altres vies", com l'educació, assistència a les víctimes, major especialització en la judicatura --sobre el que detecta "reticències"-- o ensenyar des de xicotets que "la desigualtat i el masclisme és la base de la violència de gènere". "Els jutjats de violència gestionem el fracàs", sentencia la portaveu de la Fiscalia.
Per la seua banda, la mèdic forense de l'Institut de Medicina Legal de València i llicenciada en Psicologia Rosa Roig assenyala que la principal mesura que ha d'adoptar-se és "conscienciar a jutges, fiscals i altres operadors jurídics, a més dels responsables polítics, de la importància de la informació que es maneja en l'administració de justícia per a adequar no solament la resposta judicial al problema de la violència de gènere, sinó també la resposta social i fins i tot sanitària".
UNITATS DE VALORACIÓ FORENSE INTEGRAL
Roig ha advocat perquè les Unitats de Valoració Forense Integral (UVFI) no servisquen solament per a "emplenar un expedient judicial que done resposta a una veritat formal sobre la qüestió, sinó per a objectivar una realitat mèdica, psicològica i social que ajude a la societat en general a procurar una resposta i tractament veritablement efectiu" a les víctimes.Sobre les UVFI, adverteix que en l'Institut de Medicina Legal de Castelló es va decidir prescindir el juny de 2014 dels serveis de la psicòloga de la unitat o que aquest mateix mes de setembre es va publicar la resolució per la qual es creava el lloc de Prefectura de Secció Unitat de Valoració Forense Integral de Violència sobre la Dona en els Instituts de Medicina Legal de València i Alacant i que, per a cobrir-ho per comissió de serveis, solament s'ha exigit com a mèrit exigit l'antiguitat ometent --"no sé si per error", diu-- el requisit de formació en matèria de violència de gènere que tant la legislació com la societat demanda".
"La manca fonamental en aquest moment --considera-- és conéixer el programa d'actuació que tenen Justícia i les pròpies direccions dels IML per a implantar l'actuació mèdic forense urgent, a més del colp d'efecte de la creació dels llocs de prefectura".
Aquesta especialista també observa "absència de coordinació de l'atenció mèdic forense i la justícia". Ací detalla que l'actuació del forense s'inicia sempre a requeriment del jutge i/o fiscal. "Per la meua experiència, que no significa que siga igual en tots els IML, es redueix a la comunicació via oficial de la sol·licitud, en la majoria dels casos, d'un informe mèdic forense de valoració del dany físic i, en els menys, de dany psíquic".
"Durant les guàrdies, --prossegueix-- excepte a València on hi ha oportunitat d'explorar a la víctima, la valoració del dany físic es realitza habitualment a la vista de la documentació mèdic assistencial aportada a l'expedient judicial. Es perverteix així la possibilitat d'una valoració inicial per un mèdic forense que, atenent criteris de risc o complexitat que s'estimen oportuns puga remetre a la víctima a la UVFI per a un estudi més ampli".
"SENSIBILITAT"
En opinió de la professora de Dret penal en la Universitat de València i directora del Màster Oficial de Dret i Violència de Gènere, Paz Lloria, mancada "coordinació" i "comunicació entre les persones". També incideix en la importància que hi haja una "sensibilitat" quan s'escolta a les dones que denuncia perquè no siguen tractades com a "xiquets que estan fabulant". Per això, ha apostat perquè en la valoració de les situacions de risc participaren equips integrats per psicòlegs, criminòlegs, jutges i experts en violència de gènere.Malgrat les disfuncions del sistema i la conveniència d'augmentar la seua transversalitat, l'especialista subratlla que Espanya és "un espill" on mirar-se i ha posat com a exemple la labor realitzada pel Grup d'Atenció als Maltractaments (GAMMA) de la Policia Local.