Com la cabra, el ciclista «tira pal monte». I és que més enllà del —no poc— exercici físic que implica, els amants de la bicicleta conceben aquest esport sobre rodes com una filosofia de vida que els permet gaudir els paisatges i l'entorn. Ara, després de diversos mesos de confinament, els membres del Club Ciclista Puçol es disposen a reconnectar amb el seu hàbitat natural... I ho fan amb nous projectes de futur.
El ciclisme, a més de mantenir la forma física com qualsevol altra disciplina esportiva, «ens permet gaudir de paisatges formidables i apreciar de manera diferent la naturalesa que ens envolta», assegura Leandro Plaza, president del club. Durant els mesos de confinament s'han hagut de conformar amb exercicis des de casa per a mantenir el to muscular. Tota una parada en boxs tant a escala personal com esportiu que els ha servit per a «prendre consciència de quant ens aporta este esport».
Això sí: quasi tots els amants d'aquest esport tenen un rodillo a casa, un dispositiu on encaixar la bicicleta per a poder pedalar en un lloc fix en les èpoques de pluja, vent o mal temps en general. O durant el confinament. «És un complement fenomenal i ha sigut el nostre millor aliat durant la quarantena».
Però no substitueix al fet de poder eixir «a l'aire lliure, en companyia d'altres persones», perquè la companyia i els famosos esmorzars ciclistes a meitat o final de l'entrenament són una peça fonamental en aquest esport.
Ara per fi poden tornar i continuar perseguint el seu objectiu: promoure l'ús i gaudi de la bicicleta tant de muntanya com de carretera entre els veïns de Puçol, apunta Plaza, que va ser nomenat president l'octubre de 2008 i, des de llavors, treballa —juntament amb la resta de la directiva— per a mantenir amb vida el club.I no els va res malament. Hui dia tenen 80 socis de totes les edats. «El més major té 80 anys». Com tots els clubs, el llarg del temps han experimentat algunes baixades, però també crescudes, com la de l'any 1991, quan van aconseguir els 124 inscrits.
Malgrat ser un grup gran i heterogeni, els socis asseguren que existeix un bon ambient de companyonia i amistat. «L'èxit resideix en el respecte i amor per aquest esport». Tant d'aquells que entrenen molt i, per tant, es mantenen a un alt nivell, com els qui entrenen menys i es prenen la bicicleta amb una altra filosofia.
I encara que tots els anys arriben nous socis i alguns se'n van, existeix un «sòlid bloc que roman des de fa temps, alguns, des de la inauguració del club» l'any 1983, de la mà de Francisco Miguel Ferrer, el seu primer president.
Actualment mantenen una rutina de dos entrenaments setmanals, els dissabtes i diumenges, tant per muntanya com per carretera. La dificultat i duració de les rutes varia segons l'època de l'any. I és que el ciclisme és un esport per a matiners. «A l'hivern solem eixir a les 8.30 hores, i progressivament, amb l'arribada del bon temps, s'avancen fins a les 7.00 hores, per a aprofitar al màxim les hores de sol».
A més dels entrenaments entre setmana que realitzen alguns grups reduïts en funció de l'horari disponible de cada soci. I a tot això se sumen les dues excursions anuals a llocs d'interés de la Comunitat Valenciana. «Intentem fer partícips a les famílies dels socis i gaudir de rutes diferents de les que estem acostumats».
Un club social... I competitiu
El confinament ha passat factura a tots els amants de la bicicleta. Però especialment als qui tenien previst competir o participar en marxes. Per exemple, les marxes de muntanya Matahombres i Camp de Morvedre, o les carreres Màster i Socials, en les quals solia participar el membre del club José Ramón López Montoro, «que a més en els últims anys ha collit molt bons resultats».Los Siete Picos, Gudar, Ayora, la Indurain, la Perico o la Quebrantahuesos són algunes de les favorites pels ciclistes locals. En aquesta última, molt reconeguda a nivell internacional, cada any acudeixen entre 10 i 20 socis del Club Ciclista Puçol. O com la marxa Ciutat de València, que en 2017 els va donar el premi al club ciclista amb major participació.Pràcticament tot ha quedat cancel·lat, «per la qual cosa aprofitarem aquests pròxims mesos per a no perdre la forma i estar preparats de cara a la pròxima temporada», assegura Leandro Plaza: «Segurament al setembre o octubre la majoria haurem aconseguit les condicions físiques que solem tindre durant aqueixa època de l'any».
I a més ho fan amb la il·lusió de reprendre les carreres per categories que en els anys 90 discorrien en el terme municipal de Puçol. «És una manera de fomentar la passió per aquest esport entre els més joves», apunta el president del club.
Mentrestant, la desescalada els ha donat llum verda per a tornar a socialitzar i apreciar el seu entorn. Tota una bonica —i respectuosa— manera de connectar amb el món que ens envolta i, en definitiva, gaudir d'una afició que va més enllà de l'esport.