El president de l'Autoritat Portuària de València, Aurelio Martínez, ha advertit aquest dimecres que paralitzar l'ampliació nord del port per la crisi derivada de la Covid-19 és "un suïcidi" econòmic perquè ha d'estar operativa quan arribe el pròxim cicle expansiu per a poder aprofitar-se d'aquesta recuperació i no quedar-se arrere. "Cal fer-la ja", ha urgit.
Martínez s'ha referit així, en una xarrada-webinar al costat de l'analista de Conjuntura Econòmica de l'Institut d'Economia Internacional (IEI) Vicente Pallardó per a comentar l'Informe Trimestral Gener-Març de 2020 d'Entorn Econòmic Global que realitza per a la Fundació Valenciaport i per a l'APV, preguntat per si considera que està justificada aquesta ampliació i la inversió pública que suposarà en l'actual moment d'incertesa.
Sobre aquest tema, ha recalcat que "sempre després d'una crisi ve una recuperació" i de fet es calcula que en 2022 s'haurà recuperat els trànsits de 2019, per la qual cosa "no es pot planificar el futur mirant-te al melic d'aquest moment" perquè "llavors no tindràs cap capacitat de beneficiar-te del següent cicle expansiu, que n'hi haurà". "La crisi no es perpetuarà per sempre", ha garantit.
Per això, ha advocat per planificar pensant que una infraestructura com l'ampliació nord estarà a estar executiva sis o set anys i per tant llavors "estarem ja en ple cicle expansiu". "No es pot planificar amb les dades d'aquest moment el que necessitarà dins de set anys i si fem això suïcida", ha insistit.
En aquesta línia, ha insistit que cal tindre "perspectives a llarg termini" i a més ha recalcat que si hi ha un inversor privat que es "juga els seus diners i va invertir mil milions d'euros també tindrà en compte aqueixa recuperació". Per tot això, sobre l'oportunitat d'aquesta ampliació, ha postil·lat: "cal fer-ho ja".
A més, ha considerat "vital" perquè l'impacte en l'ocupació siga "efectiu" que el sector públic accelere els tràmits administratius de tots els projectes d'inversió importants per "l'efecte d'arrossegament" que suposarà per al creixement econòmic. Per això, ha urgit a totes les administracions a "ajuntar esforços" i traure en aquest segon semestre d'enguany aquestes inversions.
Per part seua, en analista Vicente Pallardó ha coincidit que qualsevol projecte d'inversió pública o privada ha de "mantindre's" perquè "necessitem de manera imperiosa que no es cancel·len projectes d'inversió que obrin les opcions de creixement futur".
"Cal atendre el coronavirus, però hi ha un futur, i em preocupa enormement que només es responga a curt termini i es cancel·len les inversions perquè costaria el doble eixir", ha advertit.
TRÀNSITS PORTUARIS
D'altra banda, Martínez ha constatat que davant la paràlisi econòmica i de producció, la caiguda del PIB i de la demanda "els fluxos de trànsit ja es veuen que estan caient". No obstant això, ha destacat que en una perspectiva a llarg termini els indicadors de totes les anàlisis, fins i tot dels més pessimistes, apunten a la fi de 2021 o en el primer semestre de 2022 es recuperen els nivells de 2019, la qual cosa suposarà que per a aquell llavors es tindran "les mateixes necessitats encara que amb canvis de línies".Així mateix, ha anunciat que té "aparaulades" dues zones contigües perquè puguen servir d'espai de magatzematge temporal als contenidors buits als quals no es pot donar eixida davant la pressió existent i confia a anunciar-los aviat una vegada estiguen tancats.
Així, ha constatat que el tancament d'indústries i "el devessall" d'importacions de la Xina estan "exercint una pressió tremenda" sobre les terminals per a emmagatzemar els contenidors que no poden eixir i totes estan reclamant més espai.
De fet, els contenidors buits han caigut un 26% perquè les terminals els estan traslladant a altres espais per a deixar buit als plens i es preveu que aquest moviment continue a l'abril. Per això, s'estan reutilitzant tots els espais possibles, com l'antiga terminal de creuers, i s'estan buscant nous espais com a "alleujament temporal".
D'altra banda, respecte a la possibilitat de reduir les taxes d'exportacions per a beneficiar a algun sector, ha assenyalat que totes les de manipulació representen menys del 5%, per la qual cosa encara que es podrien "tocar per a determinats productes de manera transitòria" ha apostat per intervenir en altres partides que tenen un major impacte.
RELOCALIZAR LA PRODUCCIÓ I NOVES RUTES
D'aquest, Pallardó ha explicat que aquesta pandèmia generarà "un caos" en el trànsit marítim portuari, ja que primer "es col·lapsa" però "després hi haurà una recuperació accelerada". No obstant això, malgrat que aquestes dificultats de gestió actuals a mitjà termini "hi haurà una redefinició de rutes" en la mesura en la qual es produïsca una redefinició també de les cadenes de producció global" i "caldrà estar atents a ells".En aqueix sentit, ha explicat que totes les empreses, després d'aquesta crisi, hauran de "repensar" les seues cadenes de producció perquè "no és possible continuar depenent de localitzacions concretes" per a evitar "escanyaments en els subministraments" com ha passat amb aquesta pandèmia.
D'aquesta manera, el cost de producció continuarà sent uns dels criteris que tindran en compte però també valoraran "la seguretat de l'aprovisionament". Per això, ha aventurat que la Xina deixarà ser l'únic país on instal·len els seus centres de producció i es pot diversificar en altres zones d'Àsia o d'Europa de l'est que poden competir també en costos laborals.
No obstant això, ha assenyalat que hauran de valorar també la capacitat de traure les seues produccions a ports que siguen capaços de gestionar aqueixos volums, la qual cosa "no és tan senzill, però hi ha països bé posicions per a absorbir aquesta relocalització com Vietnam o Malàisia" i "caldrà estar atents" a aquestes noves rutes.