La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha assegurat que «resulta necessari conèixer en profunditat els aspectes clau de les Falles per a que les administracions públiques puguem orientar els nostres esforços i inversions i, a la seua vegada, els diferents sectors econòmics puguen dinamitzar les seues actuacions en favor d'un millor aprofitament de les oportunitats que proporciona aquesta manifestació festiva dels valencians i les valencianes». Unes dades que recollirà l’estudi tècnic en el qual estan treballant de forma conjunta la corporació provincial, la Generalitat Valenciana a través de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural i l’Ajuntament de València mitjançant un ampli projecte marc que pretén estimar l’impacte real de la festa en els àmbits econòmic, social, turístic i mediambiental a la ciutat de València i els municipis de les comarques de València.
El projecte compta amb la participació d’un equip tècnic de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, a través de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), i de l’Oficina PATECO-Comerç i Territori, pertanyent al Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de la Comunitat Valenciana. Posteriorment, el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) emetrà una diagnosi envers les emissions de l’acte de la ‘cremà’ dels monuments i la seua afecció a la qualitat de l’atmosfera, així com l’elaboració d’una guia sostenible orientada als casals fallers que promourà el Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV).
Maria Josep Amigó ha explicat que «aquest ambiciós projecte» s’insereix «dintre de la importància que representen les Falles, les quals transcendeixen de l’àmbit purament festiu, per abastar importants repercussions en l’esfera cultural, social i econòmica. Es pot parlar fins i tot d'una indústria fallera pròpia, ja que d'aquesta activitat depenen nombrosos sectors productius», ha subratllat. La vicepresidenta ha insistit en que «aquesta magnitud fa necessari disposar d’un diagnòstic general, a partir del qual determinar mesures, actuacions i processos de millora que beneficien la festa en el seu conjunt, tenint en compte a tots els col·lectius que hi participen», ha remarcat.
Per la seu part, el regidor de Cultura Festiva a l’Ajuntament de València, Pere Fuset, ha ressaltat que les Falles de València «són l'expressió viva i popular d'un poble», a més de constituir «la més important celebració de caràcter festiu que es realitza a la ciutat». En aquest sentit, Fuset ha assegurat que la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat «constitueix una oportunitat immillorable per a obtenir el màxim potencial de la festa». Per això, ha advocat per impulsar «un conjunt d’estudis que dimensionen i avaluen el seu impacte, confiant la seua realització a entitats i organitzacions de reconegut prestigi en l'àmbit tècnic i acadèmic, que ens permetrà conèixer les dades més representatives i ens ajudarà a millorar tots els aspectes dintre de la setmana fallera, com també durant la resta del cicle faller». Un projecte que s’emmarca dintre del pla estratègic de les Falles impulsat pel mateix Pere Fuset.
Mig centenar de sectors implicats
Un primer estudi, en execució, analitzarà les Falles des de les tres vessants –econòmica, social i ambiental–, tant a nivell tècnic com qualitatiu. El mateix permetrà disposar dedades objectives, però també percebre la sensibilitat de la gent al respecte, del col·lectiu faller i d’altres sectors que interactuen o participen de la festa, com el gremi d’artesans, els serveis assistencials, els diferents sectors dinamitzadors de l’economia i el turisme, o els visitants i turistes que atrauen les Falles, entre d’altres.Aquest estudi es complementarà amb activitats de sensibilització dirigides tant a la població en general, per tal de fomentar comportaments i hàbits socials més sostenibles; com també al col·lectiu faller, per promoure una gestió sostenible dels casals. A més, també s’està treballant en la possibilitat de propiciar accions de voluntariat ambiental faller.
Per a l’obtenció dels resultats, la proposta metodològica està considerant la celebració de les Falles 2017, quantificant la despesa econòmica associada a l'activitat fallera –i per tant el seu impacte econòmic– generat en l'exercici faller 2016-2017.
Quant a l'àmbit territorial, s’està analitzant la ciutat de València, en ser aquesta la que concentra la major activitat fallera, així com un conjunt de ciutats de la resta de les comarques valencianes amb presència de Falles –Alzira, Gandia, Sagunt, Sueca, Torrent i Xàtiva– representatives de l'activitat fallera, per a les que s’oferirà informació particularitzada.
La dimensió de l'estudi suposa un repte metodològic de certa magnitud, que exigirà el desenvolupament d'una investigació que combine tant un enfocament quantitatiu com qualitatiu.
En concret, s'ha realitzat una primera identificació de 43 sectors econòmics directament involucrats en la festa, que inclouen a artistes fallers, bandes de música, indumentària, floristeria, pirotècnia i hostaleria, entre molts altres.
La finalització de l’estudi permetrà disposar de dades fefaents en relació a la despesa efectuada per part de les comissions falleres, pels mateixos fallers i falleres, els mitjans de comunicació, les administracions públiques i disposar de la distribució d’aquestes despeses d’acord amb els diferents conceptes o partides. Tot amb un denominador comú: caminar cap a unes Falles més sostenibles entre tots els àmbits que interactuen en la festa.