La investigadora Margarita Salas ha reivindicat la necessitat d'una major "visibilitat" de la dona científica al llarg de la història. Així ho ha manifestat durant la presentació d'un mural interactiu en la Universitat Politècnica de València, que sota el títol 'Dones de Ciència' ret homenatge a la labor de diferents dones científiques en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència el pròxim 11 de febrer.
Aquest és el primer dels huit murals interactius que conformen aquest projecte que ha sigut impulsat per la Universitat Politècnica de València i el centre d'Innovació Les Naus de l'Ajuntament de València, amb l'objectiu d'homenatjar investigadores de referència de la ciència nacional i internacional, "conjugant en cada mural ciència, gènere, art i noves tecnologies" i aprofitar aquesta eina per a "denunciar les conseqüències de la desigualtat de gènere en el desenvolupament de les carreres professionals de dones en aquestes àrees". A través d'una aplicació mòbil, es podrà directament accedir a continguts audiovisuals que expliquen la biografia de les dones representades en cada mural, així com la seua aportació a la ciència.
Entre aquests reconeixements es troba la científica asturiana Margarita Salas, qui ha sigut la primera investigadora a inaugurar els murals d'aquesta iniciativa. Sales, que va investigar durant una estada al costat del Premi Nobel de Medicina, Sever Ochoa, als Estats Units, ha sigut reconeguda per la seua labor científica amb la concessió de nombrosos premis i distincions, hui s'ha mostrat "aclaparada" per aquest homenatge.
En aquest sentit, Salas ha assenyalat que és "important" aquest projecte perquè "donar a conéixer a totes aquestes dones de la ciència" que en la seua opinió "encara són poques les guardones per un premi Nobel" malgrat que considera que "hi ha molta dones que s'ho mereixen" i culpa d'això a la falta de visibilitat. Així mateix, la investigadora demana a les dones interessades a fer una carrera en el món de la ciència que "no se senten discriminades" i els anima que si "volen, poden" perquè assegura que el més important "és que la investigació siga una passió".
Respecte a la situació dels investigadors espanyols, la científica asturiana lamenta "la precarietat" que hi ha en aquest camp de treball i ha defensat la "qualitat doctoral" a Espanya però ha mostrat la seua desacord per la falta d'una estabilitat laboral "són eterns becaris perquè arriben als quaranta anys sense estabilitat". Pel que ha demanat "un pacte d'Estat per la ciència" perquè es "mantinga al llarg del temps", ja que assegura que els problemes econòmics "no se solucionen en una sola legislatura" i lamenta que en l'agenda política "no estiga inclòs la ciència".
La investigadora no ha volgut valorar el recorregut del Ministeri de Ciència però celebra que hi haja una institució "que es puga asseure en el Consell de Ministres i tinga veu per a demanar pressupostos".
Salas ha volgut emfatitzar durant la roda de premsa inaugural, la importància de la divulgació en la ciència i ha demanat als científics que no "es queden en els laboratoris" i els anima a "anar als col·legis, oferir conferències" perquè assegura que "això cala al final en la societat".
El mural, obra de l'artista visual Lula Goce, ocupa 9x5 metres de la façana de rectorat de la Universitat Politècnica de València. En ell, destaca la figura de la doctora Salas, acompanyada de diferents elements vinculats a la seua trajectòria científica.
En els pròxims mesos i en el marc d'aquest projecte, es pintaran en diferents enclavaments de la ciutat de València. Al costat de Margarita Salas, 'Murals de ciència' rendirà tribut, entre altres, a la valenciana, Anna Lluch, una de les oncòlogues més reconegudes en l'àmbit internacional i referent en investigació sobre càncer de mama; Valentina Tereshkova, la primera dona que va volar a l'espai, doctora honoris causa per la UPV l'any 1991; l'astrònoma, matemàtica i filòsofa Hypatia de Alejandria o la matemàtica i científica espacial, Katherine Johnson, "la calculadora " que va ajudar l'Apol·lo 11 a arribar a la Lluna.
Completen el llistat de dones homenatjades l'arquitecta Zaha Hadid, primera dona a rebre el premi Pritzker, considerat el Nobel de l'arquitectura; Hedy Lamarr, coautora de l'espectre eixamplat per salt de freqüència, sistema de comunicació en el qual es fonamenten tecnologies com el Bluetooth o les connexions sense fils; i la primatòloga i Premi Príncep d'Astúries d'Investigació científica i tècnica en 2003, Jane Goodall.