Els mapes i plànols històrics de Quart de Poblet, en exposició a la Casa de la Cultura

La mostra recull dos plànols de la Segona República, recentment restaurats per la Universitat Politècnica

Guardar

Exposicion planos quart de poblet
Exposicion planos quart de poblet

L'àrea de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Quart de Poblet va inaugurar l'exposició de Cartografia Històrica a la Casa de la Cultura, una mostra amb la qual es pot realitzar un recorregut visual pel municipi a través dels mapes, plànols i recursos gràfics de caràcter històric que formen part de la cartografia municipal. L'exposició podrà visitar-se fins al 3 de gener, de dilluns a divendres de 10 a 13 hores i de 17 a 20 hores.

La regidora de Cultura i Patrimoni Local, Memòria i Cultura Democràtica, Cristina Mora, va agrair la tasca realitzada per la Universitat Politècnica de València, a través de l'àrea de Restauració del Patrimoni, encarregats de la restauració dels dos plànols que daten de l'any 1932.

El regidor de Desenvolupament Urbà Sostenible, Juan Medina, també va assenyalar que l'Ajuntament ha pogut digitalitzar alguns mapes i plànols històrics i que també es troben en la mateixa mostra.

L'exposició porta un discurs ordenat cronològicament de mapes dels segles del XVI al XVIII de l'anomenat Regne de València, on Quart de Poblet apareix localitzat com Quarte entre els municipis de la Vega del Túria. En aquests casos sol s'aprecia la ubicació relativa a Quart de Poblet amb relació a altres municipis veïns com Manises, Paterna, Mislata o Xirivella. El segon bloc temàtic contempla cartografia elaborada amb finalitats estratègiques i militars durant la Guerra de la Independència. Cal destacar en aquests plànols el fet que en ells es represente amb certa precisió la trama urbanística que definia Quart de Poblet a principis del segle XIX, la qual cosa permet diferenciar carrers de places, així com localitzar edificis i espais del municipi que encara hui són recognoscibles.

L'últim terç del segle XIX ens ofereix alguns plànols on la cartografia i la gestió urbanística i cadastral de la localitat van de la mà. És el cas dels plànols restaurats de l'any 32, que il·lustren els projectes de reforma urbanística que el Consistori va plantejar durant la Segona República. En l'últim bloc de continguts es recupera una col·lecció de plànols sobre el Plànol Parcial Urbanístic que en 1966 va projectar l'Ajuntament de Quart de Poblet i que destaquen tant per la seua escala de detall com per les propostes de reparcel·lació del sòl que plantegen i la seua afecció als plànols d'ordenació urbana.

Finalment, l'exposició mostra una selecció de fotografies aèries que tenen com a protagonista a Quart de Poblet i que daten des de 1939 fins a l'actualitat.

Els plànols restaurats

Es tracta de dues peces històriques que es trobaven ocultes en dependències municipals i que mostren els projectes per a la reforma i eixample de Quart de Poblet.

Conservar cartografia d'aquesta antiguitat resulta altament inusual, per la qual cosa la seua conservació és d'incalculable valor, com va assenyalar l'equip d'experts que ha treballat en la seua restauració. De fet, es desconeix com ha sigut possible que es conservaren fins a l'arribada de la democràcia. El segell del govern franquista pot veure's en el seu revers, amb el que se sap que van ser emprats posteriorment, però res més.

Es tracta de dos plànols originals, delineats a mà sobre una tela tractada per a fer-la semitransparent, la qual cosa permetia calcar dibuixos fets sobre altres suports. La transparència també s'aprofitava per a aconseguir efectes visuals simples, però eficaços, per exemple, els delineants van aplicar alguns colors pel revers, que ressalten alguns canvis en la trama si s'observen de besllum.

La restauració va ser complexa, donat l'estat en el qual es trobaven, els plànols s'havien conservat plegats sobre si mateixos durant molts anys, la qual cosa va ocasionar marques i trencaments. A més, el sistema d'emmarcat tampoc va ser l'adequat. Tot això, sumat al fet que la tela és un material molt sensible, que reacciona encongint-se o expandint-se amb els canvis d'humitat, va portar al fet que desenvoluparen greus deformacions. Curiosament, les signatures de l'arquitecte, Eugenio López, en tots dos plànols van ser realitzades amb un tipus de tinta que destrueix la tela, cremant-la lentament.

Destacats