València s'ha tornat a tenyir de morat. Un any més, la marea feminista ha paralitzat els carrers de la ciutat per a reivindicar la igualtat efectiva entre homes i dones: una utopia que no serà possible fins que no es pose punt final a la discriminació de gènere i a la violència que pateixen les dones tan sols per ser-ho.
Lemes com "No estàs sola", "Vull ser lliure no valenta" i "No és no, l'altre és violació" han cobrat vida en les veus dels milers d'assistents que tenien el 8M marcat en el calendari. Un 8M que, per primera vegada en dos anys, no ha comptat amb la convocatòria d'una vaga general feminista per caure en diumenge. Així i tot, la crida a la mobilització s'ha mantingut totalment intacta, i aquesta ha sigut escoltada de ple per la societat valenciana.
Dues columnes estaven cridades a marxar sota el lema "Feminisme per a canviar el món". La primera, exclusivament femenina, eixia a les 16.30 del CIE de Sapadors per a mostrar el seu suport a les dones migrants. La segona, mixta i més multitudinària, ja calfava motors a les portes del Lluis Vives una hora abans de la seua trobada oficial, a les 18.00. Una mar de llaços, pintures i mocadors morats eren el reflex material de l'ambient feminista que ja es començava a respirar.
Finalment, les dues columnes s'unien a l'altura del carrer Sant Vicent per a marxar juntes cap a les Torres de Serrans. Més d'una hora i mitja tardava el cap de la manifestació a completar el recorregut i, al mateix temps que aquesta feia la seua entrada en el lloc, encara quedava gent que no havia eixit de Sant Agustí.
La força del feminisme per a canviar el món: transversal i inclusiu
Passades les set i mitja de la vesprada es llegia als peus de les Torres de Serrans el manifest d'aquest 8 de març. En 2020, s'ha apostat per un discurs que enalteix el poder del feminisme com a element transformador de la societat. Un feminisme que ha de ser transversal i arribar a totes i cadascuna de les dones, sense importar la seua condició: migrants, amb diversitat funcional o LGTBI.Quant a les reivindicacions, cap ha ocupat l'espai central però totes han cobrat especial rellevància: la disparitat en les condicions laborals, l'explotació dels cossos, la vulnerabilitat de les dones migrants i la violència a la qual és susceptible tot el gènere.
En la primera, s'ha enaltit la disparitat en els sous i en les pensions per qüestions de gènere, amb especial atenció a la precarietat dels sectors feminitzats: netejadores o professionals de les cures, per exemple. En aquest sentit, s'ha reclamat la paritat salarial i també la fi de les situacions d'assetjament laboral.
Quant als cossos, s'ha denunciat el terror constant al qual estan sotmeses les dones: violacions i atropellaments a la llibertat sexual o, en el pitjor dels casos, la mateixa mort. Aquesta situació és fins i tot més alarmant per a les dones migrants, que són les que més pateixen situacions de prostitució o de tràfic de persones.
El 8M ha reivindicat el feminisme com a eina per a posar fi a tots aquests abusos, i l'origen ha d'estar en l'educació: "necessitem una educació en valors que forme des dels col·legis en el respecte" resava el manifest. Així mateix, la correcta formació també s'aplica als professionals que atenen les situacions d'abús contra les dones: "hem de formar en perspectiva de gènere al poder judicial, els funcionaris de les administracions i els cossos de seguretat" reclamen.
"No podem parlar d'igualtat perquè no tenim els mateixos drets. No fem ni un pas arrere, les mobilitzacions continuen. Juntes som imparables" concloïen.
A la mobilització també han acudit autoritats com el President de la Generalitat Ximo Puig, la vicepresidenta de la Generalitat i consellera d'Igualtat, Mónica Oltra i l'alcalde de València, Joan Ribó. El President Ximo Puig ha senyalat als mitjans que "no pot haver-hi democràcia sense igualtat plena. Encara hi ha moltes coses per superar, moltes escletxes que guanyar, però en tot cas hui és un dia d'alegria i de reivindicació en tots els àmbits: econòmic, polític, social i també en el personal." Així ha afegit que "cadascun de nosaltres estem interpel·lats sobretot els homes. Aquesta és la revolució de les dones però també és la nostra si no som capaços els homes de donar un pas endavant la revolució tardarà més."
A més, Puig ha destacat el Botànic com "el primer govern paritari de la història de l'autogovern i això és un fet polític però ha de ser un fet constatable cada dia en les polítiques que fa el govern".
Per la seua banda, Mónica Oltra, en declaracions als mitjans, ha apel·lat al "feminisme per a canviar el món" i ha fet valdre que durant els últims anys hi ha hagut una "incorporació d'eixa energia poderosa de tanta gent jove que s'ha sumat al feminisme actiu". A més, ha recalcat que el 8M és un dia per a "continuar eixa construcció" d'una societat lliure de les barreres que "fan que hi haja relacions desiguals", tant en l'àmbit econòmic com de les relacions personals o la presa de decisions.
Oltra ha posat el focus en la bretxa salarial per a denunciar que en la Comunitat Valenciana per cada euro que guanya un home les dones només guanyen 0, 78 cèntims. També ha lamentat que "no hem aconseguit que la violència de gènere deixe de ser un fenomen, una agressió que ens impacta col·lectivament".
Per la seua part, l'alcalde de València, Joan Ribó, ha comentat que li "agrada estar un poc calladet en un dia" com el d'aquest diumenge: "Els homes hem d'abaixar la veu, acompanyar", ha defensat, abans d'agregar que "ningú pot ser lliure mentre les dones no siguen lliures".
Ocupació feminista de l'espai i altres accions del 8M
La manifestació del 8M no ha sigut l'únic acte convocat al voltant del Dia de la Dona. Ha suposat el colofó a una sèrie d'activitats que la ciutat de València ha acollit durant tot el cap de setmana.
La més destacada ha sigut l'ocupació de la Plaça de la Mare de Déu per part de l'Assemblea Feminista de València. Durant el dissabte i el diumenge, aquesta agrupació ha coordinat una infinitat d'activitats en l'espai públic: actuacions musicals i teatrals, jocs de taula feministes, elaboració de pancartes, muixerangues, monòlegs i jornades de micro obert, entre moltes altres.
Per altra banda, l'associació Hilando Vidas ha recobert més de 600 edificis de la capital amb hexàgons teixits a mà. D'aquesta manera, ha reivindicat el paper de la dona en el món rural, que moltes vegades pateix doble discriminació: la masclista i la de no viure a la ciutat. La falta de guarderies i de centres de cures, que provoca que totes aquestes activitats recaiguen sobre elles, és tan sols una de les moltes dificultats amb les quals han de bregar diàriament.
Finalment, la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha posat en marxa per tercer any consecutiu la campanya "Vull ser com", que ofereix referents femenins a les més joves al mateix temps que reconeix la labor de moltes dones que a vegades es queden en l'anonimat. Les cinc ambaixadores d'enguany han sigut Belén Bueno Antón, bombera forestal; Susana Gisbert Grifo, Fiscal especialitzada en violència de gènere i portaveu de la Fiscalia Provincial de València; Mónica Bueno Muñoz, soprano; Silvia Terrasa Barrena, doctora en Enginyeria Informàtica; i Ariadna Edo Beltrán, nadadora paralímpica.
[related:galleries:1:{orientation:vertical}]