caixa popular

Els 'Jordis' compleixen un any de presó en espera d'asseure's en la banqueta per rebel·lió

L’expresident de l’ANC i el líder d’Òmnium són els investigats del ‘procés’ que més temps porten empresonats

Els 'Jordis' compleixen un any de presó en espera d'asseure's en la banqueta per rebel·lió
16/10/2018 -

L’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i el líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, compleixen aquest dimarts un any a la presó provisional per mobilitzar a la ciutadania catalana a favor del referèndum il·legal de l’1 d’octubre de 2017. Uns fets que han servit després al magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per a processar-los pel delicte de rebel·lió.

Els coneguts com els ‘Jordis’ van estar presents la nit del 20 de setembre de l’any passat en el setge a la Conselleria d’Economia de la Generalitat mentre estava sent registrada per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga la preparació de l’1-O. Els presidents de les entitats sobiranistes van demanar als manifestants des del capó d’un cotxe de la Guàrdia Civil que continuaren allí durant tota la nit.

Per aquests fets van ser citats principis d’octubre per la ja exjutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, al costat del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, imputant-los el delicte de sedició basant-se en els actes “tumultuaris” que es van produir durant eixa nit. Eixe dia van quedar en llibertat fins que el 16 d’octubre van tornar a comparéixer davant la magistrada i va ser quan es va decretar la seua presó incondicional.

Des d’aleshores, Sànchez i Cuixart continuen en la presó –abans en la madrilenya Soto del Real i ara en Lledoners (Barcelona)–, doncs una vegada que la seua causa va passar a estar en mans del Tribunal Suprem, ni el jutge instructor, Pablo Llarrena, ni la Sala penal han acordat deixar-los en llibertat, malgrat les reiterades vegades que ho han sol·licitat. Fins i tot en el cas del president de l’ANC, tampoc li van permetre fer campanya en les eleccions autonòmiques del passat 20 de desembre, a les quals va concórrer com a nombre dos en la llista de Junts per Catalunya (JxCat), el partit de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Es dóna la circumstància que els ‘Jordis’, al costat de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l’exconseller de l’Interior Joaquim Forn, són els únics de tots els investigats en el ‘procés’ que no han quedat en llibertat provisional en alguna ocasió durant tot el procediment. Junqueras i Forn van ser enviats a presó el 2 de novembre de l’any passat, també per la jutge Lamela i confirmat posteriorment pel Suprem.

EL PAPER DELS ‘JORDIS’ DURANT EL 20-S

L’aleshores magistrada de l’Audiència Nacional –ara en la Sala penal del Tribunal Suprem– va destacar aleshores “l’especial importància del paper” que Sánchez i Cuixart “van tindre en els fets, participant activament en la convocatòria de les concentracions, alçant-se a més com els seus principals promotors i directors, mantenint-se al capdavant de les mateixes durant tot el dia, portant la iniciativa en una pretesa negociació amb els guàrdies civils, encoratjant i dirigint l’acció dels congregats”.

Després, a la fi de novembre de l’any passat, el jutge Pablo Llarena va afirmar que era competent per a investigar tot el relacionat amb el denominat ‘procés’ i va arrossegar totes les diligències practicades en l’Audiència Nacional, portant-se amb si la causa oberta contra els ‘Jordis’ i els exconsellers de Puigdemont, qui finalment han sigut processats per rebel·lió.

En la seua ordre de processament, del 21 de març d’enguany, el jutge Llarena posa l’accent principalment en la capacitat de mobilització dels màxims representants de l’ANC i d’Òmnium en el marc del processe independentista. Per a açò, es va centrar en el setge a la conselleria i va afirmar que va haver-hi “un actuar violent”, doncs les desenes de milers de persones que es van congregar allí tenien una intenció “exclusivament intimidatòria” contra la comissió judicial que va practicar el registre.

En les diferents declaracions tots dos han negat aquest extrem. De fet, davant tal insistència, Llarena va arribar a mantindre una ‘picabaralla’ amb Sànchez, en recordar-li algunes de les arengues que se li van escoltar durant la nit del 20 de setembre: “Davant d’açò, ni Rajoy ni l’Estat espanyol ni el Constitucional ens podran parar”; “Que no se’n vaja ningú, tenim una nit llarga”; “He vingut ací perquè tenim un objectiu, que és l’1 d’octubre”.

REBEL·LIÓ SENSE ARMES

El jutge del Suprem manté que a causa de la concentració ni tan sols era “segur que els integrants de la comissió judicial isqueren de l’edifici en eixes condicions” i recorda que la pròpia secretària judicial va haver d’abandonar la seu d’Economia i Hisenda de la Generalitat a través del terrat per a passar a un teatre contigu i infiltrar-se entre els espectadors que abandonaven el local.

En ser la violència l’argument principal que sustenta l’acusació per rebel·lió –Llarena ha parlat en les seues actuacions que “cap una rebel·lió sense armes”–, les estratègies de defensa s’han dirigit sempre a desmuntar-ho, assegurant que mai va haver-hi un alçament amb armes de forma violenta.

El propi expresident de l’ANC va arribar a parlar d’una protesta fins i tot “festiva” i que en cap moment durant eixa nit va percebre sensació de violència, a excepció dels danys en els vehicles de la Guàrdia Civil i per alguns grups “minoritaris”.

Per a demostrar el seu argument, la defensa de Cuixart va recordar unes paraules que va dirigir eixe dia als concentrats: “Deixem que nostra policia faça el seu treball. És la comitiva judicial. No ens serveix per a res. Deixem que se’n vagen. S’han d’anar, no fan res ací, deixem que se’n vagen”, a més de que s’ha aportat material videogràfic per a sostindre aquesta tesi.


Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tres × dos =

viva gym canovas
exposicion caps tallats