La doctora de l'Institut de Neurociències d'Alacant i premi a la millor trajectòria de l'Associació Espanyola de Recerca contra el Càncer (Aseica) Ángela Nieto ha assegurat que s'està "millorant granment" en el tractament i prevenció d'aquesta patologia: "Ens agradaria molt poder considerar el càncer com una malaltia crònica, que no siga una malaltia mortal. En molts tipus de càncer açò ja s'està aconseguint".
Així ho ha manifestat, en una entrevista a Europa Press, durant la celebració de la primera edició del Longevity World Forum, el "primer congrés d'Europa" sobre medicina de precisió i genòmica, que ha arrancat aquest dimecres en el Palau de Congressos de València.
Nieto ha assegurat que "s'estan fent teràpies cada vegada millors" contra el càncer i que "estan veient-se els seus fruits en termes de supervivència". Per a combatre aquesta afecció, ha insistit que és "absolutament fonamental" la prevenció del càncer, que "no és un solament, són centenars de malalties", en alguns casos "més difícil de prevenir i en uns altres realment molt fàcil". Sobre aquest punt, ha recordat la relació del consum de tabac amb el càncer de pulmó o el de còlon amb la dieta.
"El següent important és, òbviament, el diagnòstic precoç", ha destacat. De la mateixa manera, ha assenyalat que "a pesar que hi ha tumors com per exemple el melanoma que encara és bastant difícil el tractament, hi ha uns altres en els quals les estadístiques estan dient com està canviant" la situació. "Si mirem 20 o 25 anys arrere, en el càncer de mama, l'índex de supervivència era baix i ara és altíssim. S'està aprenent moltíssim i està millorant granment", ha assegurat.
A més, ha ressaltat que en els últims anys s'ha implantat una "nova estratègia terapèutica en càncer, la immunoteràpia, que enforteix el nostre sistema immune per a combatre millor al tumor". "Va a ajudar molt en els pròxims anys", ha avançat.
"El que diem habitualment és que ens agradaria molt poder considerar el càncer com una malaltia crònica, que no siga una malaltia mortal. En molts tipus de càncer, açò ja s'està aconseguint", ha remarcat.
L'"INTERRUPTOR" DE LA 'CASCADA METASTÀSICA'
Així mateix, la doctora alacantina ha detallat com la seua pròpia recerca pot combatre el càncer i altres malalties. Ángela Nieto dirigeix un grup de recerca sobre desenvolupament embrionari. Segons ha explicat, a l'inici de la vida humana, s'estableix un "programa genètic pel qual les cèl·lules adquireixen capacitat de moure's per a arribar a la seua destinació".
Aquest programa, que ha comparat amb un "interruptor", es "apaga" durant la vida adulta, però "es torna a encendre una altra vegada de forma patològica en resposta a diferents danys, alteracions o en algunes malalties", "bastant devastadores", com la fibrosi o el càncer.
"El que estem intentant ara, hem desenvolupat bastants models animals en el laboratori, és veure si efectivament inhibint aquest procés podríem millorar les patologies", ha explicat. En el cas del càncer, l'estudi es relacionaria amb la disseminació de cèl·lules des d'un primer tumor, quan aquest programa embrionari "constitueix la cascada metastàtica".
"ENVELLIR DE FORMA SALUDABLE"
Preguntada per com creu que serà en el futur l'envelliment, la temàtica que centra el Longevity World Fòrum, ha explicat que la "missió seria que es puga envellir de forma saludable". "No és que anem a parar l'envelliment, es tracta d'arribar a les edats avançades amb molt bona qualitat de vida. Per a açò, per descomptat, cal entendre molt bé com són els processos biològics de l'envelliment, intentar atenuar-los", ha indicat.
En aquest sentit, s'ha referit de nou al càncer per a animar a seguir els "hàbits saludables que tots coneixem". "Vivint en un lloc privilegiat com vam viure ací, és bastant fàcil. Tenim una dieta fantàstica, la mediterrània, hem de mantenir-nos actius i ser capaços de detectar totes les malalties en una etapa molt precoç, de manera que es puguen controlar", ha afegit.
D'altra banda, ha destacat que "hi ha moltíssimes teràpies personalitzades que van a aparèixer en els últims anys". "Però açò, sent tan important com és, a mi em preocupa que no siga capaç d'arribar a tota la població; per tant, hem de reforçar molt la part de la prevenció i de diagnòstic precoç", ha insistit.
Sobre si podem ser optimistes respecte a la forma en la qual viurem la vellesa en el futur, ha posat l'accent que "els científics sempre són optimistes" i ha subratllat que "tenim les eines".
"Es tracta que puguem tenir el finançament necessari, l'estabilitat per a seguir realitzant els projectes de recerca i, per descomptat, una cosa més important encara, el compromís de la societat exigint als polítics la inversió en recerca", ha recalcat.
"PERDREM UNA GENERACIÓ SENCERA DE CIENTÍFICS"
En aquesta línia, preguntada per les ajudes públiques a la ciència, espera que "vagen millorant". "Hem passat uns anys molt dolents en tot, no solament en la ciència, però aquesta ha patit molt, i la que més ha patit ha sigut justament una generació de científics joves que no trobaven on poder treballar. Estem en una situació bastant crítica i, si no ens donem pressa a intentar revertir la situació, perdrem una generació sencera de científics, i açò seria un drama", ha advertit.
Respecte als principals reptes dels investigadors, ha destacat que, quant al finançament, s'ha de "millorar molt perquè així no podem seguir". "I el que ens agradaria a tots els científics és que, a més que augmentara el pressupost per a recerca, tinguérem una gestió molt més àgil, molt més ràpida, perquè la burocratització excessiva de la gestió de la recerca ens està fent perdre moltíssima eficàcia i fent-nos molt menys competitius", ha alertat.