L'Institut Valencià de Cultura ha presentat l'obra 'Esto no es la Casa de Bernarda Alba', una producció de Teatros del Canal i Draft.Inn, dirigida per Carlota Ferrer i protagonitzada per Eusebio Poncela; que es podrà veure al Principal de València del 14 al 18 de febrer.
El director adjunt d'arts escèniques de l'IVC, Roberto García, ha assenyalat que "aquesta és una visió del text de Lorca que permet lectures noves, perquè volem tindre una programació estimulant, atrevida i que no deixe indiferent el públic, una programació de qualitat, amb altura artística, transgressora i transversal a nivell escènic com aquesta proposta".
'Esto no és La casa de Bernarda Alba' se situa davant la cerca d'un discurs feminista radical, és a dir, que intenta anar a l'arrel: al posar en boca d'homes actors i ballarins les paraules de Federico (en nombroses ocasions els seus personatges manifesten el desig de ser homes per a poder gaudir de llibertat) s'evidencia la fragilitat de la dona davant la visió dominant de l'ordre heteropatriarcal i la seua gestió del món a través de la por.
En un museu s'exhibeix l'obra 'La casa de Bernarda Alba', de Federico García Lorca. Un conjunt d'homes artistes construeix una sèrie d'instal·lacions plàstiques i escenes performatives a partir de la rondalla que ens va deixar el poeta, encarnant els rols femenins i desafiant així la norma establida segons la qual els personatges femenins han de ser interpretats per dones.
Eusebio Poncela, en la pell de Bernarda, encapçala un repartiment en el qual són homes els encarregats d'encarnar els principals rols femenins: Igor Yebra com a Josefa; Óscar de la Font com a Poncia, Carlota Ferrer com a Adela, David Luque com a Angustias, Carlos Beluga com a Criada, Arturo Graella com a Magdalena i Diego Garrido com a Martirio. L'actriu Julia de Castro interpreta Amelia.
D'aquesta manera s'acosten la directora Carlota Ferrer (codirectora del Corral de Comedias i Premi Ojo Crítico de Teatre 2005) i el dramaturg José Manuel Mora (Premi SGAE, Premi Max de Teatre, Premi Marqués de Bradomín) a aquesta versió del clàssic de Federico García Lorca.
En el fons, aquesta visió de ?La casa de Bernarda Alba' en l'altra cara de la moneda, ?Esto no es la casa de Bernanda Alba' proposa un cant a la llibertat des de la imaginació creadora on es fusionen imatge, poesia, música i dansa.