Sancionar l'homofòbia o acumular habitatges buits; 'retallades' judicials a les lleis i autogovern valencià

Sancionar l'homofòbia o acumular habitatges buits; 'retallades' judicials a les lleis i autogovern valencià
04/10/2019 -

A l’inici d’aquesta setmana, es va saber que l’Advocacia de l’Estat recomanava al Tribunal Suprem que desestimara el recurs de la Generalitat, en el qual al·legava que la Comunitat Valenciana no pot comunicar-se en valencià amb altres comunitats que comparteixen llengua -Catalunya i Illes Balears-. Fa un any el Constitucional anul·lava cinc punts de la Llei Valenciana de Funció Social de l’Habitatge; al juliol el mateix tribunal admetia un recurs contra la Llei de Serveis Socials; al març, el Govern de Sánchez qüestionava la Llei LGTBI valenciana…

Des del canvi de govern en la Comunitat Valenciana, en 2015, l’actualitat legislativa de les Corts s’ha topat en diverses ocasions amb la justícia i govern espanyols. “Estupefacció” va ser el que va assenyalar sentir Fran Ferri, diputat i síndic de Compromís en les Corts, quan des del govern de Madrid es va qüestionar la Llei LGTBI Valenciana, aprovada fa uns mesos i assenyalada com la més avançada de l’Estat.

“Que no posen bastons a les rodes”, va assenyalar Ferri sobre la intervenció del Govern. Aquest va qüestionar diversos articles, que es van traduir en una paralització d’aquests que encara continua. Se suma a molts altres casos d’interferències en l’autogovern valencià des del Govern Central.

El comodí de les ‘sancions’

L’anterior govern popular, de Mariano Rajoy, va interposar un recurs d’inconstitucionalitat a la Llei de Funció Social de l’Habitatge. Van qüestionar diversos articles -la majoria, 23 de 27-, que apuntaven a sancions i mesures per a intentar atallar el problema de l’habitatge.

Segons va considerar l’executiu de Rajoy, la Generalitat sobrepassava les seues competències respecte a a el dret de propietat i en temes relacionats amb la banca. Un recurs, posteriorment admés pel Constitucional, a una Llei que contemplava mesures com la “possibilitat excepcional” d’expropiar habitatges a bancs i immobiliàries que acumulen pisos buits. Una intervenció de l’Estat que va afavorir a les grans empreses estatals.

També es va acceptar per part de l’Alt Tribunal uns recursos de senadors del PP contra la Llei de Serveis Socials. De nou, relacionat amb les sancions. La Llei garanteix el dret a rebre els serveis socials a totes les persones amb residència en la Comunitat, amb independència de la seua procedència.

La Llei de Salut valenciana, duta a terme en substitució de l’antiga pel Botànic, també ha sigut afrontada des de Madrid. Aquesta llei reconeixia, entre altres mesures, que només els alumnes de les universitats públiques podrien realitzar pràctiques als hospitals públics. Es tractava de crear un marc amb “números assumibles” quant a les places de pràctiques, a més d’una relació de continuació entre les entitats públiques. El Tribunal Constitucional, no obstant això, va entendre que limitava la igualtat dels estudiants, i el va anul·lar.

Homofòbia

De nou el Constitucional va acceptar un recurs d’inconstitucionalitat portat pel President, Pedro Sánchez. Es tractava de la Llei de Mancomunitats de la Comunitat Valenciana. Des de l’executiu del PSOE es va entendre que aquesta llei depassava competències en donar la possibilitat d’una organització supramunicipal de la Policia Local.

En aquesta ocasió, no obstant això, el Constitucional va entendre que el Govern i els Tècnics de l’Estat es van equivocar, i va assenyalar com a constitucionals els articles qüestionats.

L’executiu de Pedro Sánchez va tornar a qüestionar una llei valenciana, aprovada fins i tot per la federació valenciana del seu partit, a més de tots els grups parlamentaris excepte un. El PP va ser l’únic que no va votar a favor -es va abstenir- en l’aprovació de la Llei LGTBI valenciana, assenyalada com la més avançada de l’Estat. El Govern va impugnar la norma, de nou, per les sancions que aquesta contemplava.

L’Administració Central va qüestionar la validesa dels articles 26 i 60. El primer assenyala l’obligació de la Conselleria d’Ocupació el “dret de les persones a no ser discriminades per raó d’orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, desenvolupament sexual o grup familiar”. El segon detalla les infraccions administratives sorgides de discriminar al col·lectiu LGTBI. Dos articles d’una Llei amb àmplia acceptació social i política sobre els quals, finalment, es va arribar a un acord i es va evitar el seu pas pel Constitucional.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

10 + 3 =

cultura als barris 2019
anna i la maquina del tiempo
alcasser
anna i la maquina del tiempo
cultura als barris 2019
cultura als barris 2019
punt cat