25n
25N
25N

La Llei valenciana de Mancomunitats no vulnera l'autonomia provincial, segons el Constitucional

El TC considera que aquesta norma no exclou la col·laboració amb altres ens locals

La Llei valenciana de Mancomunitats no vulnera l'autonomia provincial, segons el Constitucional
24/09/2019 -

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat la constitucionalitat de la Llei 21/2018, de 16 d’octubre, de la Generalitat, de Mancomunitats de la Comunitat Valenciana, l’objecte de la qual és la creació d’unes entitats supramunicipals, les mancomunitats d’àmbit comarcal, que agrupen a determinats municipis que decidisquen voluntàriament prendre part d’aquestes entitats.

La sentència, facilitada per aquest tribunal i la ponent del qual ha sigut la magistrada Encarnación Roca, exposa que els articles 36.8 i 50.4 de la llei impugnada “no són inconstitucionals si s’interpreten en el sentit que no es vulnera l’autonomia de la diputació provincial, al no permetre l’exclusió de col·laboració amb altres ens locals”.

D’aquesta manera, el Tribunal resol el recurs d’inconstitucionalitat presentat per més 50 diputats del Grup Parlamentari Popular en el Congrés dels Diputats contra els preceptes esmentats i uns altres de la llei autonòmica impugnada.

Els recurrents consideraven que aquesta llei era contrària a les competències de la comunitat autònoma. En concret, la sentència fa referència a l’article 36.8 de la norma, que estableix que “les diputacions provincials han d’articular una col·laboració permanent, estable i sostinguda amb les mancomunitats per a fer efectiva la prestació de serveis”.

“En particular, les diputacions provincials comptaran necessàriament i prioritàriament amb les mancomunitats d’àmbit comarcal per a la prestació dels serveis obligatoris i essencials, així com per a la modernització de la gestió dels xicotets municipis”, afig l’article.

LA GENERALITAT TÉ COMPETÈNCIES EN L’ÀMBIT LOCAL

La sentència, que entén que la Generalitat Valenciana ostenta competència en l’àmbit local, explica que “el discutit caràcter prioritari de la col·laboració entre diputacions provincials i mancomunitats d’àmbit comarcal a la qual es refereix el precepte no pot ser entés en termes d’exclusió, en el sentit que la prioritat que expressa impossibilite la cooperació amb qualssevol altres ens locals”.

D’altra banda, “el precepte res diu respecte a la manera de plasmar aquesta prioritat, la qual cosa queda a discreció de les diputacions provincials”, apunta el document.

Per tant, “es tracta d’una previsió genèrica d’ha de ser concretada per la diputació provincial respectiva en l’exercici de la seua funció constitucionalment garantida de suport i assistència als municipis en l’àmbit de les activitats i serveis públics per a la gestió dels quals s’ha creat la mancomunitat”.

Sobre l’article 50.4, el Constitucional recorda que aquest punt assenyala que “les inversions proposades per les mancomunitats que suposen execució d’obres i serveis en benefici de diversos municipis tindran caràcter prioritari en els plans provincials d’obres i serveis, així com dins dels programes i plans d’inversions dels diferents departaments de la Generalitat.

“A aquest efecte, –continua– aquests plans i programes hauran de comptar amb un apartat destinat a obres i serveis d’interés intermunicipal que siguen realitzats o prestats per les citades entitats”.

Examinat aquest precepte des de l’autonomia provincial, assenyala el tribunal, s’observa que es refereix a totes les mancomunitats i no solament a les d’àmbit comarcal. A més, no al·ludeix a qualsevol inversió, sinó solament a les quals suposen execució d’obres i serveis en benefici de diversos municipis. Aquesta previsió implica un grau de preferència en l’execució de determinades obres i serveis que condiciona la decisió provincial, segons el Constitucional.

Aquest punt no pot considerar-se inconstitucional, segons el parer de la Sala, perquè “l’autonomia provincial no ha de concebre’s com una esfera total i absolutament resistent a qualsevol incidència o afectació provinent d’altres nivells de govern”.

En la mesura en què la regla no expressa “exclusivitat ni imposició” no impedeix “una vertadera capacitat decisòria pròpia de la diputació provincial sobre la cooperació econòmica a la realització de les obres i serveis municipals”, explica la sentència, que agrega que “tampoc anul·la l’exercici de la competència provincial de cooperació econòmica”.

Més informació

mostra viva

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

quinze + dotze =