José Antonio Perelló Morales, president de la Diputació de València entre 1970 i 1974, ha visitat el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) i, acompanyat del director del museu, Rafael Company, i la subdirectora, Carmen Ninet, ha pogut contemplar el seu retrat oficial com a president de la corporació provincial, el qual forma part de la mostra Les imatges del poder, que actualment s’exhibeix al centre expositiu de l’Àrea de Cultura de la Diputació.
Aquesta pintura va resultar molt polèmica en el seu moment. «La gent se’m queixava perquè no apareixia amb el bastó de comandament, insígnies o medallons —ha explicat Perelló Morales durant la seua visita— tal i com havien fet els presidents precedents. Ells volien una cosa amb tot el ringorrango i jo em vaig negar. Jo era un vers solt en la política d’aquells moments»—, explica Perelló Morales.
I, certament, va estar un polític ben atípic durant el tardofranquisme: procurador en Corts i subsecretari del Plan de Desarrollo, com a màxima autoritat política valenciana va tenir un paper decisiu perquè Ford s’instal·lara finalment a la localització d’Almussafes. Mantingué reunions clandestines amb l’antifranquisme i va esperonar la llengua pròpia. Durant la preautonomia, va presidir la comissió de transferències al Consell del País Valencià i va estar al capdavant de la Societat Econòmica d'Amics del País i l'Ateneu Mercantil.
En el seu retrat oficial mostra una deliberada falta d’infatuació institucional. La composició del quadre i l'actitud del retratat donen a entendre la proximitat del personatge, que apareix en una actitud desimbolta, sense rigideses protocol·làries, assegut en una butaca sense oripells ni cap signe institucional. Una actitud ben distinta a la d’Ignacio Carrau Leonarte, qui el va succeir com a president de la Diputació (1975-1979) i que en el seu retrat oficial apareix exhibint tots els atributs del poder que ostentava. Carrau —militant de Falange Española i del Movimiento Nacional— formava part dels cercles més catòlics i tradicionalistes valencians, durant la preautonomia es manifestà en absolut desacord amb qualsevol transferència de competències al Consell valencià. Va estar un dels fundadors, en 1977, d’Unió Regional Valenciana i de Dreta Democràtica Valenciana, que es posicionà en contra de la Constitució de 1978.
Dues biografies polítiques i dos retrats, els de Perelló Morales i Ignacio Carrau, que ara es comparen i confronten en l’exposició Les imatges del poder, en la qual el MuVIM analitza com ha canviat la imatge —i la naturalesa— del poder al llarg dels dos darrers segles.