25n
25N
25N

L'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia i l'Associació d'Antropologia atorguen el Xé Premi Joan Francesc Mira

“Tatou Henua Ko Rapa Nui. Nuestra tierra, Rapa Nui: Hacia una descolonización del patrimonio”, de Carles Jornet Aguareles, i “La destrucción creativa de Velluters: Urbanismo neoliberal, gentrificación y turistificación en un barrio de Valencia”, de Hernán Fioravanti Álvarez, són els treballs guardonats

L'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia i l'Associació d'Antropologia atorguen el Xé Premi Joan Francesc Mira
10/06/2021 -

L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia i l’Associació Valenciana d’Antropologia (AVA) han lliurat el Xé Premi d’investigació Joan Francesc Mira. Un guardó que, en la present edició, ha premiat dos treballs: Tatou Henua Ko Rapa Nui. Nuestra tierra, Rapa Nui: Hacia una descolonización del patrimonio, de Carles Jornet Aguareles, i La destrucción creativa de Velluters: Urbanismo neoliberal, gentrificación y turistificación en un barrio de Valencia, d’Hernán Fioravanti Álvarez.

A l’acte de lliurament del premi, celebrat l’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, hi han assistit Xavier Rius, diputat de Cultura de la Diputació de València; Francesc Tamarit Llop, director de L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia; María José García Hernandorena, presidenta de l’Associació Valenciana d’Antropologia; Anna Pons Soriano, directora d’Oficina de Caixa Popular; i Joan Francesc Mira i Casterà, escriptor i antropòleg.

L’acte ha convocat així mateix als premiats de les nou edicions anteriors i ha servit per retre homenatge a Joan Francesc Mira, investigador, antropòleg, precursor de l’antropologia valenciana i primer director de l’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia.

Carles Jornet és llicenciat en antropologia social per la Universitat Autònoma de Barcelona (2011) i ha cursat un postgrau d’etnicitat i moviments indígenes contemporanis a la Universidad de Chile (2013). La seua investigació s’ha desenvolupat principalment a l’illa de Rapa Nui, també coneguda com a Illa de Pasqua, abordant temàtiques tan diverses com els processos de patrimonialització, els conflictes interètnics o el dret internacional indígena. Entre 2013 i 2016, convisqué amb la població indígena rapanui i participà en diversos projectes de recerca vinculats al patrimoni cultural i l’arqueologia de Rapa Nui. De volta a Barcelona l’any 2016, inicia els estudis de màster en antropologia i etnografía a la Universitat de Barcelona. L’any 2018 és guardonat amb el “VIII Premi Temps, espai i forma” pel treball final de màster “Te ma’u hatu o te kā’iηa: Els soberans de la terra. La fricció patrimonial al Parc Nacional Rapa Nui”.

En l’obra premiada “Tātou henua, Ko Rapa Nui; Nuestra tierra, Rapa Nui. Hacia una descolonización del patrimonio”, tracta el reclam de les poblacions indígenes del dret ancestral sobre els territoris i el patrimoni cultural ubicats dins del Parc Nacional Rapa Nui (PNNR, Patrimoni Mundial de la Humanitat – UNESCO). L’obra analitza els processos de patrimonialització que precedeixen aquest capítol de conflictivitat, elucidant l’origen d’un procés de descolonització del patrimoni amb el traspàs de responsabilitats sobre la gestió del parc nacional cap a la institució indígena Ma’u Henua.

Hernán Fioravanti és antropòleg social i activista del moviment veïnal de Ciutat Vella. Ha conclòs recentment la seua tesi doctoral, un treball en el qual analitza el procés de transformació del barri valencià de Velluters i les respostes desplegades per diferents moviments socials. El seu treball, La destrucció creativa de Velluters, se centra en qüestions com els impactes de l’urbanisme neoliberal en l’escala local, les dinàmiques de gentrificació i turistificació, els conflictes per l’espai públic, les memòries i identitats barrials o els moviments socials urbans.

El Premi d’investigació Joan Francesc Mira es convoca cada any amb l’objectiu de contribuir a la investigació, l’estudi i la difusió de l’antropologia sociocultural a la Comunitat Valenciana, a més de promocionar als joves investigadors i estudiants de l’àmbit antropològic. Els treballs presentats poden tractar qualsevol temàtica, sempre que es realitzen des d’una perspectiva antropològica.

Durant 10 anys el premi ha guardonat treballs de diversa índole antropològica i cultural: conflictes del món rural, la visibilització del treball femení, la transformació del treball agrari, el patrimoni industrial, el fenomen fester, l’emigració valenciana als Estats Units o el moviment obrer valencià.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

5 × un =