25n
25N
25N

Les Corts reivindiquen la importància de la investigació davant la Covid i demanen "acabar amb l'odi i la intolerància"

Morera reclama que “no es blanquege el feixisme” i demana un treball legislatiu per a “acabar amb la seua impunitat penal”

Les Corts reivindiquen la importància de la investigació davant la Covid i demanen "acabar amb l'odi i la intolerància"
25/04/2021 -

Les Corts Valencianes han celebrat aquest diumenge el seu dia, 25 d’abril, en un acte marcat per la pandèmia en el qual el president de la cambra autonòmica, Enric Morera, ha reivindicat la importància de la investigació com a “pilar fonamental” de l’estat de dret social en el context actual i ha demanat “acabar amb l’odi i la intolerància” perquè “el radicalisme necessari és el de defensar el sistema democràtic”.

Així ho ha manifestat Morera en la seua intervenció en l’acte institucional en el qual s’ha entregat la Distinció Francesc de Vinatea a la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) i el Premi Guillem Agulló, creat en la legislatura passada, per a les fiscalies contra els delictes d’odi i discriminació. A l’acte han acudit el ‘president’ de la Generalitat, Ximo Puig, diversos consellers i els síndics dels grups.

Morera ha recordat el significat del 25 d’Abril, efemèride que commemora la derrota en la batalla d’Almansa i la pèrdua dels furs, i ha agraït l'”enorme responsabilitat del poble valencià en uns moments de tan alta dificultat”. En aquest sentit, ha recalcat l'”obligació de reflexionar” i les “lliçons” que ha deixat la pandèmia de la Covid-19 i que “cal atendre i interioritzar”.

El president de les Corts Valencianes ha afirmat que, en aquest últim any marcat per la pandèmia, el model d’estat autonòmic “s’ha vist sotmés a un test d’estrés tant gran com desconegut” i ha valorat que els valencians “ho hem superat raonablement bé”.

En aquest sentit, ha destacat que el parlamentarisme en temps de pandèmia “ha fet un treball meritori, tant dels grups
que fan costat al govern com dels que compleixen amb la tasca de control des de l’oposició”, una situació que ha sigut possible, segons Morera, “gràcies a l’adaptació i flexibilitat del personal de la Cambra”. “La democràcia no s’ha parat en cap moment”, ha sostingut.

Així, ha posat en valor que des del 13 de març de 2020 fins a aquest mes, les Corts han tingut 19 sessions de Ple, 152 reunions de comissions parlamentàries, compareixences del president del Consell, consellers i vicepresidents. A més, ha remarcat l’aprovació de lleis com la de la Funció Pública Valenciana, l’ampliació del concepte de vot telemàtic i l'”adaptació als temps” amb intervencions per videoconferència en plens i comissions.

D’entre totes les accions ha destacat l’acord per a la reconstrucció social, econòmica i sanitària, un pacte “històric aprovat per una àmplia majoria de les Corts, amb la participació i suport d’agents socials de moltes disciplines” i que “ha sigut pioner d’entre els parlaments i que està marcant la fulla de la ruta estratègica per al poder executiu”.

Entre les qüestions pendents, ha posat com a exemple l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana i ha remarcat la necessitat d’un canvi del model de finançament per a “donar compliment als principis d’igualtat i de suficiència que estableix la Constitució”.

“REFLEXIONAR SOBRE L’ESDEVENIR COL·LECTIU”

D’altra banda, Morera ha subratllat la “responsabilitat” de “reflexionar sobre l’esdevenir col·lectiu” perquè “la pandèmia suposarà canvis en molts aspectes de les nostres vides”. Davant aquesta circumstància, ha reivindicat “bones polítiques per a resistir i per a adaptar-nos al nou temps” i ha posat de manifest “les fractures socials, generacionals, institucionals i territorials” com “les grans assignatures pendents”, ja que, ha alertat, “en aquest context d’excepcionalitat poden agreujar-se”.

Sobre la gestió de la pandèmia, l’afirmat que la centralització “s’ha evidenciat en molts casos inútil i ineficaç”, al mateix temps que ha assenyalat que “hi ha moltes coses a conservar i moltes que canviar”, com “la manera d’entendre Espanya i de prendre
les decisions en un Estat compost, de nacionalitats i regions”, que “haurà de ser més realista, funcional, inclusiu i europeu”. Per això, ha instat a “avançar en la cogovernança” i “afrontar la tradicional resistència de les elits centralistes”.

També ha tingut paraules de reconeixement cap a Fisabio i les fiscalies contra els delictes d’odi i discriminació, respectivament, perquè “hem vist com d’important és tindre el nostre propi sistema d’investigació” i “la gran faena de les fiscalies per a defensar a les persones atacades per aquells que no
són capaces de conviure amb els qui són diferents en ells”.

“En la nostra societat hi ha comportaments il·lícits quan atempten contra la convivència i la llibertat dels altres. L’exaltació del nazisme, fer apologia del feixisme, fer ostentació de la simbologia franquista, negar l’holocaust o homenatjar la Divisió Blava, per exemple, traspassen el límit de la llibertat d’expressió”, ha remarcat, al mateix temps que ha reflexionat: “Quan les ideologies s’expressen amb símbols que recorden exterminis i assassinats de milers de persones, la persecució i discriminació racial l’horror, són una mica més que expressions ideològiques, són un delicte”.

Morera ha lamentat que “sovint s’han tolerat accions racistes i s’ha blanquejat el feixisme”, encara que ha valorat “l’avanç” de la Llei de Memòria Històrica. “Per a esborrar el discurs de la intolerància i de l’odi s’ha de fer un treball legislatiu per a acabar amb la impunitat penal de l’exaltació del feixisme”, ha conclòs.

“MÉS IGUALS”

Per part seua, Susana Gisbert ha agraït la distinció del premi Guillem Agulló a les fiscalies contra els delictes d’odi i discriminació com a manera d'”avançar en la lluita per a ser més iguals”. En aquest sentit, ha remarcat que el silenci “és el millor còmplice” d’aquesta mena de delictes i ha reflexionat: “Denunciar no és sempre el que dóna totes les respostes, però no denunciar no dóna cap”.

Gisbert ha insistit en la importància de “protegir” les víctimes dels delictes i “especialment a les més vulnerables”, al mateix temps que ha destacat que “no estem soles en la lluita per la igualtat”. Sobre aquest tema, s’ha preguntat “quines víctimes poden ser més vulnerables que les que pateixen delictes d’odi”.

La fiscal s’ha marcat el “repte” de “tractar d’aconseguir que la igualtat, reflectida en la Constitució, no siga una utopia, sinó una realitat”. Per a això, ha subratllat la importància que la ciutadania conega que la Fiscalia “està a la disposició de totes les persones que pateixen delictes d’odi”.

Finalment, el director gerent de Fisabio, José Antonio Manrique, ha agraït el reconeixement Francesc de Vinatea com a “fruit de l’esforç de tots els investigadors” de l’institut, que des del principi de la pandèmia “ha sabut adaptar el seu treball per a conéixer millor el virus i el seu comportament”.

“Aquest premi ens dóna ànim en aquests difícils moments”, ha afirmat Manrique, que ha apuntat que el futur i l’eixida de la crisi sanitària “està en l’I+D+I”, per la qual cosa ha instat a “posar en valor” aquest concepte. “Tenim el dret i l’obligació de treballar i reforçar el coneixement de les persones, creant interacció entre els investigadors i la població”, ha declarat.

El director gerent de Fisabio ha apostat per una ciència “oberta, participativa, amb perspectiva de gènere i amb vocació científica i de servei públic” i ha animat a “establir sinergies i eines de cooperació entre administracions”.

Així, ha destacat la voluntat de “continuar generant coneixement” per a “ajudar a resoldre els problemes de la societat” i ha apostat per un paper de la ciència per a “millorar la salut i la qualitat de vida”. “Aqueix és el nostre desig”, ha finalitzat.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

1 × tres =

museo prehistoria
museo prehistoria