El Palau de les Arts aposta per Mozart, Rossini, Verdi, Wagner, el repertori espanyol i les noves creacions del segle XXI per a l'oferta de 'Les Arts és Òpera' en la temporada 2020-2021. Les Arts fa un recorregut històric per títols imprescindibles del gènere, que comprén des de l'estrena de 'Mitridate', de Mozart, el 26 de desembre de 1770 al Teatre Regi Ducal de Milà, fins al 15 de novembre de 2018, dia en què la Scala milanesa va presentar 'Fin de partie', l'única òpera del compositor hongarés György Kurtág.
La temporada lírica comença a finals de setembre amb sis representacions d'un dels espectacles més celebrats per públic i crítica internacional en 2019, la recreació escènica de Romeo Castelluci del 'Rèquiem', de Mozart.
L'avantguardista dramaturg i artista plàstic planteja una versió teatralitzada que transforma la inacabada missa de difunts de Mozart en un verdader cant a la vida, en un muntatge que les Arts ha coproduït amb el Festival d'Aix-en-Provence, Adelaide Festival, Theatre Basel, Wiener Festwochen i La Monnaie.
El violinista i director Stefano Montanari, batuta d'acreditat prestigi en els repertoris barroc i clàssic, dirigeix el cor i orquestra titulars de les Arts junt amb quatre expertes veus mozartianes com les d'Anett Fritsch, Sara Mingardo, Anicio Zorzi Giustiniani i Nahuel Di Pierro.
El 29 d'octubre, la sala principal acull l'estrena a Espanya de 'Fin de partie', de Kurtág, que suposa al seu torn la tornada de l'òpera contemporània a la programació. València es converteix en la tercera ciutat del món, després de Milà i Amsterdam, on podrà veure's l'obra mestra del compositor hongarés, Opera Award 2019 a la millor estrena mundial i considerada com una de les majors fites musicals de la primera dècada del segle XXI.
La producció de Pierre Audi respecta el confinament social i psicològic que pateixen els protagonistes de la peça teatral de Beckett i es deixa guiar per la força expressiva de la música de Kurtág, sota la direcció musical de Markus Stenz, per a conferir als personatges un halo d'esperança i supervivència.
L'elenc a les Arts serà el mateix que va protagonitzar l'estrena absoluta a la Scala de Milà. Després de les seues representacions a València, l'òpera de Kurtág s'estrenarà a Nova York a finals d'aquesta temporada i, en 2022, farà el mateix a l'Òpera de París.
Després de l'èxit de la seua adaptació, en valencià, per al camió de 'Les Arts Volant', Jaume Policarpo estrenarà la versió original de l'obra 'Il tutore burlato' al Teatre Martín i Soler a mitjan novembre. Cristóbal Soler dirigeix els cantants del Centre de Perfeccionament i l'Orquestra de la Comunitat Valenciana en la primera òpera de Martín i Soler, títol que havia d'haver-se representat en l'anterior curs operístic.
El 26 de novembre, les Arts ofereix una cita ineludible per als amants del barroc i el classicisme amb la visita de Marc Minkowski i Les Musiciens du Louvre per a 'Mitridate, re di Ponto', en versió de concert.
El respectat mestre i la seua prestigiosa orquestra d'instruments d'època ofereixen aquesta brillant partitura de Mozart, acompanyats d'un selecte repartiment, amb les sopranos Julie Fuchs i Elsa Dreisig, el tenor Pene Pati i el contratenor Jakub Józef Orli?ski.
Les Arts presenta en el mes de desembre el tercer nou muntatge de la temporada 2020-2021, 'La Cenerentola', de Rossini, realitzat en coproducció amb les òperes d'Amsterdam i Ginebra. L'adaptació lírica de 'La Ventafocs' de Perrault suposa, a més, el debut a València d'una de les figures més reputades de l'escena operística, el francés Laurent Pelly.Imprescindible en els grans teatres, el director d'escena gal es destaca per crear un llenguatge escènic que acobla a la perfecció el treball actoral amb la seua idea de vestuari i escenografia.
A l'orquestra, comptarà amb una de les millors batutes belcantistes, l'italià Maurizio Benini, i a l'escenari, amb expertes veus rossinianes: la mezzosoprano Anna Goryachova, el tenor René Bavera, el baix-baríton saragossà Carlos Chausson i el baríton català Carles Pachón.
Les Arts compleix al gener amb el seu compromís amb l'obra de Verdi amb un títol inèdit en repertori del teatre, 'Falstaff', la seua comèdia crepuscular, que reunirà primeres figures del panorama líric sota la direcció musical de James Gaffigan.
Ambrogio Maestri, intèrpret de referència en el rol de Falstaff, encapçala el repartiment, en què també figuren Ainhoa Arteta en el seu debut escènic a València, l'antic alumne del Centre de Perfeccionament i hui sol·licitat intèrpret Mattia Olivieri, Sara Blanch i una de les dives predilectes de les Arts, Violeta Urmana, que debuta en el rol de Mrs. Quickly.
Sobre l'escenari, el cineasta i director Mario Martone trasllada l'acció de Shakespeare a una metròpoli europea actual, en la qual conviuen els baixos fons i la classe burgesa.
Dins de l'obertura a nous autors, el Centre de Perfeccionament s'obri a un compositor inèdit en la programació, l'espanyol Manuel García, clau per al desenvolupament de Gioachino Rossini, de qui va ser amic personal i primer intèrpret dels seus títols més importants.
Emili Sagi signa l'adaptació d'un dels últims treballs del tenor, compositor i mestre de cant: 'L'isola disabitata', una òpera de cambra concebuda per a quatre cantants i acompanyament pianístic, que es representarà al Teatre Martín i Soler al febrer i el 4 de març al Principal de Castelló.
Al març, huit anys després de l'última reposició de 'Die Walküre', torna l'òpera de Wagner a la sala principal amb 'Tristan und Isolde'. El prestigiós mestre finés Mikko Franck, expert wagnerià, s'uneix a la nòmina de grans batutes que treballen amb l'Orquestra de la Comunitat Valenciana per a un repertori amb què l'agrupació ha aconseguit les seues més altes cotes d'excel·lència.
Un robust elenc de veus es reuneix a València per a una de les grans apostes de la temporada: Stephen Gould, referent internacional en el paper de Tristan, Elena Pankratova, que culmina la seua exitosa trajectòria wagneriana amb el debut d'Isolde, Elena Zhidkova com la temperamental Brangäne i el llegendari baix René Pape (Rey Marke).
En aquesta ocasió, Àlex Ollé, de La Fura dels Baus, proposa un muntatge d'estètica moderna, al mateix temps que sòbria i elegant, rica en simbolisme.
Les Arts clausurarà l'activitat operística amb el díptic més representatiu del verisme italià: 'Cavalleria rusticana' i 'Pagliacci', en el mes de maig. Jorge de León, estretament lligat a les produccions de més èxit de les Arts, interpretarà en la mateixa vetlada els exigents papers protagonistes d'ambdues obres: Turiddu i Canio. L'acompanyen sobre l'escenari Sonia Ganassi, Santuzza de referència, a més de Ruth Iniesta en el paper de Nedda i l'ascendent Misha Kiria en la doble comesa d'Alfio i Tonio.
El 'regista' Giancarlo del Monaco signa aquesta producció del Teatro Real per la qual va ser guardonat amb el Premi Campoamor a la millor direcció d'escena. Torna a l'orquestra de la sala principal el valencià Jordi Bernàcer, dins de la seua ascendent carrera internacional.
Així mateix, l'aposta per la sarsuela, en gran format i amb primeres figures, es manté en 'Les Arts és Sarsuela'. A l'abril, a la sala principal es representa 'El barberillo de Lavapiés', d'Asenjo Barbieri, amb Miguel Ángel Gómez Martínez al podi i una proposta escènica d'Alfredo Sanzol que adapta el text original del llibret de Luis Mariano de Larra als temps actuals.
L'emergent baríton Borja Quiza interpreta el protagonista de l'obra, el barber Lamparilla, acompanyat de cantants de consumada experiència en el gènere líric espanyol, com la mezzosoprano valenciana Sandra Ferrández i la soprano catalana Maria Miró, entre altres.