25n
25N
25N

La Diputació tanca la legislatura de la Igualtat amb el primer pla en 200 anys, el Feminari i els Celia Amorós

20/06/2019 -

Defensava Carmen Alborch que el feminisme hauria de ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El compliment d’aquest desig de qui va ser ministra de Cultura no est√† en mans de la diputada provincial d’Igualtat, per√≤ Isabel Garc√≠a, amb la col¬∑laboraci√≥ de la resta de responsables de la corporaci√≥ provincial, ha introdu√Įt la perspectiva de g√®nere en el dia a dia d’una instituci√≥ que en els √ļltims quatre anys s’ha convertit en referent en igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

El primer Pla d’Igualtat en una instituci√≥ bicenten√†ria, l’aportaci√≥ de 50 mesures al Pacte Valenci√† contra la Viol√®ncia de G√®nere, el Feminari com a f√≤rum de debat sobre els reptes actuals de la dona i els Premis Celia Amor√≥s s√≥n part del llegat que deixa Isabel Garc√≠a en una Diputaci√≥ que en 2015 va convertir la Igualtat en un dels pilars de la seua gesti√≥.

En paraules d’Isabel Garc√≠a, ‚Äúla toler√†ncia zero contra la viol√®ncia de g√®nere √©s una responsabilitat de les institucions p√ļbliques, que han de treballar al costat de la ciutadania, des de la prevenci√≥, per a canviar els comportaments i avan√ßar en l’erradicaci√≥ d’aquesta xacra social‚ÄĚ. Aquesta ha sigut la base que, junt amb el desenvolupament dels plans d’Igualtat en cada municipi, ha servit per a ‚Äúrecuperar el temps perdut‚ÄĚ en un √†mbit que fa quatre anys no tenia entitat pr√≤pia en moltes institucions.

El primer Pla d’Igualtat

En aquest sentit, la Diputaci√≥ ha creat el primer Pla d’Igualtat en els seus m√©s de 200 anys d’hist√≤ria, i m√©s de 60 ajuntaments valencians s’han pujat ja al tren de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Viol√®ncia de G√®nere, un pas m√©s en el repte de donar la millor resposta possible davant aquesta xacra social.

‚ÄúEn aquests √ļltims dos anys ens hem posat a la carrera per a oferir als ajuntaments els recursos i el suport necessari per a portar avant les seues pol√≠tiques d’Igualtat, ja que cada municipi treballava pel seu compte‚ÄĚ, explica la diputada, que defensa la creaci√≥ de ‚Äúuna xarxa de treball per a ajudar sobretot els municipis m√©s xicotets i coordinar l’acci√≥ dels grans, posant en com√ļ programes i mesures que han donat bons resultats‚ÄĚ.

Isabel Garc√≠a recorda que ‚Äúel 90% dels municipis valencians no tenia pla d’igualtat, trobant-nos personal pol√≠tic i t√®cnic i policies sense la formaci√≥ oportuna tant en Igualtat com en resposta a la viol√®ncia de g√®nere, que √©s la major de les desigualtats‚ÄĚ. ‚ÄúEn aquest temps ens hem dedicat a formar a aquests professionals en mat√®ria d’Igualtat i viol√®ncia de g√®nere, i en paral¬∑lel hem ajudat econ√≤micament al moviment associatiu feminista perqu√® poguera arribar on no arribem, a √†mbits com l’educaci√≥, el cinema i l’art‚ÄĚ, apunta Garc√≠a.

En aquest context sorgeix el programa Associa‚Äôt, amb trobades que han donat a les associacions la possibilitat de treballar conjuntament aspectes nous en mat√®ria d’organitzaci√≥, motivaci√≥ i dinamitzaci√≥ d’aquests col¬∑lectius. A m√©s, s’han abordat temes d’actualitat com la igualtat salarial, i d’aquestes trobades han eixit propostes que s’han tradu√Įt en noves mesures, com els cursos de formaci√≥ de la policia local en mat√®ria de viol√®ncia de g√®nere, en col¬∑laboraci√≥ amb l‚ÄôIVASPE.

Un congrés i uns premis

La gesti√≥ del departament d’Igualtat de la Diputaci√≥, en el seu repte d’implicar a tota la societat en aquest ‚Äútreball des de la inf√†ncia que busca ensenyar a un xiquet i una xiqueta que s√≥n iguals‚ÄĚ, ha anat m√©s enll√† de la col¬∑laboraci√≥ amb els municipis en la implantaci√≥ de plans i programes, la formaci√≥ i les subvencions per a dinamitzar la tasca dels col¬∑lectius socials. Han nascut aix√≠ el Feminari, un f√≤rum de debat sobre els reptes actuals de la dona, i els premis Celia Amor√≥s, que reconeixen el treball de col¬∑lectius, institucions i persones en la lluita contra la viol√®ncia de g√®nere.

El Feminari √©s, amb quatre edicions celebrades, un congr√©s ja consolidat pel qual han passat veus autoritzades com Amelia Valc√°rcel, Rosa Reg√°s, Betty Lachgar, Carmen Calvo, Sandra Barneda, Silvia Buabent, Octavio Salazar, Laura Freixas, Stasa Zajovic i Carmen Alborch mateix, entre altres, amb m√©s d’un miler d’inscripcions en l’√ļltima d’aquestes edicions, la que va posar en escena la ‚Äúmirada transversal feminista‚ÄĚ de la Diputaci√≥ de Val√®ncia en el Centre del Carmen.

Tamb√© en aquest √†mbit de la divulgaci√≥, ‚Äúfonamental en un proc√©s de consci√®ncia col¬∑lectiva que puga esquivar el descontrol que existeix en les xarxes socials‚ÄĚ, s’emmarca la convocat√≤ria dels premis Celia Amor√≥s, que reconeixen el treball d’associacions, grups humans i persones en la lluita contra la viol√®ncia masclista.

Col¬∑lectius com Alanna, amb 16 anys treballant per una societat inclusiva al servei de col¬∑lectius vulnerables com a dones i menors; grups humans com el de les treballadores i treballadors de la Fe que van crear una comissi√≥ per a detectar possibles casos de viol√®ncia de g√®nere entre les pacients; institucions com l’Ajuntament de Picassent, que aplica pol√≠tiques d’igualtat des de 1989; i persones com Julia Sevilla, primera dona professora titular en Dret Constitucional a Espanya, primera lletrada en Les Corts i adjunta al S√≠ndic de Greuges.

Aquests van ser els premiats en la tercera edici√≥ dels Celia Amor√≥s, un reconeixement que porta el nom de la fil√≤sofa, escriptora i assagista, una de les grans referents del feminisme i una de les madrines, junt amb la catedr√†tica de Filosofia Moral i Pol√≠tica de la UNED, Amelia Valc√°rcel, i l’ex ministra de Cultura, Carmen Alborch, d’aquesta ‚Äúmanera feminista de fer pol√≠tica‚ÄĚ.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

7 + 19 =