L’Ajuntament de València ha concedit la beca de la Casa Velázquez a l’artista Ernesto Casero. Esta subvenció permet desenvolupar un projecte artístic a la Casa Velázquez de Madrid durant un curs acadèmic, i això permet que la persona beneficiària realitze un veritable treball d’investigació i reflexió sobre la creació contemporània. La dotació és de 16.000 euros, la qual cosa convertix esta beca en una de les millor dotades del panorama artístic actual.
La beca de la Casa Velázquez és conseqüència d’un conveni signat l’any 1927 entre l’Ajuntament de València i eixa institució cultural, que forma part de la xarxa d’escoles i institucions d’investigació de l’Estat francés a l’estranger. El govern municipal pretén mantindre i potenciar esta ajuda que comporta, en última instància, la incorporació d’una obra al patrimoni municipal. "La beca Velázquez és molt important per a l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de València. És una de les millor dotades i resulta molt enriquidora per a l'artista que la guanya, ja que li permet fer un treball notable. Per això, la nostra intenció és donar-li suport i continuïtat i millorar alhora aquells aspectes que considerem necessaris, com ara involucrar els col·lectius professionals de la ciutat”, ha explicat la regidora de l’Àrea de Cultura, Glòria Tello.
De fet, per primera vegada en molts anys, els col·lectius professionals de les arts plàstiques de la ciutat de València han pogut tindre veu en el procés de conformació del tribunal avaluador dels projectes. Així les coses, s’ha acabat amb la tradició dels darrers anys perquè fóra el regidor o la regidora de Cultura qui triara directament dos dels membres del jurat, que enguany han sigut proposats per l’Associació d’Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló (AVVAC) i per l’Associació Valenciana de Crítics d’Art (AVCA). D’una altra banda, també destaca enguany com a novetat el fet que, per primera vegada, les persones candidates han pogut conéixer prèviament el jurat i han estat informades puntualment del procés de selecció.
“No sols donem veu al teixit professional, sinó que a més volem garantir la neutralitat i la transparència de l’acció municipal. Hem de fer costat a la cultura sense condicionar-la”, ha assegurat Tello.
El jurat ha estat integrat per: Xavier Bodouin, director artístic de la Casa de Velázquez; Enrique González Flores, membre de la Casa de Velázquez; Nelo Vinuesa, guanyador de la beca 2015-2016; María Teresa Ibáñez, gestora cultural de la Universitat de València, a proposta de l’AVCA, i Isidro López-Aparicio Pérez, crític i comissari, a proposta de l’AVVAC.
D’altra banda, l’Ajuntament també ha posat en marxa un procés de consultes amb els col·lectius professionals per a poder elaborar unes bases que s’adapten a les necessitats dels joves artistes valencians, donat que les existents no s’han modificat des de fa anys. Entre els problemes que cal resoldre hi ha el fet que la dotació econòmica fins ara s’ha fet efectiva en acabar l’estada de la persona becada, una paradoxa en tractar-se d’una beca d’estudis.
EL GUANYADOR, ERNESTO CASERO
El guanyador de la beca Velázquez enguany és Ernesto Casero (1977), llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. El seu treball ha evolucionat des de qüestions relacionades amb la percepció visual i la representació bidimensional fins la producció als darrers anys centrada en les idees de versemblança i veritat, la història de la biologia i la representació de la natura des de l’art i la ciència.
Casero va guanyar en 2005 el premi Senyera de pintura, concedit per l’Ajuntament de València, i el premi de pintura de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
El jurat ha valorat tant la seua trajectòria com el rigor en el plantejament del seu projecte, que ha de realitzar a partir d’un treball d’investigació coherent i sostingut en el temps, que encaixa a la perfecció amb l’objectiu d’una beca d’estada d’estudis com la Velázquez.
El projecte de Casero pretén desenvolupar la sèrie A darwinian point of view (Un punt de vista darwinià), que constituïx un comentari a la visió de l’evolució de Darwin. Als dibuixos es representa un animal extint per l’acció humana i sobre ell apareix una paraula dibuixada, un adjectiu que al·ludix a la idea spenceriana de la supervivència del més apte.