La companyia Teatre del Temple culmina aquest diumenge en el Teatre Talia de València les representacions de la seua versió del clàssic de Calderón de la Barca, 'La vida és somni', que acosta els versos de l'autor al segle XXI embolicats en un ambient exòtic i ple de color, una estètica entre l'underground i la pel·lícula 'Matrix', i a ritme de música en directe.
L'obra, que ha estat en el Talia des del dimecres, permetrà al públic valencià gaudir d'una nova visió del clàssic immortal de la literatura espanyola, considerada una de les obres mestres de les arts escèniques i de la literatura universal.
L'elenc al complet, els seus huit intèrprets, sota la direcció de Carlos Martín, ha estat aquest dimecres sobre l'escenari per a presentar la seua versió del clàssic. Una versió, que porta ja tres anys rodant i que, segons han explicat els seus protagonistes, càrrega d'"emocionalitat" els versos de Calderón de la Barca, utilitzats com a "vehicle dramàtic".
Així, rescata per a aquest segle el vers, "sense impostació", a ritme de la música en directe, composta especialment per a l'ocasió amb instruments "poc habituals, orientals i una mica exòtics", ha explicat el seu compositor, Gonzalo Alonso.
Cada nota musical "construeix els ritmes del vers i accentua la seua intencionalitat dramàtica", ha ressaltat el director de l'obra Carlos Martín. I és que "els clàssics estan vius" i aquest muntatge aconsegueix un "equilibri" entre el clàssic i el contemporani, ha defensat.
'La vida és somni' dissecciona la capacitat de l'ésser humà per a exercir la seua llibertat enfront de la destinació. Es tracta d'una obra filosòfica sustentada en una trama escènica on els jocs de poder es creuen amb el desig carnal i on la realitat està sempre contagiada per l'oníric.
La història arranca quan Basilio, rei de Polònia, creu que el seu fill Segismundo està destinat a ser despòtic i cruel, i que li arrabassarà el tron. Per això decideix tancar-ho en una torre solitària, on és criat embrutit i encadenat, per Clotaldo, noble i lleial servidor de Basilio.
El pare, temorós d'haver-se equivocat, vol posar a prova a Segismundo, portant-li adormit a palau on desperta convertit en príncep. Allí Segismundo es mostra a tots superb, brut i cruel, per la qual cosa Basilio decideix restituir-ho a la presó. Quan desperta de nou Segismundo està convençut que tot quant va viure en la cort no és sinó una il·lusió, com ho és la vida sencera.