La Unió de Llauradors ha reclamat aquest dilluns que s'augmenten els recursos per a les inspeccions en matèria agroalimentària, així com sancions "més contundents" als qui incomplisquen la normativa.
Així ho ha expressat després de conéixer un informe elaborat per l'Organització Europea de Consumidors i distribuït en l'àmbit estatal per l'OCU que revela com s'han retallat a la Unió Europea els pressupostos i recursos dedicats a les inspeccions alimentàries. En concret, la reducció a Espanya hauria sigut del 8,6% entre 2009 i 2017, inferior a la d'altres països.
L'organització insisteix que aquests controls són clau per a garantir la seguretat alimentària dels consumidors europeus i evitar així que les importacions de cítrics amb plagues procedents de tercers països puguen entrar en el nostre territori.
"En aquesta, com en moltes altres qüestions" -asseguren- "els agricultors i ramaders hem de tindre una total complicitat amb els consumidors", perquè és "la millor forma que es valoren els enormes esforços que realitzen els productors valencians per a proveir als consumidors d'excel·lents productes en termes de qualitat, sanitat i benestar animal".
No obstant, perquè això succeïsca La Unió considera que ha de greixar-se la cadena alimentària perquè aqueix valor es trasllade al preu en origen i per a això són fonamentals també els controls de l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA).
Sobre aquesta qüestió, La Unió contempla positivament les actuacions de l'agència encarregada de vetlar pel compliment de la Llei 12/2013 sobre les relacions comercials entre els diferents operadors de la cadena alimentària.
És necessari, i així ho ha vingut reclamant, que es dote a l'agència de més recursos pressupostaris i de més mitjans personals per a rendibilitzar-los i ampliar les actuacions dirigides a erradicar de la manera més eficaç les pràctiques deslleials en la cadena alimentària.
ESCASSAMENT PUNITIU
Segons un informe de la mateixa entitat, fins a mitjan 2019 des de la posada en marxa de l'AICA, s'han interposat 1.735 sancions per un muntant total de 10,6 milions d'euros.En el cas de les indústries la multa mitjana estaria per davall o entorn dels 3.000 euros i en les empreses de distribució directa al consumidor, sobre la qual recau la quantia més gran de les sancions, rondaria els 28.000 euros.
Aquestes dades llancen un import mitjà de les sancions realment baix i escassament punitiu si es comparen amb algunes de les xifres de negoci de grans empreses del sector.
La Unió advoca per una revisió del règim sancionador de la Llei quant a l'import, tipificació de gravetat i graduació de les multes, de manera que arriben a ser realment dissuasives de la realització de pràctiques contràries a la Llei.
A més, demana que s'aplique, ampliant-la a tots els infractors, la sanció complementària que la Llei contempla consistent a publicar la llista de tots ells, no sols els casos molt greus, indicant la multa i el motiu.
"No podem tindre lleis que permeten que isca rendible incomplir-les", subratllen des de la Unió, i citen l'exemple de la multa a algunes indústries làcties espanyoles, en aquest cas per part de les autoritats de competència.
"Sancions de només el 10% del benefici il·lícit obtingut i que segueixen sense pagar-se després de diversos anys d'imposar-se, més que penes dissuasives, poden ser un risc calculat i assumible per a qui decidisca saltar-se les normes", afigen.
L'organització també considera "clau" reforçar la coordinació entre les administracions autonòmiques i l'Estat per a evitar que aquells que cometen infraccions supraregionals queden impunes, així com dotar amb més recursos la capacitat inspectora de les CCAA per a evitar que els grans grups empresarials amb clara posició de domini "campen a pler".