Hui divendres, a les 19 h, la Sala Oberta del Centre Cultural La Nau acull la inauguració de l'exposició "Teatre Olympia: Cent anys en escena", que estarà oberta al públic fins al 8 de gener de 2017.
Organitzada per la Universitat de València i el Teatre Olympia, la mostra repassa la història d'esta sala a través d'un centenar de peces entre fotografies, cartells, fullets i altres materials provinents de col·leccions privades i públiques. Es tracta de la primera vegada que es dedica una mostra a este teatre, capítol important de la identitat cultural de la ciutat des de la seua condició de testimoni i part activa de l'evolució de la indústria de l'espectacle i els gustos del públic en la València moderna i contemporània.
Barberà Masip / Estreno de "El Aguijón, de Fernando Lluch, en el Olympia por la Cia de Enrique Borrás, 1/12/ 1922
El Teatre Olympia obri les seues portes el 10 de novembre de 1915, mantenint-se en funcionament de manera ininterrompuda. I en mans privades, faceta que la distingeix de les sales més antigues que perviuen en la nostra ciutat. Encara que inaugurat com a teatre, en 1923 es transforma en sala cinematogràfica per la rendibilitat més gran i la fama del cel·luloide, entre altres. Seixanta-un anys després torna a programar teatre davant el declivi d'espectadors patit per les sales de cinema tradicionals.
A més de reconéixer, o conéixer, a grans trets la història de la sala del carrer Sant Vicent, l'exposició ofereix l'oportunitat de contemplar obres que mai s'havien mostrat al públic i de gran interés plàstic, com és el cas d'un cartell modernista de l'artista J. Bellver, propietat del col·leccionista Díaz Prósper, o programes de teatre i de cinema cedits pels col·leccionistes Rafael Solaz, Juan Monsell o José Huguet. En la mostra també figuren fotografies de pioners del fotoperiodisme com Barberà Masip, Lázaro Bayarri o Luis Vidal, així com de mestres del reportatge cultural de la postguerra com Antonio Calvo i, més recentment, José Marín, Daniel García Sala, García Poveda "El Flaco", José Aleixandre, Manolo Molines o M. Angeles Valencià. Per la seua banda, l'associació Valentiga ha col·laborat en les labors de documentació.
Antonio Calvo / Fachada y cartel publicitario del cine Olympia, 1951
L'exposició es desplega de manera cronològica entorn dels grans moments viscuts per l'Olympia, arrancant amb la ràpida consagració de la sala com a teatre de moda i focus de modernitat en la ciutat, per a continuar amb la seua etapa cinematogràfica. Una etapa en què, sota la batuta de l'empresari Angel Pérez del Vall en primer lloc i, a partir dels anys 50, de l'exhibidor Enrique Fayos, l'Olympia va esdevenir un dels cinemes d'estrena més concorreguts de la ciutat.
Tanca la mostra una selecció de moments capturats enfront del seu escenari en els últims trenta anys a manera de resum del mig miler de companyies de prestigi que han recalat en ell després de la seua transformació, de nou, en teatre. Un teatre que, amb la incorporació a la seua direcció d'Enrique i Mariángeles Fayos, s'ha alçat entre els primers de l'Estat quant a nombre d'espectadors.
Més enllà de l'habilitat mostrada pels successius empresaris responsables de l'Olympia per a casar els resultats artístics amb els comercials, l'exposició permetrà apreciar una faceta normalment desapercebuda: l'estreta complicitat amb el teixit cultural valencià mantinguda per tots ells. Suport del qual es beneficiaria la indústria audiovisual valenciana del primer terç de segle amb Cifesa al capdavant, així com companyies i creadors escènics amb capacitat per a omplir el miler de localitats que conforma l'aforament de la sala. I, així, assegurar el necessari equilibri pressupostari al qual un negoci de tipus privat, com és el cas, es deu.
--
Data: 11 de noviembre 2016 - 8 de gener 2017
Horari: 10:00 a 20:00 hrs
Lloc: Sala Oberta del Centre Cultural La Nau