La ruta de les ermites és un passeig que toca tant pla com muntanya per poder veure les antigues ermites de Llíria, cadascuna amb la seua història i el seu privilegiat entorn. Aquesta ruta és apta per a totes les edats, encara que hi ha trams de muntanya més complicats que altres, i és recomanable fer-la en un dia completament lliure, ja que es pot allargar prou depenent del temps que es vuiga dedicar a cada parada del camí (i totes són dignes d'una bona estona).
Els llocs de parada obligatòria són el tossal de Sant Miquel, tossal de Santa Bàrbara i Parc Natural de Sant Vicent.
El camí per arribar al tossal de Sant Miquel pot fer-se des del poble o per muntanya, on es pot gaudir de millors vistes. No té pèrdua seguir la senda de la muntanya, on el paisatge de la ruta va variant fins arribar a un tram empinat que té sorpresa final: et trobaràs a les esquenes del monestir de Sant Miquel, on començaràs a descobrir que les vistes són espectaculars.
Pujant fins dalt, pots accedir al mateix pati del monestir. Ací podràs gaudir de les vistes panoràmiques des dels graons, ben disposats per això, i visitar el monestir. En aquest sentit, és important tindre en compte l'horari d'apertura del monestir: generalment tots els dies de 9:30 a 13:00h. i de 16:00 a 17:30h.Quan no quede ningun racó per investigar ací – i tingam fotografies de tots els angles possibles – emprenem la senda on l'havíem deixada, per un camí tan visible que no té gens de pèrdua. Veuràs senyals que indiquen a l'esquerra, i és que ací es troba el poblat iber de l'antiga Edeta increïblement conservat pels segles que fa – però aquest és un tema a banda que mereix tractar-se de forma independent.
Ací comença el tram més difícil de la ruta, encara que amb precaució no té major dificultat. Hi haurà moments en què pareix que la vegetació siga l'ama del paisatge – i ho és – però es pot sortejar d'una manera o altra. Només s'ha de seguir donant la volta al monestir fins que arribarà un moment que podrem veure davant una muntanya, encara un poc llunyana, amb runes d'algun tipus d'edificació: és l'ermita de Santa Bàrbera, i allí ens dirigim.
Ací ja el camí el fa cadascú al seu gust, tenint visible l'objectiu al cim del següent tossal: hi ha diferents maneres, totes fàcils, de pujar-lo.Una vegada dalt, ens trobem amb les runes d'allò que va ser l'ermita de Santa Bàrbera i les vistes privilegiades que oferix l'entorn.
Per baixar el tossal, ho farem per la "via oficial", coneguda com a "Camí del calvari", que sorteja el desnivell amb camins poc empinats però que van de punta a punta, i amb les diferents creus amb imatges del Via Crucis. Una vegada baix, es seguirà baixant pels carrerons fins arribar al nucli urbà.
L'última parada es el Parc Natural de Sant Vicent, a només 3 quilòmetres del nucli urbà.
Per a aquest lloc no es pot fer ninguna guia, només es pot recomanar anar en prou de temps per poder viure disfrutar de tot allò que et vas trobant, des de que comences el camí fins el final a l'ermita, passant pels ànecs i peixos que són bona part de la seua població.I recorda: és important tindre fotos que inmortalitzen l'escena, però més important és viure-ho.