La renda agrària ha baixat un 16% des del 2003 mentre que els costos de producció s'han disparat un 46%

Guardar

image002
image002

Un informe del Comité Econòmic i Social (CES) conclou que la renda agrària espanyola en termes corrents ha descendit un 16% entre 2003 i 2015 hagut de, principalment, a l'acusat encariment que van experimentar els diferents costos de producció, un encariment que es va disparar en un 46% durant eixe mateix període. Aquesta marcada caiguda de la rendibilitat trenca amb una tendència històrica posat que, segons el mateix estudi del CES, des de 1990 fins a 2003 la renda agrària venia augmentant any rere any.

Les tres partides que representen les dues terceres parts dels consums intermedis necessaris per a poder dur a terme la producció agropecuària han sigut a més les que majors creixements van registrar en aquests últims tretze anys (2003-2015): els pinsos per a alimentar el bestiar van pujar un 60,4% en valor, els fertilitzants un 62,2%, mentre que el capítol dedicat a l'energia i els lubrificants va augmentar un 69,3%.

Malgrat els descensos en les cotitzacions del petroli, -un factor que hauria de tenir una influència important en l'evolució dels preus dels inputs en la branca agrària- durant 2015 els consums intermedis van tornar a aconseguir el màxim històric marcat en 2013. D'aquesta manera, sempre segons el CES, per a obtenir un euro de producció s'han hagut de gastar 50 cèntims en inputs productius, quan en 2003 només es necessitaven 35 cèntims.

L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) considera que les dades oficials del CES corroboren de manera clara i rotunda la dramàtica realitat que travessen els productors en els últims temps. El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, afirma que "les xifres testifiquen el que venim denunciant fa temps, açò és, que els nostres marges de rendibilitat són cada vegada més estrets perquè, d'una banda, els grans emporis d'inputs ens obliguen a gastar més en els costos de producció i, d'altra banda, les cadenes de la gran distribució alimentària pressionen a la baixa els preus en origen, i tot açò ho fan en moltes ocasions sense respondre a les condicions objectives del mercat o a la relació entre oferta i demanda, sinó abusant de la posició de domini que exerceixen sobre la baula més feble i vulnerable: el productor".

Aguado assegura que les estadístiques que reflecteix el CES "no ixen gratis en el camp, perquè la crisi de rendibilitat ja s'ha cobrat a la Comunitat Valenciana un total de 164.000 hectàrees abandonades". Per açò, el màxim dirigent d'aquesta organització agrària reitera la necessitat imperiosa que els partits polítics amb representació en les Corts Valencianes consensuen i engeguen un pla estratègic a vint anys vista que determine el model d'agricultura del futur i continga les mesures necessàries per a reimpulsar aquest sector des del punt de vista econòmic, ambiental i social.

Destacats