La Plataforma per la Llengua considera que és imprescindible exigir una mínima competència lingüística en valencià en els cossos policials d'àmbit local. L'entitat entén que la llengua pròpia no pot tindre la consideració de simple mèrit pel seu caràcter oficial i demana al govern valencià que reconsidere els criteris de promoció interna. Així, la Plataforma per la Llengua assenyala que, com a personal funcionari, els policies locals han de conéixer el valencià per a assegurar la seua normalitat al carrer i en les instàncies públiques.
Aquest mes de gener ha entrat en vigor la Llei 17/2017, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana. L'article 61 de la llei, aprovada el desembre amb el suport dels partits del Botànic, estableix que la llengua pròpia del país es tinga en compte com a mèrit en la promoció interna dels agents locals de policia, però marca un límit als ajuntaments: el coneixement del valencià no pot ser de caràcter eliminatori. Per aquesta raó, la Plataforma per la Llengua considera discriminatòria la mesura, ja que el coneixement del castellà és imprescindible mentre que el valencià només suma punts.
Durant el període d'aprovació de la llei a les Corts, el Parlament de les Illes Balears va aprovar-ne una que també regulava els cossos policials locals, la Llei 11/2017, de modificació de la Llei 4/2013, de 17 de juliol. En contrast amb la normativa valenciana, el legislatiu insular va preveure en l'article vint-i-dosé que els aspirants a policies locals tingueren el deure «d'acreditar el coneixement de la llengua catalana del nivell que determine la normativa vigent que, com a mínim, serà l'exigible al personal funcionari de l'administració autonòmica de les Illes Balears».
Per això, la Plataforma per la Llengua demana als partits que donen suport al govern valencià que reconsideren la proposta i canvien la regulació en matèria lingüística. «La policia local és un cos de seguretat que depén de les corporacions municipals i que participa en el manteniment de la seguretat pública. Cal que tinga una mínima noció lingüística acreditada», destaca el portaveu de l'entitat, Manuel Carceller. A més, la Plataforma per la Llengua assegura que la normativa també perjudica els ajuntaments que ja aposten pel requisit lingüístic en les seues proves de selecció.