25n
25N
25N

La mort de Rita Barberá, la notícia més destacada del 2016

La mort de Rita Barberá, la notícia més destacada del 2016
31/12/2016 -

Rita Barberá, alcadessa de València durant 24 anys, envoltada de la corrupció del Cas Taula i el 2016 acaba amb un trist final. Mentre València oferia flors a la patrona dels mariners, la Verge del Carme (16 de juliol), allà per 1948 veia la llum la que en un futur canviaria la cara de la capital del Túria. Rita Barberá Nolla va nàixer en el si d’una família de classe mitjana-alta i d’ells va heretar les seues inquietuds i carisma. El seu pare, José Barberá, va ser un important periodista valencià que va començar com a redactor del Tradicionalista, després pas a ser el corresponsal a Roma de El Siglo Futuro. També va deixar la seua signatura en el diari Levante i ja en 1940 era nomenat director de El Correo Gallego. Superat la meitat del segle XX, la família Barberá torna a València on José es fa càrrec del periòdic Jornada, fundat pel Moviment Nacional, i és triat president de l’Associació de la Premsa, càrrec que va regentar durant 30 anys. La seua filla, Rita, va seguir els seus passos periodístics i després de cursar en el Col·legi Domus de València l’ensenyament primari, batxillerat i el preuniversitari es va llicenciar en Ciències Polítiques, Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València i en Ciències de la Informació per la Complutense de Madrid.

Després d’haver fundat el partit a València, Rita s’estrena com a càrrec electe en 1983 sent diputada en les Corts Valencianes, càrrec que va exercir durant vuit anys presentant-se inclús com a candidata a la Generalitat en les eleccions de 1987, que va perdre davant Joan Lerma no arribant a obtenir ni tan sols mig milió de vots. No obstant això, Rita estava cridada a fer alguna cosa gran en la seua ciutat. Quatre anys després, en 1991, es convertia en candidata a l’alcaldia de València. Per nombres de vots els comicis els guanyava Clementina Ródenas però gràcies al pacte que van segellar el Partit Popular amb la Unió Valenciana de Vicente Lizondo, Rita Barberá es convertia en ‘l’eterna Alcaldessa de València’. Un total de 24 anys en el càrrec, totes les eleccions guanyades per majoria absoluta, que han donat per a molt. No solament va ser alcaldessa sinó que entre 1995 i 2003 va ser nomenada presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Al maig del 2015 un altre pacte (esta vegada entre Compromís, PSPV i València en Comú), semblat al que la va posar a ella en la butaca de l’alcaldia, la destronaria. Des de llavors es va convertir en Senadora del PP a Madrid fins que al setembre d’este mateix any es va veure obligada pel seu propi partit a passar al grup Mixt en haver de donar-se de baixa en la seua afiliació al PP.

La gestió i forma de governar de Rita Barberá té quasi el mateix nombre de defensors que de detractors. La persona de Rita ha sigut qui ha arrossegat una ingent quantitat de vots al Partit Popular durant els últims anys de la política espanyola. No en va, la Comunitat Valenciana i especialment la capital del Túria, era un dels feus del PP. Es pot qüestionar la despesa (balafiament tal vegada) i la forma de fer política, però el que en els últims anys va quedar palés és que amb la gestió de grans esdeveniments i les grans construccions, València va ser posada en el mapa mundi. La Copa Amèrica, La Fórmula 1, el Gran Premi de la Comunitat Valenciana, la Ciutat de les Arts i les Ciències de Santiago Calatrava, el Palau de Congressos de Norman Foster… han fet que la terra de les flors, de la llum i del color siga coneguda per tots i referència turística no solament pel clima, la platja o la festa.

Taula al quadrat: Rita Barberá en escac?I precisament la meitat dels valencians demanen un carrer amb el seu nom, per altra banda l’altra meitat de valencians que ho rebutgen. És cert que una figura pública com ella desperta suspicàcies. Potser l’exalcaldessa siga la figura política més important en les últimes dècades per a València, algú que despertava odis i amors en proporcions equivalents. No és per a menys en considerar la gran quantitat d’esdeveniments que es van impulsar en el seu mandat o les megaconstruccions, amb el Cas Taula, el desastre del Metro de València o el “caloret” com a teló de fons.

Durant esta setmana ha sorgit una idea entre els seguidors de Rita, aquells que volen conservar el seu llegat i utilitzen les possibilitats en la xarxa per a aconseguir les seues finalitats. “Poner a una plaza o calle de Valencia el nombre de Rita Barberá”, resa la petició creada per Ciudadan@s de València en Change.org, un lloc conegut per reunir signatures i convocar a interessats per diferents causes. La demanda va dirigida a l’Ajuntament de València, la Generalitat Valenciana, Joan Ribó, Mariano Rajoy i Ximo Puig.

Al tancament d’exia edició, més de 10 000 persones han lliurat el seu suport a esta sol·licitud fundada en els més de “24 anys de dedicació a València i als valencians”. Però no és primera vegada que la seua figura percep un suport d’esta magnitud. La petició per a suspendre el seu aforament va sobrepassar les 60 000 signatures.

Naturalment, va sorgir una altra petició en la mateixa plataforma, però absolutament contrària: “Impedir que algo en València lleve el nombre de Rita Barberá“. Per la seua banda, són més de 17 000 signants de la carta dirigida a Compromís i a l’Ajuntament que expressa que es “pot honrar la seua memòria sense necessitat de faltar al respecte a totes eixes persones a les quals Rita Barberá va fer tant dany durant els seus 24 anys com a alcaldessa de València”.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

deu + 14 =

museo etnologia
ficcions 2019-2020
ficcions 2019-2020