La candidata de Torrent que es presenta a València i demana "perdó" per parlar valencià

Maria José Català pretén ser líder del “centredreta” que inclou a l’extrema dreta de Vox per a ser la pròxima alcaldessa del Cap i Casal

La candidata de Torrent que es presenta a València i demana "perdó" per parlar valencià
07/05/2019 -

Els candidats de cada partit a l’Alcaldia de València ja són coneguts. Pel Partit Popular es coneix des de fa més de tres mesos: el 12 de gener, sense procés de primàries, el PP va presentar com a possible successora de Barberà a María José Català. Una ‘cara jove’ que, no obstant això, porta 14 anys de sous públics i que degué empadronar-se a la ciutat el 28 de desembre: és l’única entre els candidats que no és de València.

També són coneguts els possibles pactes; PP, Ciutadans i la ultradreta de Vox com a alternativa al govern progressista de La Nau, de Compromís, PSPV i UP-EUPV. Un context diferent però amb similituds al de les passades eleccions del 28A a les Corts Valencianes. La candidata, després de les passades eleccions autonòmiques, va destacar que el bloc de la dreta avantatjava en 2.282 vots a les forces progressistes que obtindrien representació, i es va mostrar segura de ser la pròxima alcaldessa i líder del “centredreta”. Un ‘nínxol’ ideològic en el qual també situa als ultres de Vox.

“Prec em perdoneu”

Català va iniciar la seua marxa política en primer línia en 2005 quan, amb només 24 anys, el PP de Torrent, la seua ciutat natal, la va incorporar com a assessora municipal. Dos anys després, en 2007, va aconseguir la majoria absoluta en un municipi de tradició socialista. Una victòria que va aconseguir revalidar en 2011. En 2012, el seu últim any al capdavant de l’ajuntament abans de donar el pas a les Corts, la candidata popular cobrava 4.849 euros mensuals més pagues extres; un total de 67.884 euros anuals de sou.

Una de les seues grans promeses va ser la construcció de l’Hospital de Torrent que, a més de no dur-se a terme, va arribar a votar en contra d’una esmena del PSPV en les Corts que recollia la seua construcció. “L’hospital de Torrent, que, malgrat el que us diguen, ja existeix, perquè figura en el mapa sanitari de la Comunitat Valenciana”, va dir la llavors alcaldessa. Després es va saber que l’Ajuntament de Torrent, amb ella al capdavant, no tenia ni els terrenys necessaris.

Després d’un breu pas en 2008, entre març i octubre, pel Congrés dels Diputats, Catalá va decidir deixar Madrid per a centrar-se en Torrent. La seua volta a un parlament seria en 2012 quan, després de només un any de la revalidació com a alcaldessa, va deixar la seua ciutat per a ser Consellera amb els governs d’Alberto Fabra. Primer com a Consellera d’Educació, Formació i Ocupació. Després, després de les retallades de la gestió popular, com a Consellera d’Educació, Cultura i Esport. Fabra va posar al capdavant de l’educació valenciana a Català, que es va disculpar pel “defecte” de parlar valencià en un acte de presentació de, precisament, candidats valencians de PP: “Us demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc aqueix defecte. Si ho faig, prec em perdoneu”.

Sintonia amb l’educació privada

La llavors Consellera va defensar en diverses ocasions la diferenciació del valencià i el català contrària a la ciència, història i criteri de la Universitat de València, Tribunal Constitucional i Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Ara fins i tot, de cara a la campanya per a les Eleccions Municipals del pròxim 26 de maig, la candidata ha castellanitzat el seu cognom amb el canvi de l’accent -de Català a Catalá-. La versió en valencià del seu web està, a més, escrita amb nombroses faltes d’ortografia i sota les ‘Normes del Puig’, promogudes per Lo Rat Penat, la RACV i grups d’ultradreta que neguen el fet de la unitat lingüística.

Una època en la qual també des de la Conselleria, Català va intentar impulsar la construcció de centres escolars privats en sòl públic, en un mateix context en el qual els estudiants valencians es manifestaven per les retallades en educació pública del Partit Popular. No obstant això ja va tractar abans amb l’educació privada; en 2009, des de la seua alcaldia, es va cedir durant 35 anys uns terrenys a la Universitat Catòlica de València on es va construir el Campus de Torrent.

Transparència

PP

El passat Primer de Maig, dia dels treballadors i treballadores, la candidata popular va presentar als membres de la llista que encapçala a l’Ajuntament de València. Amb una cadira de plàstic transparent, va assegurar que un dels seus principals objectius és elevar el consistori valencià en els índexs de transparència. Segons va assegurar, la “falsedat del tripartit”, en referència a la Nau, “és més que evident” en matèria de transparència perquè, assegura, s’han produït “més de 30 resolucions” en les quals s’adverteix a l’ajuntament per no permetre “l’accés a la informació”.

Segons Transparència Internacional el Cap i Casal té un índex de transparència de 90 sobre 100. Són 10 punts més que en 2014 i 61,2 més que en 2012, durant els governs de Barberà. Una política de la qual Català destaca la seua “bona herència“, malgrat que els diversos casos de corrupció amb els quals se’l relacionava; els 10 regidors que van entrar amb la seua llista estan investigats o imputats per diferents trames.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

cinc − un =

turismo salou
Torrent semana agricultura
liria