25n
25N
25N

El jutjat arxiva la causa contra Camps i altres càrrecs pels contractes per a la visita del papa a València

El jutjat arxiva la causa contra Camps i altres càrrecs pels contractes per a la visita del papa a València
11/12/2020 -

El Jutjat d’Instrucció número 5 de València ha ordenat el sobreseïment provisional de la causa oberta contra l’expresident de la Generalitat Francisco Camps i altres càrrecs –entre ells el que fora vicepresident del Consell Víctor Campos i el bisbe auxiliar de València Esteban Escudero– per presumptes irregularitats en les contractacions de la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies (FVEMF) per a la visita del Papa Benet XVI a la ciutat en 2006.

En la causa figuraven també com investigats el representant legal de la fundació, Francisco Javier Jiménez; el secretari de l’Arquebisbat, Antonio Corbí; Enrique Pérez Boada, comissionat de la visita de Benet XVI, i Henar Moliner, secretària general de la fundació. Prèviament, l’Audiència havia acceptat el recurs de l’exsecretari autonòmic d’Hisenda Eusebio Monzó de ser investigat en aquesta causa.

En l’acte de sobreseïment –datat aquest dijous, 10 de desembre, i consultat per Europa Press– es recorda que el jutjat investigava des de 2016 si es van cometre delictes de prevaricació i malversació en els contractes subscrits entre diverses mercantils i la FVEMF per a la visita del pontífex a la capital del Túria.

Conclosa la instrucció, les defenses dels investigats van sol·licitar l’arxivament de la causa, mentre que la Generalitat Valenciana va demanar la incoació de procediment abreujat. El Fiscal va demandar seguir la causa contra Francisco Camps, Víctor Campos i Enrique Pérez Boada, d’un costat, i monsenyor Escudero, Antonio Corbí Copoví i Francisco Javier Jiménez, d’un altre, i va advocar pel sobreseïment provisional per a Henar Moliner. Ara, el jutjat ha decidit arxivar la causa perquè no va veure indicis de la suposada comissió dels delictes.

Entre els fets que s’han analitzat estan els contractes que va subscriure la FVEMF amb 11 empreses, l’aportació de dos milions d’euros per part de la Generalitat Valenciana l’any 2010 en concepte de dotació fundacional i l’assumpció de deutes l’any 2014 per import d’1.306.897 euros.

En primer lloc, la jutgessa es refereix en la seua resolució –contra el qual cap recurs– a la condició jurídica de la FVEMF i cita el testimoniatge de diversos testimonis per a assenyalar que l’entitat “no tenia naturalesa pública, ja que no estava adscrita a cap administració pública, fet que no es produeix fins a l’any 2010”.

Però, a més, apunta, “del que no existeix cap indici és que els investigats s’hagueren concertat a l’inici per a constituir una Fundació amb la finalitat de delinquir, que tingueren coneixement que la Fundació havia de sotmetre’s a la normativa de la contractació del sector públic per a subscriure els contractes que va subscriure i que amb aquest coneixement i sabent aqueixa naturalesa pública que es defensa i de manera arbitrària s’hagueren concertat per a eludir la normativa i contractar amb les empreses que van desenvolupar els treballs o van prestar els serveis per a afavorir així a aquestes, afavoriment del qual no existeix el més mínim rastre durant la instrucció”.

“No es desprén de l’actuat ni l’arbitrarietat ni la injustícia reclamada per la legislació penal i malgrat les afirmacions del Fiscal en el seu escrit interessant la continuació del procediment, aquests extrems han de ser objecte de valoració, sense que això supose una absolució en la instància, perquè resulta necessari a l’efecte de determinar si existeixen indicis racionals de la comissió del delicte de prevaricació que es pretén, això és, s’ha de valorar en aquest moment si els fets denunciats tenen encaix penal o no”.

Sobre aquest tema, exposa que el que fora representant legal de la FVEMF i signant de 9 dels 11 contractes que va subscriure la Fundació, Jiménez Fortea, –professor de dret processal i coneixedor de les normes, remarca– va realitzar els estudis i consultes corresponents amb caràcter previ a executar cap actuació en nom de la Fundació, “havent conclòs sens dubte que la mateixa tenia una naturalesa privada i quedava a la lliure voluntat de les parts la seua decisió a l’hora de contractar”.

Igualment, la jutgessa creu que “cap conducta concreta es descriu en aquest sentit en l’escrit sol·licitant la continuació del procediment respecte dels investigats” i adverteix que no resulta suficient el sol fet que els mateixos tingueren algun càrrec o cap relació amb la FVEMF.

En concret, sobre l’expresident Camps assevera que “va ser president d’Honor de la Fundació, sense cap atribució concreta que conste i de l’actuat durant la instrucció no s’ha revelat cap participació en l’activitat de la Fundació, més enllà de la seua presència en actes institucionals pel seu caràcter, també, de president de la Generalitat Valenciana”.

Quant al delicte de malversació de cabals públics, l’acte manifesta que “cap indici s’ha després al llarg de la investigació que els funcionaris públics que tenien a la seua disposició els fons públics hagueren sostret aquests, li’ls hagueren apropiat o hagueren consentit que uns altres els sostragueren o apropiaren”.

ÀNIM DE LUCRE

Afig que no existeix cap indici que els dos milions d’euros que es van aportar a la fundació “s’hagueren aconseguit mitjançant el desviament irregular d’una partida pressupostària de fons públics, com s’afirma en l’escrit del Fiscal i, sobretot, res ha quedat indiciariamente provat respecte a l’element subjectiu del tipus, aquest és, l’ànim de lucre que hauria d’estar present en el moment de desenvolupar la conducta”.

“Totes les decisions adoptades pel Consell que afectaven els cabals públics, –continua– tant la inicial aportació dels 10.000 euros en el moment de la constitució de la Fundació, com la posterior de 2010 relativa als dos milions d’euros com l’acord de 2014 d’assumpció de deutes, es van adoptar amb els informes favorables de la Intervenció de la Conselleria d’Economia i de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana i fiscalitzats i comprovats posteriorment per la Sindicatura de Comptes, acords adoptats amb la deguda publicitat sense que s’haguera observat cap irregularitat”.

“De les diligències practicades durant la instrucció no es desprén cap element que permeta sostenir que en els acords adoptats pel Consell en els anys 2005, 2009, 2010 i 2014 no s’hagueren respectat les formes, o que els mateixos s’hagueren adoptat de manera arbitrària o que s’hagueren realitzat al marge de la normativa reguladora”, agrega.

Per tant, no havent quedat acreditada la concurrència dels elements dels tipus penals que es denuncien, el jutge decreta el sobreseïment de les actuacions.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

1 × quatre =