El magistrat del Jutjat d'Instrucció número 18 de València, que instrueix les diligències obertes per l'estafa de quatre milions d'euros en l'Empresa Municipal de Transports (EMT), ha dictat una provisió en la qual comunica a l'entitat CaixaBank que la té per "personada i part" en la causa, a l'empara del que s'estableix en l'article 120.3 del Codi Penal, en la condició de "possible responsable civil".
Així consta en un escrit, de data d'aquest dijous, al qual ha tingut accés Europa Press. La provisió no és ferma i contra ella cap recurs de reforma en el termini de tres dies en el mateix jutjat.
El jutjat manté oberta des de principis d'octubre una investigació sobre l'estafa de quatre milions d'euros en l'empresa pública, mitjançant la falsificació de signatures d'apoderats autoritzats a moure diners de l'EMT i huit transferències bancàries a comptes de la Xina, algunes d'elles des de l'entitat CaixaBank. En la causa figura com investigada l'única treballadora acomiadada, que era directora d'administració i que està citada el 12 de novembre.
L'article 120.3 del Codi Penal estableix que són responsables civils, a falta dels quals ho siguen criminalment, "les persones naturals o jurídiques, en els casos de delictes o faltes comesos en els establiments dels quals siguen titulars, quan per part dels quals els dirigisquen o administren, o dels seus dependents o empleats, s'hagen infringit els reglaments de policia o les disposicions de l'autoritat que estan relacionats amb el fet punible comesa, de manera que aquest no s'haguera produït sense aquesta infracció".
L'Ajuntament de València va aprovar el passat 4 de novembre iniciar els tràmits per a personar-se en la causa amb l'objectiu de "recuperar fins a l'últim cèntim d'aquesta estafa contra l'EMT i l'Ajuntament", segons van anunciar els vicealcaldes Sandra Gómez i Sergi Campillo en la roda de premsa de la Junta de Govern.
Gómez explicava en eixe moment que el consistori "serà part legitimada per a personar-se com a acció civil" però, a més, els seus serveis jurídics treballaran perquè estiga personat en la causa com una part més.
Quant a la possibilitat que l'Ajuntament exercira algun tipus d'acció legal contra CaixaBank, la vicealcaldessa assegurava que serien "respectuosos amb els procediments oberts" però subratllava: "L'Ajuntament està legitimat per a emprendre qualsevol acció contra qualsevol de les parts".
"IRREGULARITATS INTERNES"
Un recent informe de CaixaBank atribuïa a l'EMT la responsabilitat del frau i retreia que "sembla més aviat que l'EMT pretén ara traslladar a CaixaBank les resultes negatives de tot un conjunt d'irregularitats internes que s'haurien produït en l'empresa".
Entre altres circumstàncies, el document assenyalava que la directora de Gestió i de l'Àrea Financera, que estava en les dates en les quals es va produir el frau de baixa per maternitat, va ser informada mitjançant un correu electrònic de dues transferències realitzades els dies 17 i 20 de setembre, i que van acabar suposant, juntament amb altres sis més, eixa estafa de quatre milions.
L'entitat concloïa que eixa directiva va tindre "puntual coneixement de l'operativa mitjançant l'accés i visualització a través de banca en línia del depòsit sobre el qual es realitzaven les transferències" a comptes de la Xina i que "cap manifestació ni objecció va formular a aquestes".
El document era la resposta de CaixaBank a la sol·licitud, per part de l'EMT, de l'"abonament immediat de l'import de huit transferències ordenades per un total conjunt de 4.040.898,22 euros" --que es va realitzar el dia 10 d'octubre-- i al qual l'entitat no va atendre "per raons que la seua companyia (l'EMT) àmpliament coneix".
"Que l'EMT haja sigut objecte d'un frau intern propiciat per unes manifestes febleses internes de seguretat, no suposa cap responsabilitat de CaixaBank", recalcava i afirmava no guardar "cap nexe causal" amb ell ni amb l'absència de mesures de control o prevenció de l'empresa per a evitar el delicte.
El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va defensar recentment a València que van ser "precisament" els controls de l'entitat financera els que van permetre "detindre" l'operativa del frau.