Alfafar ha evolucionat molt en els últims anys. L'aposta del Consistori per crear una zona comercial que ha fomentat l'ocupació, però també l'aposta per dinamitzar Alfafar amb l'organització d'importants esdeveniments, que ja s'han convertit en tot un referent en la comarca, han aconseguit que Alfafar es convertisca en el que hui dia és, encara que Juan Ramón Adsuara, Alcalde del municipi, ho té clar: 'No és que Alfafar haja canviat i s'haja paralitzat, sinó que estem en constant evolució, i pensant quin model de ciutat volem per a 2025'.
Parlem amb Juan Ramón Adsuara, i comencem amb un balanç de com ha canviat Alfafar en els últims anys.
La veritat és que en aquests últims 4-5 anys, Alfafar ha canviat molt, i volem que seguisca canviant. El principal motor de canvi d'Alfafar ve d'aquesta zona comercial, que la tenim desenvolupada en un 75%, i quan acabem eixe 25%, el punt fort ha de ser que tota l'economia que genere la zona comercial, puguem revertir-la en la població. Per tant, estem en ple canvi. No és que Alfafar haja canviat i s'haja paralitzat, sinó que estem en constant evolució, i pensant quin model de ciutat volem per a 2025.Una de les principals preocupacions per als valencians és l'ocupació, i vosaltres heu fet una clara aposta per a reduir la desocupació amb l'organització de diferents iniciatives, com el fòrum d'ocupació. Com està sent el resultat?
Des que s'ha obert el centre comercial, més a part la recuperació econòmica, unes 1.300 – 1.400 persones han trobat ocupació en l'àmbit local, però les dades també mostren que, en l'àmbit comarcal, s'ha notat la dinamització de l'economia. Ajuntaments com Massanassa, Benetússer o Sedaví també tenen gent jove que ha trobat ocupació, i no solament gent jove. Per exemple, en aquesta zona comercial, hi ha una empresa alemanya que no va tenir cap criteri en el moment de la selecció, i ha entrat gent de 50, 55 o 60 anys, i quan els veus treballant és un orgull. A partir d'ací, hem de seguir treballant en la formació especialitzada. De fet, hem arribat a un acord amb el Servef per a fer unes aules amb formació específica perquè troben llocs de treball en aquesta zona comercial.Vàreu tancar 2017 amb un superàvit de més d'un milió d'euros, Com s'aconsegueix aquesta xifra?
Una part, són partides que, pel que siga, no dóna temps a executar, una altra part és el control de servicis, i una altra és la racionalització. Ací el problema és que tanques l'any amb superàvit, però el Ministeri t'obliga a amortitzar deute, i això, d'alguna forma, fastigueja molt als Ajuntaments. Nosaltres, malgrat ser l'exministre del nostre partit, no hem recolzat mai aquesta norma perquè, ara, són inversions financerament sostenibles, però nosaltres optàvem perquè, en comptes que l'amortització d'eixe deute fora per als bancs, es revertia per a polítiques socials. En 2013, 2014, quan també teníem un superàvit semblant, hi havia moltes famílies que necessitaven ajudes per al menjador o necessitaven aliments, i a nosaltres ens fastiguejava molt que eixe superàvit fora per als bancs, que havíem rescatat nosaltres, i no per a les famílies que realment ho necessitaven. Pense que aquesta mesura era per a reduir el dèficit de cara a Europa, però no de cara a les persones, i això, en les eleccions de 2015, ho vàrem pagar.I creus que es mantindrà aquesta Llei de Racionalització i Sostenibilitat a la qual feies referència?
Pense que no. Crec que, a poc a poc, s'anirà obrint i tot el superàvit, tot el que l'Ajuntament estalvia, el podrà revertir en els veïns, i no anirà directament als bancs que, damunt, els bancs, a final d'any, et diuen que tenen beneficis. Em sembla una falta de respecte, com a Alcalde, que tu faces els deures, estalvies, hages d'amortitzar deute bancari, quan està controlat, i et deixes a persones o famílies sense les oportunitats o la igualtat que perseguim.Heu apostat per visibilitzar socialment i culturalment a Alfafar amb l'organització de diferents esdeveniments, com la Fira de la Salut o la Fira del Llibre. Heu notat un millor acolliment per part dels veïns?
És una dinamització. El que volem és que tots els mesos, o cada quinze dies, la gent tinga alguna cosa per a fer. Ara, a l'estiu, solem fer el teatre en el carrer o cinema d'estiu per les places. També organitzem diferents fires, com és la del llibre, que ja vam apostar en 2012 per ella, i s'ha convertit en un referent comarcal en la qual participen llibreries de tota la comarca i de València, i on hem creat un bressol de 12-14 escriptors locals, que publiquen tot l'any. Al final es tracta de conjugar una mica, que Alfafar estiga viu, la gent isca al carrer i això també crea dinamisme i riquesa per a tots els comerços del voltant.Com no, hem de parlar de les festes d'Alfafar. Què tenen d'especial?
El que les fa especials és la participació de la gent. Des de la 15 K nocturna que organitzem des de fa vuit anys, que ha agafat molta fama dins del món del running, fins a la plaça que tenim, que afavoreix molt la convivència. Posem els nostres barracons, totes les colles tenen el seu lloc en la plaça i les associacions d'Alfafar també participen activament. La plaça és el centre neuràlgic i, a més, també tenim les festes del barri Orba i les del barri del Tremolar. Per tant, hi ha molta oferta per a totes les edats, i per a totes les famílies, en les festes d'Alfafar.Com s'aconsegueix que tres festes en un mateix poble tinguen tanta participació?
Sobretot, pensant en tots. Les festes no són només una gran actuació a la nit, sinó que comencen a les cinc de la vesprada. A eixa hora ja pot haver-hi un teatre, un cinema, activitats per als més xicotets, però també per als més majors. Les festes no són només a la nit i per a la gent jove, sinó que són durant tot el dia i per a totes les edats, i això fa que la plaça sempre estiga plena. A més, fem Setmana de Festes i Setmana Esportiva en la qual tots interactuen.Un dels actes més destacats és la Festa de la Font. En què consisteix?
La Festa de la Font és molt tradicional. Farà ara al voltant de 105 anys que es van il·luminar les aigües potables d'Alfafar. El monument a l'aigua, declarat com Bé de Rellevància Local, està enmig de la plaça, i el que representa és que baixa fins al pou on es van il·luminar les aigües potables, portant la riquesa i la modernització a Alfafar. D'aquesta manera, se celebra la Festa de la Font com a homenatge a eixe grup de persones que van posar diners de la seua butxaca, van anar a Madrid, van aconseguir el permís per a traure el pou de les aigües potables i, a partir d'ací millorar Alfafar.Passem, ara, a preguntes una mica més personals. Com és Juan Ramón Adsuara com a Alcalde?
Per als meus regidors, molt pesat hahaha. Sóc molt pesat, molt insistent i sempre darrere dels tècnics, dels regidors... No pressionant-los, però sí donant-los eixe impuls per a traure les coses. En l'Administració Pública, no et pots quedar de braços plegats. L'Administració funciona, però, si vols que funcione millor, has d'estar molt damunt tant en el carrer, com dins de l'Ajuntament perquè els servicis siguen molt més àgils i dinàmics, i això es transforma en una ràpida resposta al veí.T'ha canviat molt la vida?
Seguisc sent el mateix. L'única cosa és que em costa mitja hora anar de casa a l'Ajuntament, quan visc al costat hahaha, però això també s'agraeix. Però seguisc fent el mateix. Jo si anava a comprar a Consum, seguisc anant a Consum, si anava a la piscina, seguisc anant a la piscina... Crec que seguisc sent la mateixa persona, i el dia que no siga la mateixa persona, espere que hi haja algú prop de mi que em diga: 'Ei! Alt'.Fent balanç, De què et sentes més orgullós i que queda per fer?
Em sent orgullós de les històries d'algunes famílies que vénen, et conten i agraeixen un xicotet impuls de l'Ajuntament, quan l'estaven passant malament, que ha sigut clau perquè, ara, en la recuperació econòmica, hagen pogut trobar treball, tirar la família avant, els xiquets hagen pogut seguir estudiant, hagen tingut els materials escolars, la beca menjador... i, d'alguna forma, han vingut i t'ho han agraït de la manera més senzilla. Això és el que més omple de la política, un 'Gràcies'.I d'altra banda, veure aquesta zona comercial, i tota la gent que ve ací a treballar perquè darrere de cada persona, hi ha una història personal, com l'estudiant que no podia pagar-se els estudis i gràcies a un treball ací pot pagar-se la matrícula. Al final no és només una zona comercial, sinó que té una part social. El que ens ha mogut a estar tres anys en burocràcia per a impulsar aquesta zona comercial ha sigut el fons social que té en el foment de l'ocupació.
I, Què m'agradaria que canviara? La falta d'infraestructures que, encara, tenim, però que esperem que dissenyant un model de ciutat de futur, com pot ser el model Alfafar 2025, i amb la base sòlida que és aquesta zona comercial, puguem tenir la capacitat de finançament per a aconseguir eixos objectius.