L'estudi "L'impacte de la COVID-19 i la nova normalitat en la joventut valenciana" naix de l'enquesta que es va realitzar al juliol de 2020 a joves, de 12 a 30 anys, residents en la Comunitat Valenciana. El qüestionari està distribuït en blocs temàtics que intenten aproximar-se a la realitat que han viscut les persones joves durant el confinament, les seues preocupacions i expectatives.
La joventut és el col·lectiu demogràfic més afectat per la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia. L'estudi intenta calcular el grau d'afectació de la COVID-19 en diferents àmbits de la vida de les persones joves durant el confinament i la posterior "nova normalitat".
L'informe final ofereix dades sobre salut mental, emancipació i ocupació. També la preocupació de la gent jove davant el contagi o la criminalització d'aquest grup d'edat als mitjans de comunicació són altres qüestions tractades en l'estudi.
Què hi pensen els joves sobre la gestió de la pandèmia?
La joventut critica la incoherència d’algunes de les mesures de prevenció i considera que les mesures implementades són insuficients i, en ocasions, poc estrictes. Per exemple, destaquen el transport públic com un focus de contagi (aglomeracions de gent, escassa ventilació, impossibilitat de mantindre la distància física, etc.) i qüestionen l’ampliació a deu persones, més tard limitada a sis, reunides simultàniament en les festes nadalenques. Als i les joves els preocupa la vinguda d’una tercera ona al mes de gener i un possible nou confinament domiciliari generalitzat.Les persones joves qüestionen la gestió que s’ha fet de la pandèmia, tot i ser molt conscients de la crisi econòmica derivada de la pandèmia, ja que molts d’ells ho han patit en primera persona, estan en desacord en afavorir mesures econòmiques en detriment de mesures per controlar la crisi sanitària. En el binomi economia-salut la joventut prioritza la salut.
Les persones joves perceben que hi ha una estigmatització de la joventut en aquesta nova normalitat. La joventut critica que se’ls criminalitza socialment pel fet de ser joves. Contínuament es generalitzen les conductes irresponsables i inconscients d’uns pocs a la totalitat del col·lectiu per tal de desprestigiar-lo socialment i dibuixar un enemic comú. Estan en desacord amb l’associació del binomi joventut i irresponsabilitat. Consideren que el compliment de les normes no té a veure amb l’edat de la persona sinó amb la conscienciació sobre el risc de contagi de la Covid-19 i la seua responsabilitat individual i col·lectiva. Defenen que els joves són més responsables que altres grups d’edat i això es demostra en la seua forma d’actuar i en el compliment majoritari de les normes de prevenció.
Arxiu València Extra.
La joventut valenciana aposta per canviar la imatge que es reflecteix del col·lectiu jove als mitjans de comunicació. En aquesta nova definició destaquen la seua formació, la seua adaptabilitat, la seua responsabilitat individual i col·lectiva, la seua consciència, la seua empatia i la seua integritat, no sols com als joves de hui sinó també com als adults de demà. Pensen que cal fer discursos que incloguen als diversos col·lectius socials i evitar els estereotips i prejudicis socials. Pensen que per a afrontar la pandèmia es necessita un discurs intergeneracional i intercultural.
La joventut valenciana és responsable i empàtica, els preocupa contagiar-se de Covid 19 no per patir la malaltia sinó per convertir-se en transmissors del virus i poder contagiar a persones del seu entorn més immediat. Els preocupa principalment poder contagiar la Covid-19 a persones majors o a persones amb patologies prèvies. Per aquest motiu, molts joves han reduït el seu cercle de contactes, eviten assistir a llocs amb molta afluència de gent o limiten el seu contacte amb persones majors del seu entorn.
Els i les joves valencianes prefereixen la docència presencial i si no hi ha classes presencials, prefereixen la modalitat mixta (presencial i virtual). La majoria tenen un mal record de la virtualitat, tant en l’àmbit acadèmic com en el social. Perceben que en la docència virtual i semi presencial la qualitat de l’ensenyament és inferior, es redueixen els continguts i les relacions socials amb companys i companyes. Els centres educatius i les comunitats educatives han hagut d’adaptar-se a la nova realitat i aquest fet ha generat l’establiment de normes que han canviat no sols l’aparença dels centres sinó també hàbits i comportaments de professorat i alumnat.
Archivo. EuropaPress
Els efectes de la pandèmia en el futur dels joves: una incertesa
La joventut considera que l’impacte de la pandèmia es materialitzarà en una crisi econòmica i laboral de gran envergadura, que afectarà la joventut d’una manera incisiva. Ja que la destrucció de treball dificulta la inserció laboral, l’obtenció d’un treball estable, el desenvolupament professional, l’estabilitat econòmica i l’emancipació de la joventut. Consideren que la seua transició cap a la vida adulta serà complicada i veuen la necessitat d’ajornar els seus projectes de vida. Així mateix afirmen que els problemes de la joventut en aquest àmbit no són nous, però s’han agreujat.La joventut valenciana participant en l’estudi considera que les polítiques públiques per mitigar les envestides i els efectes de la pandèmia no sols no van orientades cap a la joventut sinó que ni tan sols contempla les problemàtiques específiques de la població jove.
Pel que fa a les expectatives de la joventut ens trobem tres escenaris: un futur millor, un futur semblant al present i un futur pitjor. Alguns veuen el futur amb optimisme i pensen que la pandèmia passarà i podran posar en marxa els seus projectes de vida (d’ací a cinc anys). Altres consideren que la pandèmia i els seus efectes romandran els pròxims anys per la qual cosa no veuen cap millora. I per últim, un tercer escenari que planteja un futur molt negre per a la joventut derivat de l’actual crisi econòmica, amb el retard del desenvolupament professional i el consegüent ajornament de l’emancipació.