La Societat Valenciana de Pediatria (SVP) considera que la jornada escolar partida "millora el rendiment dels xiquets, ja que s'adequa millor als ritmes biològics dels alumnes, sobretot en el cas dels adolescents".
Així ho recullen en un document de posicionament que han signat davant el debat existent en la comunitat escolar sobre els avantatges i inconvenients de seguir un horari continu o discontinu. A Espanya, comenta l'entitat en un comunicat, sempre ha prevalgut la jornada partida, però, no obstant això, cada vegada més centres educatius advoquen per implantar la jornada contínua, com està ocorrent en l'actualitat en la Comunitat Valenciana.
La jornada discontínua, que ha sigut la tradicional en el nostre mitjà, comporta un horari aproximat de 09.00 a 12.00 i de 15.00 a 17.00 hores. Per part seua, la contínua reorganitza aquest horari i el concentra entre les 09.00 i les 14.00 hores, encara que el centre romanga obert d'igual forma fins a les cinc de la vesprada. Segons els pediatres valencians, la jornada partida "es pot adequar millor als ritmes biològics dels menors, ja que afavoreix el somni i el seu rendiment acadèmic, sobretot en els adolescents".
En aquesta línia, consideren que els horaris "han de realitzar-se concorde al cronorrendiment dels alumnes per a millorar el seu aprenentatge i els seus resultats acadèmics, i així evitar les distraccions o la somnolència que es poden produir al llarg de la jornada lectiva".
"En l'elaboració de l'horari escolar amb les respectives assignatures s'ha de tindre en compte que els moments de major atenció es produeixen a mitjan matí i en horari de vesprada", detalla el doctor cap de la Unitat de Pediatria Integral i la Unitat de Somni Infantil de l'Hospital Quironsalud València, Gonzalo Pin Arbredes, i un dels impulsors d'aquest document.
MENJADOR ESCOLAR
Un altre dels aspectes "fonamentals" implicats en el debat de la jornada contínua o discontínua, recalquen els facultatius, és el menjador escolar. En aquest sentit, respecte als ritmes derivats de la crononutrició, s'ha d'afavorir que l'horari del menjar de migdia en els més xicotets es realitze de manera ideal entre les 13.00 i les 14.00 hores. Per descomptat, sempre amb una dieta sana i equilibrada en tots els nutrients necessaris per al correcte desenvolupament i rendiment dels xiquets. Per tant, la finalització de l'horari lectiu sota aquest supòsit seria entorn de les 16.30-17.00 hores.
En la Comunitat Valenciana, igual que en tota Espanya, l'obesitat dels menors ja és considerada molts anys una epidèmia. De fet, entorn del 30-40 per cent dels xiquets i adolescents de la regió pateix de sobrepés o obesitat.
"Per això, el menjador escolar, amb la implicació de tota la comunitat escolar, hauria de considerar-se un element educatiu essencial, especialment en la situació actual d'obesitat infantil epidèmica, per la qual cosa ha de ser una activitat formativa i d'aprenentatge més", detalla el doctor Luis Carlos Blesa Baviera, president de la SVP.
Cal tindre en compte que "els hàbits nutricionals adquirits en l'àmbit escolar han de servir com a element de transmissió a altres àmbits, per a aconseguir una alimentació saludable dels xiquets, les famílies i la societat en el seu conjunt", explica el doctor Blesa.
'JETLAG' ESCOLAR DE L'ADOLESCENT
D'altra banda, després de realitzar una avaluació de diversos estudis, els pediatres valencians assenyalen que en l'establiment de la jornada escolar han de ser considerats els diversos factors que influeixen en el desenvolupament.
"Durant l'adolescència es produeix un retard fisiològic de l'elaboració de la melatonina nocturna, la qual cosa significa que l'adolescent té tendència a adormir-se més tard i, com ha de descansar al voltant de nou hores, s'hauria de despertar més tard. No obstant això, amb els horaris actuals, estem generant un 'jetlag escolar' que pot resultar perjudicial", subratlla el doctor Gonzalo Pin.
En aquest sentit, des de la SVP s'aconsella que les classes comencen entre les 08.30 i les 09.00 hores, més encara en el cas dels adolescents, i que la distribució de l'horari lectiu, respecte a les matèries cursades, s'organitze segons els moments de major atenció de l'alumnat. "És convenient que es retarde l'hora d'inici de l'horari escolar per a afavorir el somni i el rendiment, sobretot en l'adolescent, ja que els bioritmes en aquesta etapa de la vida retarden els pics d'atenció", apunta Pin.
No obstant això, des de la Societat Valenciana de Pediatra destaquen que en l'establiment de l'horari lectiu també han de considerar-se les aportacions de tots els participants de la comunitat educativa, per la qual cosa la decisió d'optar per una jornada contínua o discontínua ha de ser consensuada per tots els estaments i agents implicats en l'educació dels menors: des de pares, mares i professors fins a altres professionals com a pediatres, nutricionistes, sociòlegs i cronobiòlegs, entre molts altres.
"Tant la jornada contínua com la discontínua presenten avantatges i inconvenients de diversa índole, per la qual cosa animem a l'Administració a liderar un grup de treball amb totes les parts implicades per a arribar al millor consens possible, tenint en compte les recomanacions de tots els experts implicats, ja que seria un error obviar els ensenyaments derivats de la cronobiología, la cronopsicologia i la crononutrició", manifesten tots dos pediatres.