caixa popular

Jo també sóc Maria Viu

Jo també sóc Maria Viu
12/02/2018 -

Us imagineu que a Madrid algú poses un tuït dient que s’ha sorprès perquè en un bar no l’han entès quan ha demanat un “trozo de pan”?. Us podeu imaginar que per haver dit això sofrirà una persecució mediàtica?.

Això òbviament en un país normal no pot passar. Al meu País sí que passa. Ací sembla que una persona pot ser menyspreada per, senzillament, sorprendre’s que no li entenguen demanant un tros de “pa” com li ha passat a una ciutadana de Burjassot en un bar d’eixa població.
Tenim un territori per viure on tenim uns noms de muntanyes, rius o partides com Perentxissa, Xúquer, Romaní que sembla un repte per alguns fer-los servir. On tenim unes plantes, arbres, com sajolida o garrofera innombrables segons qui.

Sí senyors i senyores, a mi particularment m’estranya demanar un tallat i que em miren de forma estranya en el millor dels cassos, quan no, escoltar un “estamos en Espanya”. El que és segur que estem en Europa i en el món, sí, i alguns no s’han assabentat encara.
Seré estrany però no em trobe a gust quan en un bar en la meua terra em contesten amb desconeixement o amb menyspreu quan demane “pa” o un “tallat” i en una societat de consum, de mercat, doncs això, trie on vull prendre alguna cosa.

Veig normal que a un foraster a Torrent o Gandia quan demane alguna cosa en espanyol, anglés o francès o fins i tot amb gestos, els cambres i cambreres facen el possible per entendre a l’ocasional visitant i intenten que es trobe a gust. M’agrada una societat oberta, comprensiva, còmplice, solidària, per això trobe difícilment comprensible que dir “pa” siga una clara dificultat per un cambrer, siga d’on siga, quan està donant servei a la meua terra. Dic difícilment comprensible perquè no crec que siga per una actitud militant antivalenciana o un dèficit de capacitat intel·lectual. No sé… ha de tindre alguna explicació. Per al que no trobe explicació és per aquells que criminalitzen a Maria Viu perquè li semble estrany i diga que no es troba a gust en un lloc on no l’entenguen i no facen el possible perquè estiga a gust.

Sí, jo també sóc Maria Viu i vaig on fan el possible perquè puga tindre un servei públic i una atenció digna d’un ciutadà i no d’un ser inferior. És més, agraïsc que Maria m’informe d’on puc trobar incomoditats per expressar-me com m’expresse habitualment amb la família, amics, companys de treball, etc.
I per acabar no sé perquè, però em fa oloreta que si això ho haguera dit o escrit un home… no sé… igual no haguera hagut eixa nivell de reacció per aquells que creuen que aquest món sols pot ser contemplat en gris, monocolor, amb un únic idioma “correcte” sembla que per la gràcia de Déu.
Gràcies Maria.

P.E: A l’acabar el present m’assabente que Consum es plega a algunes queixes de gent de Castella que els sembla malament vore etiquetatge en valencià. Els hi dona igual si està en francès o anglés… però per alguns el valencià és una llengua que cal eliminar de tot lloc. I sí, estem al segle XXI… o no?.

@Rius_xavier


xs puzol

mostra viva 2018

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

4 × quatre =

Paiporta
exposicion caps tallats
Tardor
cultura als barris