L’Institut Valencià de Cultura inicia a La Filmoteca un cicle de huit pel·lícules sobre el cineasta mexicà Roberto Gavaldón, un dels directors més importants del cinema mexicà dels anys cinquanta i seixanta.
La Filmoteca programa huit de les seues pel·lícules més destacades, diverses de les quals han sigut restaurades per la Cineteca Nacional de Mèxic i per la Filmoteca de la UNAM. Es tracta d’una selecció realitzada en col·laboració amb el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i la Filmoteca Espanyola, que programen una retrospectiva més àmplia, acompanyada d’una publicació monogràfica.
El cicle s’inicia a La Filmoteca el dimarts 8 d’octubre, a les 20.00 hores, amb la projecció de ‘La barraca’ (1944), adaptació de la novel·la de Vicent Blasco Ibáñez, protagonitzada per Domingo Soler, Anita Blanch i Amparo Morillo. En l’equip de rodatge de la pel·lícula van treballar diversos tècnics espanyols que s’havien exiliat a Mèxic en acabar la Guerra Civil.
A més de ‘La barraca’, també es podran veure ‘La diosa arrodillada’ (1947) i ‘Miércoles de ceniza’ (1958), dos melodrames turbulents protagonitzats per la gran estrela María Félix; ‘Rosauro Castro’ (1950) i ‘El rebozo de la soledad’ (1952), protagonitzades ambdues per Pedro Armendáriz en el millor moment de la seua carrera; i ‘Macario’ (1960), que va ser la primera pel·lícula mexicana nominada a l’Oscar com a millor pel·lícula estrangera.
En el cicle també figura la coproducció entre Mèxic i Espanya ‘Don Quijote cabalga de nuevo’ (1973), una pel·lícula molt popular en la seua època a tota Llatinoamèrica, ja que estava protagonitzada per Mario Moreno, ‘Cantinflas’, i Fernando Fernán Gómez.
Nascut a Jiménez, a l’estat mexicà de Chihuahua, en 1909 i mort a Ciutat de Mèxic en 1986, Roberto Gavaldón va començar en el medi treballant com a extra, actor, ajudant de direcció i guionista.
Gavaldón va realitzar pel·lícules clàssiques, d’un estil sobri i realista en què destaca la fotografia de mestres com Gabriel Figueroa, Alex Phillips i Jack Draper. Cineasta obsessiu i perfeccionista, va cultivar sobretot el melodrama, el gènere que va marcar l’edat d’or del cinema mexicà, de la qual Gavaldón va ser un dels màxims exponents. Va ser, a més, el màxim representant del cinema del seu país en festivals de cinema com Cannes, Berlín, Venècia o Sant Sebastià.