L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ha presentat la mostra documental Suma y sigue del Arte Contemporáneo que es podrà visitar des del 17 d'octubre fins al 2 de febrer de 2020 en la sala de la Biblioteca del Museu. Portades, índex, dibuixos publicats i, fins i tot, cartes de subscripció que s'enviaven a la revista Suma y sigue (1962-1967) són les protagonistes de l'exposició que mostra les característiques d'una publicació que va ser capaç d'introduir les tendències i debats estètics internacionals en l'Espanya de la censura.
La col·lecció que mostra l'IVAM forma part de la donació de José Huguet, editor de Suma y sigue, i la seua dona Catherine Baudin. Tal com ha expressat José Miguel García Cortés, director de l'IVAM, l'existència d'una publicació de la tipologia de Suma y sigue era molt difícil en l'època de la censura. «En els anys seixanta van passar moltes coses, però aquesta la qualificaria quasi de miracle», ha afegit. I és que, segons ha explicat Irene Bonilla, comissaria de l'exposició, la revista va voler acabar amb l'informalisme i va desenvolupar propostes vinculades a l'op art i l'art cinètic, a més de noves formes de realisme; un fet que resultava innovador durant aquells anys.
En l'exposició es poden observar les obres originals dels artistes Equipo Crónica, Vedova, Monjalés, Antonio Saura, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats, alguns dels quals van dissenyar la coberta dels 7 números de la primera època de la revista que es van publicar entre finals de 1962 i març de 1966. Però més enllà dels col·laboradors, Monjalés ha volgut recordar alguns dels membres de la revista com Vicent Aguilera i Cerni, el qual va dirigir la revista fora del càrrec. «La norma era que no podia haver un director d'una revista que no fora del Movimiento i ell no era», ha explicat l'artista.
La mostra documental també permet comprovar el caràcter internacional de la revista i la seua difusió. Ho fa a partir de les fitxes de subscripció que es conserven, en les quals lectors de París, Roma o Milà escrivien cartes a la publicació per tal que els enviaren següent número. Però també es van traspassar les fronteres amb el contingut de la pròpia revista. Suma y sigue va publicar documents sobre el realisme internacional o crítiques dels certàmens artístics internacionals del moment com la Biennal de Venècia o de la Biennal de san Marino que van ser escrits principalment per Aguilera Cerni. «Aquesta voluntat internacional ve clarament d'Aguilera, el qual va viatjar molt per Europa i va visitar habitualment Venècia», ha explicat Bonilla.
«És apassionant observar com tracta distintes trames de l'activitat cultural», ha manifestat Bonilla. A més, ha destacat els números 5-6 de Suma y sigue que es van dedicar a fer un repàs de l'art català i van difondre 100 exemplars que portaven una obra gràfica original de diferents artistes. Tanmateix, no ha volgut oblidar els 3 números de la segona època de la revista (1967) que van ser víctimes de la censura. La comissaria de l'exposició ha incidit en aquest aspecte, el qual va influir en l'elaboració de la revista. Per la seua banda, Baudin ha afegit que la censura va provocar que el treball de redacció es convertira en clandestí i, per aquesta raó, l'exposició no mostra fotografies d'aquesta tasca en Suma y sigue.
Irene Bonilla, comisaria de l'exposició; Catherine Baudin; José Huguet, editor de Suma y sigue; José Miguel García Cortés, director de l'IVAM; i l'artista Monjalés
Entre 1962 i 1967, crítics d'art, artistes i col·laboradors com el catedràtic d'Història de l'Art en la Universitat de Roma, Giulio Carlo Argan, el director de l'Arxiu Històric Biennal de Venècia, Umbro Apolloni o crítics d'art espanyols com Tomás llorens es van reunir per dur a terme un projecte modern en una època complicada. «Hui a dia trobem a faltar el fet que crítics i artistes s'ajunten per a fer revistes com aquestes que en l'actualitat no tenim», ha agregat Cortés. Així doncs, la mostra documental Suma y sigue del Arte Contemporáneo permet conéixer com aquesta revista va aconseguir introduir les tendències artístiques internacionals en un país dominat per la censura.